Jordi Viola & Cala Roig, música mediterrània d'accent poètic

Raquel Marqués
Maó
Conta Jordi Viola que Cala Roig sorgí sense saber-ho arran dels primers contactes que tingué amb Toni Sintes (guitarra, veu i director musical) per tal de donar forma a les lletres que l'inspiren les seves muses. "Sempre els hi faig cas, encara que em venguin a veure de matinada", bromeja. El primer treball junts començà el 2004, del que en resultà el primer compacte del cantautor català que duu per títol "Tant avui... com per demà". La necessitat de tenir un grup estable amb un so propi i amb el que presentar aquell treball en concerts desenvolupà la formació actual que es gestà el 2007 amb Cati Ramon (veu), Pamela Sintes (baix) i Josep Lluís Febrer, (llaüt i veus). Avui són un quintet d'accent poètic i intenció emocional. I com a tal, la propera Diada de Sant Antoni estrenaran el seu primer treball discogràfic, "Com la terra al gra", un projecte molt especial al que han donat vida en col·laboració amb el Consell insular i que presentaran en concert a la sala multifuncional des Mercadal el proper 18 de gener. Un esdeveniment obert al públic en general i a on està previst el repartiment gratuït del "cd" entre tots els assistents. "S'han fet 4.500 còpies, és un disc pensat en el dia de la festa de Menorca i que té com a estímul difondre la cultura de les Illes a través de la música", explica Viola.
"La personalitat musical del grup Jordi Viola & Cala Roig es manifesta amb una clara intenció de donar especial relleu a la qualitat de les lletres de les cançons i a les veus que les canten. Cala Roig les acompanya amb una música sense sofisticacions, amb un estil deliberadament directe, senzill, reconegudament mediterrani que ajuda a fer-les properes i a on l'experiència de Toni Sintes és rellevant en la direcció musical, arranjaments i el so de la seva guitarra". Aquest trobador que canta a les Balears musica els seus pensaments convertint-los en lletres i melodies plenes de gràcia, humor i, a vegades, d'ironia.

Directe, fresc i casolà
Jordi Viola canta a l'amor, als paisatges illencs, al mar i per què no, també utilitza la inspiració per fer una mica de crítica social. Tot "cuinat" amb històries costumistes, en ocasions de caràcter mariner, i en clau menorquina i eivissenca, pel lligam que l'autor té amb l'Illa veïna. Ingredients que deixa palès a aquest nou disc que recull una selecció de catorze temes actuals que s'han enregistrat de manera ben casolana a la Balanguera, i als concerts del Pati de sa Lluna, a Alaior, i as Mercat des Castell. "Així queda reflectida la part més emocional del directe, amb el moviment del tempo", explica Toni Sintes, de qui la seva experiència ha estat indispensable a l'hora d'aconseguir un disc fresc que per damunt de tot vol fer el més propera possible la música de Cala Roig al públic.
La veu femenina de l'esposa de Viola, Cati Ramon, aporta el valor afegit de la personalitat illenca d'aquest quintet. El llaüt de Febrer és també un important reforç de la línia melòdica, un so conjunt que en mans de Pamela Sintes i el seu pare Toni acaben arrodonint un ritme propi i encisador. Respecte al títol "Com la terra al gra", senyala Viola que "preteníem deixar constància de que tot, com a la mateixa vida de la formació, és una conseqüència d'una altra".
Toni Sintes diu del català que és "com un Sisa en menorquí", per la seva poesia, per la seva crítica... si bé pocs saben que Viola tornà a agafar la guitarra pocs anys enrere i després d'un llarg parèntesi que es remunta a la seva joventut.
"Fa uns anys, durant el mes d'agost de 2004 dos amics, Alfonso Vilallonga i Olvido Lanza, vingueren a Menorca i passaren uns dies a casa. Tot començà una nit d'estiu, en un ambient distès, màgic, ple d'inspiració i sentiment on començàrem a sonar. Llavors suposo que quan ells se'n varen anar es van deixar unes quantes muses per casa", comenta Viola qui reconeix que fou així quan trenta anys després va tornar a compondre una cançó. Quatre anys més tard Cala Roig es consolida i presenta en societat el seu disc. Un treball del que tots i cadascú d'ells estan més que satisfets, una composició marcada per l'estreta relació d'un català amb les Balears, una història musical que, per sort, despertà una musa illenca.

Més informació a www.jordiviola.es