Mago

Cap de Tiberi, localitzat al port de Maó durant la dominació francesa (XVIII)

09/02/10 0:00

Miquel Antoni Pons Carreras
Els orígens del poblament del que serà la ciutat romana deMagoes remunta a un antic assentament costaner talaiòtic, en un moment de contacte comercial amb els comerciants púnics. Es troba sobre el penya-segat natural que controla i defensa un dels embarcadors del port de Maó, datat entre els segles III i II a. C., segons es constatà en les excavacions arqueològiques del carrer Alfons III, l'any 1987. Aquell any, l'Ajuntament de Maó i el Museu de Menorca, amb una vocació didàctica com a forma directa per a difondre el nostre patrimoni, van organitzar a la mateixa sala de l'entrada de l'Ajuntament, durant uns dies, una exposició -destinada sobretot a les escoles, però també la va poder veure el públic en general- d'una selecció dels materials arqueològics trobats en la investigació, així com una explicació interpretació guiada dels orígens del nucli urbà. L'experiència fou tot un èxit, però va durar pocs dies.
Ara, en el Museu de Menorca es pot veure una exposició sobreMagoque intenta il·lustrar, sense grans pretensions, de forma clara i senzilla, l'evolució de la ciutat antiga. Està situada en un enclavament estratègic, prudentment allunyat de la costa i proper als grans poblats talaiòtics de Talatí, Curnia, Torelló i Trepucó -aquest darrer és el més pròxim- i s'apunta la hipòtesi que els natius de Trepucó foren els seus primers habitants. A partir de la conquesta itàlica l'any 123 a. C. es convertí en ciutat romana.

De castellum republicà a civitas i municipium imperial
Un gran pannell explicatiu amb una fotografia aèria de la ciutat de Maó -acompanyada d'un denari de plata republicà- ens mostra laMagorepublicana, "un petitcastellum-campament o fortalesa- que ocupava l'àrea del Pont des Castell, entre l'actual carrer Portal de Mar, La Plaça Constitució, i el penya-segat...". Els especialistes consideren que durant el segle I d.C. l'espai ocupat pelcastellumes convertí en part del fòrum. La troballa al segle XVIII de l'excepcional cap de bronze de l'emperador Tiberi, possiblement part d'una esculturathoracataamb cuirassa -a l'estil de l'August de Prima Porta- testimonia la importància que havia adquiritMago. Categoria accentuada per tres inscripcions estudiades pel pare Veny (1965), dues de les quals es poden veure a les sales dedicades al món romà en el Museu de Menorca. La tercera es troba a l'Ajuntament de Maó i constata queMagofou elevada per l'emperador Vespasià l'any 73/74 d.C. aMunicipium Flavium Magontanum, és a dir, a la categoria de municipi, la qual cosa volia dir que tots els seus habitants passaven a adquirir el dret de ciutadania romana sota les lleis romanes (Ius Latii). En aquest moment el perímetre de la ciutat s'amplià al que avui coneixem com entramat urbà medieval de Maó. Diverses vitrines exposen una sèrie d'objectes que il·lustren la vida quotidiana deMago, així com les ofrenes funeràries documentades en les excavacions de les necròpolis magontanes.

El baix imperi i l'època romana tardana
Una fotografia d'un fragment del mosaic paleocristià de l'Illa del Rei (Sala dedicada al món cristià del Museu de Menorca), acompanyada d'una excel·lent llumeta trobada en les excavacions del carrer Alfons III, ens introdueix en l'època en quèMagofou l'escenari dels fets narrats en la carta del bisbe Sever (417) "que conta la conversió dels jueus deMagoi descriu com era Menorca i l'organització social i administrativa deMago". Aquest document, juntament amb les troballes arquitectòniques i iconogràfiques (basíliques paleocristianes) proven que Menorca s'havia cristianitzat entrant a formar part territorial de l'àrea geogràfica occidental de l'expansió bizantina (imperi romà cristià d'orient) en l'època de l'emperador Justinià.
L'església de l'Illa del Rei havia convertit l'illa en santuari. El seu paviment de mosaic va romandre durant molts d'anys al lliure espoli -al igual que l'hospital britànic, afortunadament avui recuperat-, cosa que explica el precari estat en què ha arribat fins a nosaltres. Si no s'hagués traslladat, ja no en quedaria cap de tessel·la del mosaic. El fragment que es pot veure al Museu de Menorca, el mateix que il·lustra la fotografia de l'exposició sobreMago, forma part del cor del santuari i encara s'aprecien els motius iconogràfics de dos dels quatre craters que hi havia, un motiu molt semblant al que es presenta a la llumeta abans citada. També es distingeixen dos ànecs i un cérvol, entre temes vegetals, tot voltat per un entrellaçat geomètric en forma de marc quadrat. I és que en aquesta època l'illa estava plenament integrada en la vida social i religiosa del conjunt urbà deMago, com ara hi torna a estar gràcies als amics de s'illa; de fet la seva història particular no es pot deslligar de Maó i el seu port, i no s'entén -costa d'entendre- com la ciutat que sempre l'havia amarada va permetre el seu abandó durant bona part de la segona meitat del segle XX.