Leonmanso, cantant i compositor

FITXA Som en Leonmanso, un al·lot que ara té 29 anys i que escriu cançons des que en tenia 18. Recordo molt bé el dia 20 de març d'enguany perquè vaig fer la meva primera actuació en directe gràcies a en Siscu de Moix que em va donar l'oportunitat, i aquest moment va ser un dels més especials de la meva vida. El que més m'agrada és cantar, escriure cançons i tocar la guitarra, per aquest ordre. Estic molt content que la gent hagi començat a escoltar el que faig, tenc el seu suport i el seu carinyo i açò em fa acréixer les ganes de seguir fent el que més m'agrada.

Raquel Marqués
Ciutadella

Vostè menja humans?
Jo menjo de tot, però humans no. Respecte a les lletres de les meves cançons, el fet de que siguin pessimistes o sinistres em ve des de petit perquè de sempre m'han agradat les pel·lícules de terror o els mons a on habiten monstres. Simplement el que faig és donar un punt surrealista perquè quan la gent escolti la cançó els hi transporti al que estic contant, però de tan irreal que és arriba a ser innocent. Tenc molt de cuento jo! (riu).
Li agrada l'etiqueta que li posen de "folk menorquí postmodern"?
La música és molt difícil d'etiquetar. En el meu cas tenc influències de molts artistes que fa que quan agafes la guitarra et surti un tipus de música determinat, però realment no vas a cercar un estil. No m'hi sento identificat amb les etiquetes. Si de cas llevaria açò de postmodern i em quedaria amb folk menorquí o cançó tradicional pròpia, o cançonetes...
La seva música és una bufada d'aire fresc?
Les meves cançons són una espècie de teràpia, explico coses que m'arriben i que m'agrada cantar a la gent. Açò sí, amb la llibertat total perquè cadascú li doni el sentit que hi trobi a cada tema. L'únic que he fet ha estat decidir-me a presentar-les en públic amb l'acompanyament de la meva neboda, na Carla Gener. M'he llevat la por de damunt i he sortit, sense tenir gaires mitjans tècnics, per dir: "eh! jo faig açò", però sense cap més pretensió que el que la gent ho pugui sentir, i intentant divertir i entretenir a tothom. El que sí que voldria és que la gent que tengui a dir cosa, per molt petita que sigui, que s'animi i que surti.
Es considera un poeta ficat a músic?
M'agrada molt escriure històries i inventar-me petits contes, però no em considero poeta sinó més aviat un contador d'històries musicades. El que més m'agrada és jugar amb el sentit de les paraules, donar-los voltes i mesclar-les. Hi ha molts barbarismes que m'encanten.
He llegit que va enregistrar la seva primera maqueta amb un micro d'una càmera de vídeo, d'açò se'n diu casolà...
Sí, és molt bèstia... Fins a dia d'avui el meu mètode de gravar és amb aquesta càmera de vídeo enregistrant per pistes. Així va ser com em vaig presentar al concurs Rec Play que vaig guanyar aquest estiu i la veritat és que vaig quedar molt sorprès que malgrat els pocs mitjans dels que disposava em seleccionessin a jo.
Açò li permetrà enregistrar un disc "com toca". Per quan el seu primer compacte?
Començaré a enregistrar el proper gener als estudis d'Acústic Menorca de Ciutadella i espero que aquest sigui un disc simple, directe i que agradi a la gent que el compri. Ara el més difícil és la selecció de temes perquè hi ha cançons que són com la roba que dus, potser alguna al públic no li crida tant l'atenció però per a tu és molt especial, i aquí vindrà el dilema, però segurament serà una mescla d'ambdues coses.
On ha après a tocar la guitarra?
A casa, investigant..., de petit vaig anar una temporada a classes, però sonava les típiques cançons, em varen mostrar tres notes i prou! (riu). Més que res m'agrada per acompanyar els meus temes perquè guitarrista no ho som.
I l'harmònica?
Doncs és una cosa que sempre m'havia fascinat en veure Neil Young o Bob Dylan, també la faig sonar després d'haver practicat molt a casa.
On va néixer Leonmanso?
A Ciutadella fa un any. El nom no té gaire misteri, ve de quan vaig fer el meu primer compte de correu electrònic i tots els "llures" estaven agafats. Llavors se'm va acudir i em va fer gràcia un lleó que alhora fos mans. Però de fet les primeres cançons tenen més història que aquesta, les feia per als meus nebots quan eren petits, ells em feien els cors. Crec que ara quan ma mare em veu dalt un escenari al·lucina.
Li agrada disfressar-se i viure cada tema. Té res a dir a qui digui que vostè és un friki?
Em considero friki en el sentit que faig el que em fa ganes fer, a vegades la gent no ho fa pel sentit del ridícul, però jo no tenc por de fer el ridícul. Disfressar-me i fer riure a la gent em fa sentir bé. A Ciutadella diuen que en el tracte i en la manera de ser em semblo molt a "s'avi Llorenç".
Un disc.
"Ten", de Pearl Jam, pel so i per les cançons. Per a jo va suposar una alliberació a la meva adolescència.
Llegeixo a la premsa: "Un periodista iraquià llença les seves sabates contra Bush".
Bush és com l'univers de la Marvel i està clar que ell és un dels malignes perquè va esquivar les dues sabates! i açò dóna que pensar que té unes habilitats especials per generar marrons i escapar-ne. Tant de bo haguessin estat unes Doctor Martins amb punta de ferro. Sembla increïble que hagi estat tants d'anys als Estats Units.
"A Cor Obert" acaba, i ja no torna fins al 2009. El seu somni és...
Realment seria viure del que més m'agrada que és la música. I un altre, poder conèixer un munt de gent, com per exemple Bob Dylan o Eddie Vedder, i que es fes realitat, clar!