Fauna a Menorca

Susana Mora Humbert
Maó
Si ens disposem a parlar sobre la fauna de la nostra illa, podríem començar dient que en resumides comptes Menorca amaga en els seus dominis una porció de tots els hàbitats mediterranis. És per això pel que des del "Xoc" hem cregut interessant fer un repàs per la mateixa als efectes de recordar quines són les principals espècies que s'hi poden trobar en aquesta.

El món animal terrestre
Aquest és molt variat i d'una riquesa extraordinària tenint en compte els pocs quilòmetres d'illa amb els que comptem. En definitiva podem dir que el mateix ve composat per petits mamífers (martes, fures, conills, ratespinyades, qualcunes varietats de rata de camp i eriçons), rèptils (la tortuga mediterrània, sargantanes i una que altra serp petita no verinosa) i un gran ventall d'insectes entre els que hi trobem també multitud d'espècies.

Les aus
Aquestes conformen l'habitat més nombrós de l'illa de Menorca. Dins del mateix, a part de les espècies autòctones -entre les que hi trobem aus rapaces i carronyeres com l'àliga pescadora, l'àliga calçada, els falcons, els cernícals, els ratolins i els esparvers, destacant com no, el milà reial, au rapinya gran i protegida que actualment es troba en perill d'extinció-, a l'estiu n'arriben moltes provinents del Sàhara, com per exemple les oronelles, els aguilons, diferents castes d'àligues? Pel que al camp de les aus migratòries es refereix, no podem deixar de parlar de s'Albufera des Grau, ja que és un espai bàsic i fonamental de migració per a moltes de les aus que arriben des de fora amb la intenció de trobar un lloc on criar.

Tres bàsics de l'Illa
En aquest punt hem de parlar, com no podria ésser d'una altra manera de les sargantanes, les vaques vermelles i sobretot els cavalls.
Les sargantanes són en Menorca protagonistes de llegendes i cançons, existint-ne a l'Illa més de trenta espècies de la mateixa. Una de curiosa és la que habita l'Illa de l'Aire (front a la platja de Punta Prima de Sant Lluís) i és totalment negra. Aquesta darrera s'erigeix com a espècie protegida, i pel que es veu, així es sent, ja que quan desem­barquem a la vorera de la mar en aquesta illa en concret, podem observar com nombrosos exemplars d'aquest tipus de sargantana s'acosten a nosaltres sense espantar-se en absolut per la presència humana.
Les vaques vermelles, encara que són part del paisatge, són difícils de veure. Destaquen per la seva mida i per la seva pell vermellosa. La seva producció lletera és el que està fent que comencin a prosperar els intents per recuperar-les.
Els cavalls, són, com ja sabem, els animals domèstics preferits pels menorquins, ja que, l'home en perfecta harmonia amb el paisatge, ha sabut conjugar a la perfecció el paper del cavall fent-lo protagonista de les activitats agro-pecuàries, i partícip principal de les festes populars. De fet, podem dir orgullosos que comptem amb una raça autòctona d'aquest animal.

El cavall menorquí
Aquesta raça autòctona sorprèn per la seva corpulència, el característic negre de la seva capa, a més de la seva increïble serenitat, front al jaleo de la festa, mantenint la calma en el mateix passi el que passi. El cavall menorquí va esser reconegut oficialment com a la raça autòctona que ja hem dit que és, l'any 1989. Per tal de reconèixer un exemplar de la mateixa, hem de tenir clars quatre trets bàsics de l'animal: en primer lloc ha de ser totalment negre, ha de ser també esvelt, d'ulls rodons i mirada viva, musculós i potent, d'extremitats llargues, caràcter noble, bell tragí, elegant i enèrgic. Aquest és d'origen berberisc i és dels pocs cavalls totalment negres que es conserven a Europa. Per això, des de l'Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Menorquina es treballa dia a dia per a millorar genèticament aquesta raça tan apreciada pels criadors europeus, sobretot catalans, alemanys i italians.