L'ós i els follets

Fons Menorquí de Cooperació
Ferreries
Aviat sera Nadal, i per tant l'aniversari del rei, i com cada any tots els seus súbdits preparaven els regals que li farien. Era un monarca molt estimat, i per això tot el poble celebrava amb ell aquell dia tan especial.
Aquell any, un caçador va estar pensant què li podia fer il·lusió al seu rei i finalment va decidir regalar-li un ós blanc. EL va capturar i va marxar cap al palau. El caçador vivia en un poble que estava bastant lluny, i com que havia sortit tard, se li va fer de nit i es va trobar sol enmig del bosc. No va saber cap on anar fins que va veure una llumeta i va anar a veure què era. Es va trobar una casa on sentia bastant xivarri. Va trucar a la porta i li va obrir un home amb l'abric posat. Semblava que hagués de sortir.
?Bona nit. Perdoni que el destorbi. Vaig camí de palau, però se m'ha fet tard i no sé on passar la nit. Li sabria greu acollir-nos al meu ós i a mi?
?No em sabria gens de greu- li va contestar l'home -, si no fos perquè aquesta nit la casa s'omplirà de follets golafres. Cada 24 de desembre vénen aquí a sopar. Fan tant xivarri i tantes destrosses que prefereixo no ser-hi, la veritat. Per això la meva família i jo aquest dia sempre anem a sopar a casa la meva germana.
?A mi no em fan por els follets, ni el xivarri, i no necessito gaire espai. Si no us sap greu el meu ós i jo buscarem un raconet per dormir una mica abans de seguir caminant.
?Com vulgueu, però jo ja us he avisat. Apa, família, som-hi!
I dit això, l'home va marxar amb la seva dona i els seus tres fills. Un cop a dins, l'ós i el seu amo es van posar prop de la xemeneia. Estaven tan cansats que no van trigar en adormir-se. Al cap de poca estona, els va despertar el soroll. Sí que feien xivarri, sí, els follets! N'hi havia per tota la casa. Saltaven, cantaven i ballaven, i no paraven de menjar el que els amos de la casa els hi havien preparat. Tot d'una, un dels follets va veure la punta del nas de l'ós i va pensar: "Quin gatet tan bonic!" S'hi va acostar, però el que va trobar no va ser precisament un gatet. Quan el va tenir a un pam i estava a punt d'acariciar-lo, l'ós va obrir la boca tant com va poder i va llançar un crit que va fer tremolar les parets. Bé, les parets i els follets! Morts de por, es van posar a córrer i no van parar fins que van ser ben lluny de la casa.
L'endemà al matí, el caçador va explicar el que havia passat a l'amo de la casa, que es va fer un bon tip de riure.
Un any més tard, abans del 24 de desembre, un dia que l'amo de la casa sortia per anar a buscar llenya, va veure que un follet l'esperava a l'entrada.
?D'això...vinc a preguntar-te si encara tens aquell gatet que vam conèixer l'any passat.
L'home es va posar a riure.
?Doncs sí, encara el tinc. Vols que el vagi a buscar?
?No, de cap manera! Bé, només volíem dir-te que aquest any no podrem venir a sopar a casa teva...
Se'n va anar corrents, i els follets no van tornar mai més a molestar aquella casa!