Formats en el club

Ferran Andreu
cordinador del CD Menorca
Un jugador d'ACB, que menja una caixa de brioxeria i el dia del partit pateix una gastroenteritis, jugant a baix nivell. L'entrenador del Barça, que ha de multar els jugadors, amb cent euros per minut, per arribar tard a l'entrenament. Altres que viuen la nit o que tenen problemas de sobrepès, clubs que obliguen les seves plantilles, a menjar al camp, perquè no es refien de com s'alimenten?
En altres temps, els jugadors de futbol eren considerats, uns esportistes, que no seguien un règim estricte d'entrenaments, no cuidaven la seva nutrició i molts duien una vida desordenada.
Vaja, que entrenaven poc i volien guanyar sempre!! Efectivament, alguns perdien el control sobre el propi cos i la salut, amb vicis i una vida ociosa, "cartes que no lliguen", amb ser bon esportista. Molts Clubs es veien obligats a imposar una sèrie de mesures de Règim Intern. Càstigs, que tenien el perill de fomentar l'hostilitat, el baix rendiment i conductes d'abstencionisme en el joc.
Aquella mentalitat poc feinera, ha donat pas a una altra, que considera l'entrenament com un mètode efectiu per millorar el rendiment i ademés, a tot una filosofía d'estil de vida amb la finalitat d'augmentar el rendiment i estar sempre a punt i en forma.
Hàbits i rutines, exercicis , règims nutricionals, que ajuden a fer superior l'entrenament, a jugar millor, a recuperar i fer òptim el descans. Aquests petits avantatges poden significar la diferència entre guanyar o perdre. Un esportista, ha de fer tot el possible per millorar les prestacions de la mecànica del seu cos i poder propulsar la seva capacitat física. La inversió més rendible es dur una vida acord amb la seva activitat.
Sona ridícul, que professionals que haurien de tenir una disponibilitat absoluta, hagin d'estar controlats i baix vigilància, per fer-los complir les mes elementals exigències individuals: puntualitat, esforç, interès, descans i recuperació, actitud, la dieta, horaris de dormir o el pes-forma.
Aquestes Normes són mostrades en el Futbol Base pels Clubs als joves futbolistes, per fomentar uns costums, que en si mateixos són un entrenament. Els díscols o incorregibles són pocs, la gran majoria de futbolistes professionals, es cuiden com atletes, en totes les pautes de la seva vida, associades a l'entrenament i els partits, dins i fora del camp.
No hi ha un estil de joc que garanteixi el triomf, emperò sí, una vida ordenada que augmenta les possibilitats de guanyar. Es tracta de saber gestionar l'actiu més important i el patrimoni mes valuós que té l'esportista: el seu propi cos.
Per açò agrada tant als aficionats que hi hagi en l'equip, un gran nombre de futbolistes fets en la "pedrera del Club", que han estat educats en el seu estil. Aquets són garantia d'esforç i disciplina, perquè tenen assumides totes les normes del "règim intern", estan sempre en forma i a punt. Formats en el Club.