TW
0

Ferran Andreu
cordinador del CD Menorca
Per què hi ha joves futbolistes, que xuten mes fort que d'altres? Són necessàries unes determinades condicions físiques, per aprendre a xutar de manera convenient? Com és que la naturalesa afavoreix més uns i no tant els altres? Són més importants les condicions físiques o el talent tècnic?
Aquestes -i moltes altres- preguntes es plantegen els amants del futbol. Segurament, trobar un equilibri entre preparació física i domini tècnic seria el millor. El que està clar és que l'eina que s'ha d'utilizar i aprendre a dominar es el baló.
El cervell de l'equip, per exemple, el mig centre o un pivot, encarregat de distribuir la pilota i crear joc, ha de ser un jugador molt bo, de seda, amb qualitats en el toc del baló, elegància i sempre acompanyat de bona visió de joc. Aquests causen admiració i tenen el respecte dels aficionats. Tenir toc, esser hàbil, en el colpeig de la pilota, no vol dir fer malabars, ja que tot el que haurà de fer el futbolista amb el baló anirà lligat al joc amb oposició de l'adversari.
Un jove futbolista -per exemple- haurà de jugar pilotes aturades, fer passades altes o rases i de llargues o curtes, així com fer controls per deixar la pilota morta. També donarà qualque pilotada, baixarà a buscar pilotes, quan la tengui aguantarà la pilota i l'amagarà si no vol que li prenguin. A més, si es vol anticipar, haurà d'atacar la pilota o xutar bé, si no vol que la pilota se'n vagi als núvols.
Veurà que la millor manera d'evitar que et robin la pilota és bellugar-la i que per fer gol, ha de col·locar-la enfora de l'abast del porter o que quan esteim per davant en el marcador, hem de congelar la pilota.
El futbolista ha de saber fer de tot i més, amb aquest utensili de cuir anomenat pilota. Ha de donar-li cops suaus o cops forts, impactes violents o delicats; està clar que ha de demanar la pilota als seus companys i, per tant, jugar sense pilota; si pot ha de driblar i penjar la pilota, a vegades picar-la, rebentar-la, rifar-la o qualque vegada, llençar pilotes fora. El que més agrada als joves jugadors és portar la pilota, tenir la possessió, remenar-la; en definitiva, jugar amb la pilota.
Els defenses, en ocasions, han de treure la pilota amb un "despeje", o procurar la sortida de la pilota, jugada des del darrera. Si fa una passada llarga amb direcció a l'àrea petita, serà una pilota a l'olla i si l'àrbitre deixa caure la pilota a terra, entre dos jugadors, un de cada equip, serà una pilota a terra i per tant serà una pilota en joc, dins el terreny de joc, no una pilota en fora de joc, com quan s'interromp el partit.