Dignificar el futbolista

Ferran Andreu
cordinador del CD Menorca
Al principi de la dècada dels setanta, en una fàbrica de bijuteria, vaig compartir lloc de treball amb alguns futbolistes professionals, fitxats per la Unió. German, Pito, Canito, Chuchin, entrenaven al matí i al capvespre, amb mentalitat d'estalvi, treballaven tres o quatre hores.
Aquells futbolistes tenien prestigi, eren "jugadors de futbol, de la Unió o del Menorca", entitats importants en la societat maonesa. La grandesa i serietat dels clubs es transmetia als futbolistes, que eren apreciats per tothom.
En les nombroses hores de feina, parlaven del dia a dia de l'equip. No era una temporada fàcil, els resultats sempre condicionants, amb més derrotes que victòries. Lesions, conflictes, la duresa de la competició, les crítiques, el canvi d'entrenador, la tensió per no perdre, la incertesa del futur en la professió... De tant en tant, una victòria donava un respir, en les urgències per salvar la categoria. La vida dels professionals modestos, és més dura i difícil del que sembla i no sempre tenen el clima de serenitat que tanta falta fa en la seva professió.
Avui en dia, un fillet pot iniciar-se en la pràctica del futbol en un club, als 5, 6 o als 7 anys. Quan arribi a Juvenil, l' aprenent de futbolista haurà dedicat bona part del seu temps en realitzar al voltant de mil entrenaments i participat en bastants més de 300 partits. Per triomfar, a més de qualitats, ha d'estar sempre dispost a no escatimar esforç i atendre els requeriments de l'esport. I si és eficient i té la capacitació que requereix jugar a nivell competitiu, podrà canviar el seu esforç per una fitxa salarial.
El jugador de futbol, és una persona amb una habilitat artística i física, un correcte domini del baló i del joc en equip i que ha desenvolupat les qualitats físiques. Tot açò, ho aporta al servei d'un club i hauria de suscitar l'apreci i l'admiració d'aficionats.
El futbol és un esport de xoc, contacte físic, en el que hi ha un risc de lesions. Estadísticament, tots els futbolistes, en la seva carrera, pateixen almenys una lesió greu. És a dir, que arrisca la seva integritat física.
Com podem veure es lògic i èticament correcte que el futbolista que ha arribat a un cert nivell, rebi una fitxa salarial o compensació econòmica, en qualsevol categoria..
Cada temporada, ens arriben notícies de clubs que no paguen el que havien acordat amb els seus jugadors. A vegades fan llarg en les seves previsions o hi ha un imprevist en qualque partida. Aquí ja entra la dimensió humana del futbolista.
El que és inadmissible és la insolvència que han de viure alguns futbolistes, empesos a situacions límit quan han complert amb totes les seves obligacions. No és acceptable, que l'aficionat o el soci d'un club accepti com a normal aquesta situació, sense alçar ni una cella. Com en qualsevol altra feina, rebre el sou és de dret. Cal prendre seriosament la professió de futbolista.