"Encara que visqui al camp, faig moltes coses a poble"

Rosa Carreras
Ciutadella
A Menorca hi queden poques famílies que visquin i facin feina al camp. Açò sí, les que hi viuen i tenen fills en edat escolar, van i vénen del poble cada dia, unes quantes vegades. Aquesta setmana ens hem interessat per conèixer l'estil i el ritme de vida que duen els fills i les filles de les famílies pageses menorquines i és per açò que hem anat a parlar amb na Laura Moll Taltavull, a Torre Llafuda, un lloc del terme municipal de Ciutadella, on el seu pare hi va créixer i ara hi fa de pagès. Na Laura és la filla major del caixer pagès de Tramuntana d'aquest bienni, i com si per art de màgia li hagués robat la mirada i el somriure a son pare, ens va rebre el matí de diumenge, decidida i contenta.
A pesar de viure al camp, na Laura duu una vida bastant semblant a la de qualsevol al·lota de la seva edat que visqui al poble. Té 12 anys, fins l'any passat havia anat a escola a Pere Casasnovas i enguany ha començat 1er d'ESO a l' IES Josep M. Quadrado.
Sempre has viscut a Torre Llafuda?
No. Tenim un pis a Ciutadella i hi vaig viure fins as cinc o sis anys. Quan es papà i sa mamà se van casar vivien en es poble i mon pare feia de missatge a Algaiarens i després ja vam venir aquí.
Tu ets la major d'una família nombrosa?
Hi ha na Núria que té vuit anys i es tres petits que són "trillizos" i en tenen quatre d'anys; na Teresa, na Gemma i n'Ignasi.
I com s'hi viu aquí, t'agrada?
A jo m'agrada viure al camp perquè hi ha molta tranquil·litat i açò, però jo amb ets animals no és que hi vagi molt, no és una afició que tengui anar-los a veure i cuidar-me'n. Es qui se'n cuiden són es papà i es concu, i sa mamà a vegades va a menar ses vaques. Jo com a molt hi vaig una vegada cada tres mesos.
Vols dir que no participes gaire de les feines que hi ha al lloc?
No. Jo faig sa vida bastant en es poble, perquè a més de s'institut vaig a volei quatre dies en sa setmana i també vaig a música. Un dia en sa setmana qued a dormir a Ciutadella. I es dissabtes sa mamà me davalla i si hi ha volei vaig as volei i si no n'hi ha vaig a fer una volta. Si fa mal temps anam a veure una pel·lícula a ca qualcuna.
És a dir que la majoria de coses que fas no les fas al camp, sinó a poble.
Sí. I jo trob que hi ha gent que viu en es poble, i que està encauada dins ca seua i no fan cap esport, ni res. Jo tenc bastanta vida social i encara que visqui al camp faig moltes coses a Ciutadella.
I els teus germans, què trobes, els agrada viure al camp?
Bonu, na Núria és com jo, que mos agrada estar aquí, però que feim moltes coses en es poble. Però es petits, com que són tres i juguen i fan carreres per defora? trob que dins un pis no seria aguantador. No és que siguin pillus, sinó que són tres, que tenen quatre anys i és normal que facin andanades. Sa veritat és que mos ho passam molt bé.
Però tens qualque racó especial o aprofites d'alguna manera el lloc on vius?
Amb ses amigues hem anat a fer-nos fotos a sa Talaia, o a fer-hi una bereneta. De vegades queden a dormir aquí? me sembla que ho aprofitam bastant. Si qualque vegada sa mamà m'ha renyat, me n'he anat amb sa velo enfora... si vius en es poble, dins sa casa, pots pigar una portada i prou, no te'n pots anar corrents com aquí?(riures).
Com vas a l'institut els matins, a quina hora t'aixeques?
M'aixec a les sis i mitja, perquè a les set i deu he de ser baix as camí, perquè es bus me ve a cercar. Fins a sa carretera m'hi davalla es papà amb sa furgoneta.
T'ha explicat mai el teu pare com era quan ell vivia aquí de petit i anava a escola?
Sí, de vegades m'ho ha contat, que anava a escola a Torre Petxina i que hi anava amb s'ase.
Si que ha canviat tot! Explica'm d'on ve aquest bus dels matins i a qui transporta?
Es bus ve de Ciutadella i arreplega a Ses Angoixes, Binigarba, Torre Llafuda (que som jo), Ses Tavernes, Santa Victòria, Alfurí? de baix o de dalt, no ho sé? (riures) i Ses Arenetes. Després també va a replegar pes camí des Caragol. Es tros des bus a jo m'agrada perquè de vegades aprofit i me dorm un poc més. Bé, tothom està mig adormit.
I hora de dinar?
De vegades quedam a dinar as pis sa meva germana na Núria i jo es dies que tenim volei. Sa mamà mos duu es menjar. Després faig una estona de deures i acompany na Núria as poli, que ella entrena a les quatre i mitja i jo a les sis, així que vaig a fer quatre enviats si en tenc, o vaig a ca una amiga i després anam juntes a volei. I sa mamà me ve a cercar a les set i mitja que acab.
Uns dies molt complerts. T'organitzes molt bé.
Sí, molt bé! jo ja te dic, encara que faig moltes hores de volei i que vaig a música, tenc temps per fer es deures bé i d'estudiar per als exàmens i tot?
Vas a música a l'escola municipal?
Sí, a s'escola municipal perquè en es Conservatori ets horaris no m'anaven bé amb es volei.
I toques qualque instrument?
Bonu, tocaré es violoncel.
Dels estudis, què és el que et va millor?
Ses mates m'agraden molt, s'anglès està bé, plàstica, música?
Has notat molt de canvi de Primària a Secundària?
Sa veritat és que no. Jo me vaig esforçar molt a Pere Casasnovas i vaig trobar que es primer trimestre d'ESO era com un repàs del que havíem fet a escola.
Què t'agradaria ser quan siguis grossa?
Jo dic que economista o arquitecte. També havia pensat ser farmacèutica, però he d'estudiar molta física i química i no és que sigui tant lo meu.
No vols viure al camp com els teus pares quan siguis adulta, ho tens ben decidit?
Jo m'hi trob molt bé al camp, però per fer-hi feina és una vida un poc esclava. No tenim ni es dissabtes ni es diumenges lliures, ni Nadal ni Sant Joan? Cada dia, cada dia, es tres-cents seixanta-cinc dies de s'any s'ha de fer feina? no és una vida que triï per jo quan sigui grossa.
Per acabar, una darrera cosa, me podries rallar de Sant Joan; aquest any ha estat especial a ca vostra perquè el teu pare és el caixer pagès de Tramuntana d'aquest bienni, com ho vau viure?
Enguany ha estat un any molt polit, sa veritat, amb lo de tenir es Be i açò. Hi ha molta feina darrere, però és molt polit. Va ser un dia que vaig aprofitar molt. Vaig anar tot es dia devora es papà. Lo que va passar és que es dissabte de Sant Joan, quan vaig tornar de Sant Joan de Missa me vaig trobar molt malament i no vaig anar as caragol de Santa Clara ni res. No vaig dormir en tota sa nit, bramava de mal, i ensoldemà me van operar d'apendicitis. A mon pare li anaven explicant mentrestant tot com anava. No va ser greu, però segur que enguany, encara que no tinguem es Be a ca nostra, m'ho passaré millor.