TW
0

Jaume Pons Alorda, Premi Joan Alcover Ciutat de Palma amb el poemari 'Cilici'

FITXA Jaume Cristòfol Pons Alorda va néixer a Caimari a l'any 1984. Vint anys després va renéixer a la ciutat anglesa de Sheffield, en el comtat de Yorkshire, durant una estada Erasmus en el curs acadèmic 2005/2006. De tant en tant l'esperit shakespeareà d'Ariel, o les Muses eufòriques, o la Deessa Blanca el visiten sota múltiples i variades formes, cosa que li permet desbudellar-se a gust de vísceres i ànima davant una fulla tacada. És llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de les Illes Balears, Master de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i actualment cursa el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre el poeta mallorquí Miquel Bauçà. Participa a les publicacions "S'esclop", "S'encruia", "Reduccions", "Lluc", "452ºF" i "Pèl capell" (de les dues darreres forma part del consell editorial). "Cilici" serà el seu sisè llibre.

Raquel Marqués
Ciutadella

Quin és el seu homenatge amb les paraules de "Cilici"?
Tant "Cilici" com la trilogia a la que s'engloba és un homenatge a tres poetes dels anys 70 i 80, un d'ells encara és viu, n'Àngel Terrón, i els altres dos ja es varen morir, Andreu Cloquell al 79, i Andreu Vidal al 98. Aquesta gent revolucionaren el panorama de les lletres, de les performances i la poesia, no només a Mallorca sinó a nivell dels Països Catalans.
Així que vostè ara el que pretén és reconèixer la seva tasca.
Efectivament, no només s'ha de fer una tasca de creació sinó també d'investigació i donar-se compte de que la feina feta per aquestes persones va ser magnànima i d'una importància cabdal perquè el que feien estava a nivell europeu, a segles llum de distància.
Quina importància té "Cilici" a la trilogia?
"Cilici" és el segon capítol d'una trilogia que comença amb "Els estris de la llum" publicat fa dues setmanes per Documenta Balear, en la seva col·lecció Lacantàrida, i precisament amb el pròleg d'Àngel Terrón i ell mateix diu que troba que hi ha molta influència de Cloquell i Vidal, i la veritat que és molt polit que sense jo haver-li dit res, ell ho hagi descobert. L'epíleg és de Pau Vadell, que ara mateix és el meu company de germanor i de poesia. Ell també entén molt bé aquesta tasca rehabilitadora d'aquesta poesia tan necessària. "Cilici" sortirà d'aquí un parell de mesos amb un pròleg de Felip Demaldé i epíleg d'Emili Sánchez, amb l'Editorial Moll; i finalment, el darrer capítol de la trilogia, que ja està escrit, "Carn vol dir desaparicions" es publicarà l'any que ve a l'editorial catalana Labreu Edicions a la col·lecció de poesia Alabatre.
De quines fonts poètiques beu?
Precisament de Cloquell, Vidal i Terrón, dels poetes de la història de la literatura angloxaxona, autors de la poesia americana i dels expressionistes alemanys. Autors com TS Eliot, Shakespeare, Sylvia Plath, Derek Walcock... La meva formació de filologia anglesa m'ha donat aquest bagatge.
Essent tan jove té un currículum que impressiona.
La veritat és que sí. "Els estris de la llum" és el meu cinquè llibre publicat. A més, ja tenc contracte per publicar l'any qui ve amb una altra editorial i també per treure un parell de llibres de poesia curts amb en Pau Vadell. També estic al consell editorial de les revistes "452ºF" i "Pèl capell", som editor, gestor cultural, programador d'activitats i també m'agrada molt recitar i fer performances en públic...
Com a gestor cultural, què fa actualment?
Muntam activitats al Bar Es Pinzell de Palma, i amb "Pèl capell" fem molt d'actes a Barcelona, València..., ara anirem a fer recitals a Belgrad i, després, a la ciutat de Tubinga, a Alemanya.
Avui, tot és poesia?
Sí, tot és poesia. Nosaltres tenim aquest crit com a bandera i, efectivament, és així.
Però açò, a peu de carrer, com ho explica?, ho dic per tal i com està avui estructurada la societat.
Com deia en Joan Vinyoli, hem de trobar cada dia de viure poèticament. Per exemple, que em donin el Ciutat de Palma el mateix dia de la investidura d'Obama ho trobo una estranya unió poètica. És divertit perquè ningú s'esperava n'Obama i jo tampoc m'esperava guanyar. La poesia podria ser ellinkque fa que aquestes dues coses s'uneixin.
Com s'endinsa al gènere?
Vaig començar a escriure poesia als 17 anys i des de llavors no he aturat. Al principi era una cosa més tancada, a ca meva, amb tristor i després, a poc a poc, vaig pensar que la poesia havia de ser una festa. Al principi l'emprava com a eina per expressar el que em provocava una gran angoixa.
Per què diu que va renéixer a Sheffield?
Perquè allà em vaig donar compte de la bellesa que hi ha en el fet de viure cada dia, sempre al màxim, al límit, amb alegria, furor, exaltació i revolució permanent. Vaig tenir un ritme de vida accelerat que vaig voler conservar, i vull seguir amb tot aquest ritme brutal tota la meva vida. Per això vaig renéixer, perquè allà vaig aprendre noves maneres de viure.
Què suposa per vostè el Premi Ciutat de Palma?
Per a mi és una gran responsabilitat, una alegria enorme, una sorpresa infinita i també un impuls per seguir fent coses. Ara el darrer que tenc que fer és acomodar-me, ara més que mai és quan hi ha visibilitat, promoció i la capacitat de fer coses per acostar la poesia a la gent, que és el que nosaltres volem. Tenc en ment el cas dels poetes Margalida Pons i Felip Demaldén que després de guanyar el Ciutat de Palma tanta responsabilitat va fer que s'aturessin, jo no vull que em passi això, em sabria molt greu.
Quins temes l'obsessionen?
La vida, la mort, el sexe, la passió, l'amor, l'exaltació, la destrucció, el color... tot és matèria poètica en la seva significació. Però a la darrera trilogia del que més xerro és de llum, de fosca, d'ombra, d'esperança, de la tenebra lluminosa...
Creu que la gent hi està per la poesia?
Tenim moltes esperances i veim que la cosa va molt bé. Ara, per exemple, de l' "Antologia de Poesia Jove dels Països Catalans" de Pedra Foguera, ja se n'han venut els primers 1.500 exemplars i s'està preparant la segona edició, és un llibre súper venut a totes les capes socials. S'està creant moviment i controvèrsia.
Què li representa tenir una cama de Ciutadella, l'illa veïna?
Ciutadella sempre ha representat un paradís i casa meva. Tenc família, amics i moltes aventures viscudes. Les Festes de Sant Joan també són les meves festes, tenc poemes dedicats al cavall, mon pare a vegades em diu que duc un cavall a dins i això et queda a la sang.