Les històries dels vençuts

La desgràcia de Menorca
Jo en aquells temps era un humil agricultor que em guanyava la vida cultivant pel nostre poble. Teníem un mercat on tothom duia el que tenia i fèiem intercanvis.
En aquell moment va aparèixer el rei català i els seus servidors a punt per començar una batalla. Ens van agafar per sorpresa, cosa que els va donar avantatge. Anaven amb la millor armadura que havia vist mai, tenien tot tipus d'escuts i espases.
Vam començar a lluitar i va ser una batalla molt dura. Va morir molta gent, entre ells el meu fill més gran, en Mohammed. Només tenia 15anys, va ser molt cruel. Uns quants vam aconseguir fugir cap al centre de l'illa però desgraciadament ens van seguir. El rei Alfons no va tenir pietat, ens va arrabassar el que era nostre i al final ens vàrem haver de rendir, no podíem perdre més gent. El nostre rei, el "mosherif" era entre nosaltres però el rei Alfons era despietat i per donar la batalla per acabada el va agafar i sense dir res el va matar d'una maçada. Amb nosaltres també va ser cruel, ens va obligar a abandonar l'illa o renunciar a l'islamisme. Jo mai traïcionaria el meu Déu però en aquells moments no tenia alternativa, tenia amb jo el meu fill de 9 anys i no podia permetre que li passés res. Vàrem acceptar, ens vàrem haver de canviar els noms i resar al Déu cristià. Ara ja sóc vell i ja no hem queda res més que records però mai oblidaré que el nostre destí fou trist i desgraciat. Que Alà sigui amb vosaltres.

Victòria Mora Coll

La venjança dels dimonis
Jo Sadam, us explicaré el que va passar de veritat quan els malvats cristians ens van venir a conquerir la nostre preciosa illa.
Un dia quan estàvem ben tranquils, el rei dinant i jo contant-li que un home es negava a pagar, va venir un guàrdia i ens va dir que havia vist a prop de cent cinquanta naus catalanes, llavors el rei es posà dret i digué que volia tots els homes que pugessin lluitar i que s'amaguessin pel port de Maó, i que les dones i els nens s'amaguessin a dintre de les seves cases i no es moguessin. Així els cristians es pensarien que no hi havia ningú preparat i que ens havien agafat per sorpresa.
Al final va arribar el dia en què van desembarcar, no us ho podeu imaginar el que duien, semblaven dimonis!! Van començar a caminar cap a Sent Gayz amb un pas lleuger i no feien res més que cridar: Catalunya!! Aragó!! Sant Jordi ajudeu-nos!!!
El rei va donar l'ordre d'atacar. La lluita va ser horrorosa, inclús ens van matar els nens i les dones. El rei cristià havia perdut l'espasa i se li havia romput la llança així que va començà a matar amb una maça.
Els dimonis van guanyar, ens vam rendir però així i tot ens van seguir matant, esclavitzant, a alguns ens venien com a animals i inclús a gent com jo ens van fer canviar de nom (per un cristià per suposat) i de religió a canvi de la vida.

Lola Mercadal Baquero

Els meus avantpassats
Sóc una pagesa de Menorca i us vull contar una petita història dels meus avantpassats. Si voleu escoltar aquesta història, heu d'estar ben concentrats.
Un dia va arribar un rei anomenat Alfons el Liberal, aquest rei va venir amb els seus homes per conquerir Menorca.
Van arribar amb150 naus al port de Maó i van aturar a una illa situada al mig del port. L'illeta és coneguda com l'Illa del Rei perquè hi va parar el rei Alfons.
Ell i els seus acompanyants volien conquerir Menorca però nosaltres no ho volíem, per això vam haver de lluitar.
Quan vam fer la batalla, es sentiren molts de crits, renou d'espases... Al rei se li va rompre l'espasa i finalment va haver de lluitar amb una maça.
Per mala sort els cristians van guanyar i es van quedar Menorca, nosaltres per poder-nos quedar, ens vam haver de canviar el nom. Sinó ens havíem de marxar de Menorca o ens venien, ens feien esclaus...
En aquella guerra hi va haver molts de morts i ferits.
Després, al cap de pocs d'anys, el rei Alfons es va morir.
Fi

Carla Moll Huguet

Un dia fatídic
Era un dia calorós, Mohammed estava estirat al llit pensant, de sobte va entrar el seu nét Said, es va tirar al llit devora del seu avi i li va preguntar:
-Em pots explicar una altra vegada com els cristians van venir a conquistar Menorca?
Mohammed era un noble pastor àrab que va viure i lluitar la conquesta de Menorca.
-Una altra vegada?
-Sí, per favor -va respondre el seu nét- és molt interessant.
-D'acord. Estava dormint i vaig sentir uns cops molt forts a la porta, era Omar.
-Qui és Omar ?
-Era el moixerif, em va venir a avisar de que els cristians havien entrat a les nostres terres, vaig agafar l' espasa i tot el que vaig trobar per protegir-me i vaig partir, però abans de sortir em va agafar molta por. Des de dins de casa es sentien crits de dolor, espases i moltes coses més però havia de sortir.
Els cristians lluitaven per la unitat de les terres catalanes i en canvi nosaltres estàvem lluitant pel que havia estat nostre des de feia segles. Els cristians també comptaven amb els almogàvers, que eren els soldats mercenaris contractats per la corona catalana.
-I quan vas sortir, vas veure el rei Alfons el Liberal?
-No. La batalla va ser tan dura que no tenia temps de fer bogeries, m'havia de concentrar en guanyar.
-I què va passar, vau guanyar?
-No, ens vam rendir al castell de Sent Agayz, el que avui es coneix com Santa Àgueda.
-I després, què va passar?
-Els cristians ens van deixar opció: quedar-nos a viure aquí però ens havíem de fer cristians, jo i la teva àvia ho vam acceptar per això als papers posa que em dic Pere, no Mohammed.
-I què passava amb els que no acceptaven?
-No ho vaig arribar a saber. Hi ha gent que diu que se'ls van endur a Mallorca i els van vendre com a esclaus, no ho sé la veritat.
-I què va passar amb el moixerif?
-Se'n va haver d'anar de Menorca, tampoc sé a on.
-Gràcies avi, per tornar-me a explicar la història.

Júlia Sánchez García