Les escoles per la Pau

Rosa Carreras
Maó
L'amor universal és millor que l'egoisme. La no-violència és millor que la violència. La pau és millor que la guerra. Amb reflexions tan senzilles i alhora profundes i contundents com aquestes, divendres passat es va celebrar un dia especial als centres educatius. L'anomenat DENIP, Dia Escolar de la No-violència i la Pau va ser fundat l'any 1946 per Llorenç Vidal i Vidal, que és un poeta i educador mallorquí, i coincideix amb l'aniversari de la mort de Mahatma Ghandi. A dia d'avui és considerada una iniciativa difosa de manera internacional, una experiència educativa de renovació pedagògica de la que en participen arreu del món escoles de tots els països, és per açò que als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud, es sol celebrar el 30 de març, però amb el mateix sentit. El DENIP és una commemoració que implica docents i alumnes i que promou la concòrdia i la tolerància, el respecte als drets humans, la solidaritat i l'amor universal? I com que no hi ha un protocol establert a seguir, cada escola ho celebra de manera diferent, depenent de la pròpia iniciativa, aportant la seva espurna de personalitat i creativitat a la jornada. La idea és que sigui quelcom vivencial, una reflexió festiva conjunta. Els objectius són per a tothom els mateixos: sensibilitzar que la pau és molt més que l'absència de guerres i baralles, conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món, i saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant.

Al CP Mateu Fontirroig
Nosaltres enguany tampoc no ens volíem perdre una data com aquesta. Les escoles en dies així fan al visitant, una sensació especial, una vibració de comunitat, de tots a una. I és per açò que vam anar a cercar un testimoni que ens servís d'exemple i que vam arribar al CP Mateu Fontirroig a l'hora del pati, quan s'enllestien els preparatius per l'acte escolar previst a les 11.30 hores i que va congregar tots els grups defora, al patí, formant una esplèndida i animada rotllana.
La primera sorpresa amb la que es trobaren els alumnes va ser els seus mestres repartint globus blancs entre els fillets i les filletes. Sembla mentida, es comentava entre els docents, que una cosa tan senzilla i tan "antiga" com els globus donin encara al segle XXI tant de joc als infants. I és cert que la festa va començar de la manera més innocent possible, jugant. Mesclats entre els alumnes, grans i petits, i després d'ajudar a fer un parell de nussos als globus més rebels, vam poder comprovar que tothom sabia ben del cert què es celebrava i és que prèviament, cada grup amb el seu tutor, havia estat tractant el tema, a banda de fer feines a educació plàstica, per exemple, o a les classes d'anglès. El plat fort de la festa va arribar de la mà del professor de música i d'un grup de mestres, que caracteritzats amb símbols de la pau i estètica hippie van interpretar "Imagine" de John Lennon. Així, en Guillem al piano i a la guitarra espanyola després, en Simó al violí, en Biel a la guitarra elèctrica i n'Àngels i en Trevor a les veus van aconseguir crear un clima esplèndid que vam gaudir, tant grans com petits. L'èxit de l'actuació va quedar més que palès quan amb crits unànims de la famosa i efectiva fórmula "otra! otra!" els músics es van veure amb prou ànims com per continuar i interpretar un parell de peces més.
És cert que una celebració com la de divendres, en realitat no fa altra cosa que tornar expressament visible la tasca educativa que es duu a terme dia a dia dins les aules. L'educació pacificadora i no-violenta. Tanmateix, el valor dels símbols, el poder i la força moral del grup, la reflexió compartida són elements importantíssims que aporten a l'imaginari col·lectiu, ja des de ben petits, la llavor d'un món diferent on la pau i la no-violència sí són, entre tots, possibles.