La introducció del seu darrer llibre de poemes és una pàgina amb les definicions a la paraula 'llunari' recollides pel Diccionari Català-Valencià-Balear d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Aquestes entrades ens donen pistes del que vindrà a continuació. Llunari és, d'acord amb el diccionari, el calendari en el que s'indiquen les llunacions. En segon lloc és un llibre màgic, on diuen que es poden llegir les prediccions de tot el que ha de succeir, i llegint-lo capgirat es pot fer sortir el dimoni i altres obres de bruixeria. El darrer significat és la taqueta blanca que es produeix dins l'ungla i que antigament se'ls hi deia als al·lots que cada una d'aquestes taques indicava una mentida que havien dita.
Cal, doncs, entrar en el llibre amb l'ànim d'arribar a un lloc on tot és possible i on la màgia de la paraula poètica ens fa viure en un univers en el que hi trobem vaixells navegant a tota vela pel Carib, guardians de la frontera que esperen l'enemic, homes justos o les rompents de l'infinit, entre d'altres realitats perdudes per les estrofes d'Aguiló. Es tracta d'un univers que vol evocar d'alguna manera les antigues Rondaies Mallorquines però vistes des de la contemporaneïtat.
Per donar el primer pas a 'Llunari' ens espera tot un laberint i les seves normes. Deixem al poeta que sigui ell qui en les descrigui: "He escrit dues normes dels laberints/ als marges estrets del llibre del temps./ La primera és que els seus túnels estiguin/ fets de la pedra gastada del dies/ i coberts amb la volta de les nits./ La segona és que l'arquitecte etern/ faci que els senders clars, inevitables,/ els que ens facin anar més lluny del centre,/ tinguin el paviment de fosc desig".
Mai deixarem del tot els laberint de poemes, paraules i sentits perquè més tard trobem un nou poema en què ens parla dels paràsits d'aquest espai laberíntic que estimen "la sang seca de les parets, les taques grogues dels llençols, els cruis del sostre i els racons amb teranyines".
Pel dèdal d'aquest llibre s'hi borinen fades i cowboys, nenes de set anys, cases a la platja, antigues tradicions jueves i islàmiques i fins i tots versos perduts, a més d'una sèrie de tres Packards d'època, cosa que li escau molt a un poeta que és també empresari i col·leccionista de cotxes.
El llenguatge és més planer i transparent que el de 'Monstres, com va dir el propi autor a la presentació de 'Llunari' a Barcelona. Els diferents poemes són independents en la temàtica però unitaris en l'estil.
En el poema titulat 'Lector', Aguiló ens revela el procediment per obrir-nos la casa del poema, fer-nos entrar i que ens posem còmodes i seure'ns a la butaca a la segona estrofa. Així els versos ens portaran un cafè, calent i dolç perquè al final d'aquest 'Llunari' sapiguem que el que s'amaga rere de les seves paraules és o una carta d'amor o un punyal.
Llunari
autor: Josep Lluís Aguiló
gènere: Poesia
editorial: Proa
edició: Barcelona, 2008
pàgines: 83
preu: 13 euros
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.