Camí d'intenció pura

FITXASom Òscar Sancho, vaig néixer a Tarragona el 1980. Estic establert a Menorca des de l'any 1997. M'agrada la pintura des de ben petit, era una de les meves assignatures preferides. Quan pinto al meu soterrani m'oblido del temps. El 2003 vaig guanyar la Menció Honorífica a l'artista menor de 30 anys del Premi Sant Antoni de Sa Nostra per la meva obra "Opio". Som molt autocrític i no tenc problemes a l'hora de trencar els llenços que considero que no valen. He passat per diferents èpoques i en l'últim any he treballat amb molta intensitat. M'agrada seguir el pas del temps.

Raquel Marqués
Maó
L 'estudi l'engoleix. Baixar al seu soterrani és obrir la porta d'un món pictòric conceptual a on la síntesi de cada traç diu molt més del que es veu. Quan pinta, Oscar Sancho (Tarragona, 1980) perd la noció de tot. D'un tot que alhora dibuixa, d'un tot que esquitxa la seva obra malgrat l'esforç per no deixar-se contaminar.

Des de que acabà el Baxillerat Artístic a l'Escola d'Arts de Maó, ha fet un camí pacient. La seva pintura creix en minimalisme, actua, diu, "amb la intenció de fer quelcom pur", impressió que darrerament aconsegueix amb no més de tres o quatre colors. No és pintor acadèmic, ni tampoc acostuma a propagar-se per les galeries. En la seva formació camina a poc a poc. Qui fou el seu professor, Carles Moll, l'encoratjà a seguir. Avui té un estil prou definit. Defuig de formar part de l'art urbà. El seu discurs és d'una gran força estètica, potser de sentiments angoixants per qui mira, però que amb paraules seves no es res més que una pintura senzilla, sense additius.

Silenci i procés creatiu
El silenci és part indispensable del seu procés creatiu. "És una manera de netejar la ment, una forma de viure", explica. D'idees clares, Oscar Sancho visualitza l'obra abans de plasmar-la. "Es com una espècie de música que m'incita a fer-ho, la meditació també em serveix i forma part d'aquest procés, i tot açò es veu reflectit a l'obra".

Per a Sancho el més difícil és no caure en els tòpics. Després d'una època molt més fosca, ara treballa amb el mirall de l'austeritat. Davant un món marcat pel deliri de la supervivència del capitalisme i saturat d'informació, el creador aboca una associació d'idees oposades al que persegueix la societat actual. Influenciat pel zen, de la seva trajectòria sorgeix fetitxe la imatge enmig del no res. Conta històries amb la mínima expressió, però sense perdre detall. Al seu soterrani-estudi del carrer de La Reina de Maó es deixa absorbir. Allà s'oblida del temps.

Guanyador el 2003 de la Menció Honorífica a l'artista menor de 30 anys del Premi Sant Antoni de Pintura de Sa Nostra, no serà fins aquest estiu que el públic menorquí podrà gaudir de la seva primera exposició individual. Serà a la galeria Artara de Maó a on avui per avui l'autor ja compta amb una representació de la seva producció.

En quant a tècnica, primer començà amb els dibuixos sobre paper, pel respecte a la tela, comenta, i que ara decideix escometre amb més confiança. Ara per ara la pintura omple del tot la seva passió artística. És sols un rol més de la seva persona, defensa, però a través d'ella canalitza totes les seves emocions.

Blanc i negre
Acrílic damunt llenç, deixant de banda la fusta, barreja tècniques (la pintura de vegades esdevé companya del llapis o inclús de la tinta d'un pilot) per crear figures. El fons en blanc i negre són una constant que fa servir i damunt la que escriu els sentiments produïts per la societat que l'envolta.

L'inspira la pintura medieval, però quan crea procura no tenir al cap mai l'estil d'altres pintors. A la seva bitàcola rep comentaris sobre impactes visuals que traslladen a Francis Bacon del que reconeix qualque pinzellada, però amb qui la comparació no li agrada gens. Oscar Sancho també beu de la fotografia. Es declara seguidor de les instantànies de Michael Wolf o Desiree Dolron, entre d'altres, i al cinema, de les teories de la creació de David Lynch.

Sancho es deixa enduu pel magnetisme amb que crea, un art que per a ell és "una forma d'expressar-se, de fer tot el que un vol, inclús de poder viure a un món apart, de poder evadir-te totalment".

Més informació: http://zero-punto-zero.blogspot.com/