Si la vida s'acaba

De natural malaltissa, Lula Carson Smith, que sempre publicà amb el cognom del seu espòs, patí en el decurs de la seva vida nombroses malalties greus, es casà en dues ocasions amb un antic soldat, Reeves McCullers, i entre ambdós matrimonis mantingué nombroses relacions amoroses amb altres escriptores i artistes de tota mena. Tot açò, aquesta vida prou diversa, juntament amb el fet peculiar de la seva procedència (va néixer a Geòrgia, al bell mig d'una família de fortes tradicions, hereva d'un heroi confederat de la guerra de secessió) hagué de condicionar necessàriament la seva visió de tot plegat. El seu és un punt de vista no sempre fàcil d'acceptar en un lloc com els Estats Units, rodejada d'una societat en què la senzilla elaboració d'un pensament teòric, no destinat a qüestions pràctiques i a l'abast de la mà, és immediatament posat en dubte.

Rellotge sense busquesté un començament demolidor, tot i que una mica enganador: "La mort és sempre la mateixa, però cada home es mor a la seva manera. A J. T. Malone li va arribar d'una manera tan senzilla que durant un temps va confondre el final de la vida amb el començament d'una nova estació". Enganador, deia, perquè des de bon principi se'ns presenta a J. T. Malone com el protagonista, quan en realitat no ho és ni de bon tros. Però en aquesta novel·la, com es veurà, res no és el que sembla de bon principi. A J. T. Malone, un dels dos farmacèutics que hi ha en una petita ciutat del sud dels Estats Units, li diagnostiquen leucèmia. Li resta un any de vida, quinze mesos a tot estirar. No sap per què ho ha preguntat, si tanmateix odia una resposta que gairebé ja coneix sense que el pes de les paraules d'un altre, les paraules feridores i inesborrables d'un metge, l'acabin d'enfonsar, però el cas és que ho pregunta i, conseqüentment, es condemna. La condemna del coneixement. J. T. Malone està desconcertat, no s'ho pot creure. Açò no li pot passar a ell. A ell no. La novel·la de McCullers gira al voltant dels pocs mesos de vida que li resten, en un temps sense temps que l'angoixa, un temps que només resta marcat per aquell rellotge sense busques, per aquelles hores amb data de caducitat. De mica en mica, encara que no gaire subtilment, la història es desplaça fins al jutge Clane, el vertader protagonista. El jutge, un antic congressista, és un amic del farmacèutic, un d'aquells amics a qui no es pot contradir i amb el qual el farmacèutic pot presumir de conèixer gent important: una d'aquelles persones que fan córrer la història del país. McCullers ens farà desfilar per un panorama prou atabalador, tot estirant el fil de l'anècdota, la mort imminent d'en J. T. Malone, per arribar a fer un dibuix prou precís d'una societat malalta que es desfà tot seguint el ritme del deteriorament físic que pateix en J. T. Malone. En un estat de coses en què negres i blancs encara no poden mesclar-se, ni agafar el mateix autobús, ni anar a les mateixes escoles sense haver de patir conseqüències prou desagradables, McCullers fa desfilar les històries personals dels seus personatges tot enfrontant-les amb les grans qüestions. Així, el farmacèutic J. T. Malone, qui ja veu la mort de prop, el jutge Clane, qui ja l'ha vista reflectida en la prematura mort del seu fill i que aspira a renovar d'una vegada per totes la segregació racial al seu país, el net del jutge, en Jester, qui viu somniós i atiat pels ideals progressistes d'un jove, i en Sherman, un jove al·lot de raça negra que fa feina pel jutge Clane... Tots quatre conformen el dibuix d'una societat que converteix aquesta novel·la de McCullers en un llibre tan actual avui dia com ho era en el moment de publicar-se.

No debades, en contemplar l'estat actual de les coses, tot i grans millores en molts i molts d'aspectes, un pot arribar a preguntar-se com s'ho farà, la societat d'avui dia, per no morir ofegada a causa dels seus propis excessos.