Carnaval, una celebració quasi surrealista

Rosa Carreras
Ciutadella
De què heu anat disfressats enguany? Tal vegada és una de les preguntes més escoltades aquests dies. Les respostes són mil, i molt divertides. D'esclata-sang, de Dalí, de mexicà, de bruixa, de caputxeta vermella, de turista, de miss, d'abella? independentment d'edats, sexe i condició, qui més qui menys s'ha posat qualque pedaç aquest cap de setmana i ha fet la broma. Ja sigui de "la peluda" o amb una disfressa molt més elaborada, per carnaval la qüestió és participar de la festa col·lectiva i tornar-se alguna cosa que en dies normal i corrents no som. I és que el carnaval és justament per açò, per transformar-se i compartir, habitar éssers diferents de nosaltres i deixar-nos endur. Airejar les nostres ànimes en públic, amb el permís de tothom. Desfilades de carrosses, balls i concursos de disfresses han animat els nostres pobles aquests dies, motivant, il·lusionant, grans i petits. No cal dir que l'estampa en dies així és quasi surrealista. Podem trobar-nos en situacions que vistes amb sang freda no tenen cap lògica, per exemple ballant entre fantasmes, dimonis, pirates, zombis, personatges cèlebres i extraterrestres. Per morir-se de riure!

Abans que la festa de carnaval es tornàs comercial, en comptes d'anar a les botigues a comprar disfresses i complements, la gent obria els baguls de casa seva i amb un poc d'imaginació i enginy es confeccionava les disfresses. I és que antigament, el mes de febrer era un mes de neteja a fons, en el que sortien a la llum les coses desades al fons de tot dels armaris. Val a dir, però, que moltes persones encara es fan les disfresses a casa, perquè el procés d'elaboració previ als dies de festa al carrer, forma part de la diversió carnavalesca. Escollir de què volem anar i posar en marxa la manya i la imaginació, a banda de dir molt de nosaltres mateixos, pot resultar una de les parts més engrescadores del carnaval.

Més enllà de l'anècdota de transitar pels carrers envoltats de personatges que tots col·locats junts semblen sortits d'un somni, el carnaval és una festa d'il·lusió i no només per als infants. Un temps permissiu i de cert descontrol arrelat a la nostra cultura des de molt antic. Avui en dia, la festa de Carnaval més gran i famosa de totes, arreu del món, és la de Brasil. Els historiadors troben elements d'antigues festes i cultures com per exemple la festa de l'hivern que els romans anomenaven Saturnàlia, o les celebracions dionisíaques dels grecs antics. Sigui com sigui, el carnaval està associat al catolicisme i precedeix el temps de la quaresma, que des d'avui dimecres de Cendra i fins al diumenge de Rams marca un període de recolliment, dejuni i abstinència.