TW
0

Pau Marquès Oleo
Primer m'han demanat que O véns tot sol? I ta mare? Jo els he dit que Està malalta i no me pot acompanyar. On m'assec? M'han fet esperar deu minuts a la sala d'espera Maria no te facis enfora i hi havia un fillet pintant i una Què dibuixes, Biel? filleta anant de la saleta a la recepció, fent la rotonda de Ai aquesta filleta! Vés alerta no prenguis mal! la senyora grassa i rodona amb la cintura com la taula del menjador -semblava una camilla i tenia una dent d'or- i tornant altra vegada a la saleta. Biel Angelat? Passa, polit... Quan ha entrat en Biel, sortia un home amb les dents color de vidre entelat Passa a recepció i et donaran hora per sa pròxima neteja. Han passat deu minuts i després m'han cridat i la dentista m'ha començat a A vam obre un poc més sa boqueta... furonar totes les dents. M'han fet escopir dins una pica blanca en forma d'orinal i m'han posat una pasta rosa a les dents; semblava que tenia formigues a la gargamella i escarabats davall la llengua. Un xuclador feia la jota castellana i se m'enduia la saliva. Ara dues hores sense menjar ni beure. Val? Quan he sortit de la consulta semblava que tenia un pam entre dent i dent i la llengua llenegava per dins la boca. El cel era de color brou i el sol gris i difuminat, com un ventilador en marxa.

El mostrador de la pastisseria és de color plom i un arbre hi ha deixat adormir la seva ombra. Ha sonat la campaneta. Que les havia encomanat ses ensaïmades, Martina? Hi ha una filera de pastissos fent el xubec a la prestatgeria. Ara dues hores sense menjar ni beure. Alguna cosa dolça llenega dins la boca i omple els pams entre dent i dent.