09/02/10 0:00
TW
0

Fernando Sabino Seguí
Benvinguts incrèduls! Penélope Cruz ha fet història per a Espanya i s'ha convertit en la primera actriu que es fa amb un Oscar de Hollywood. La seva Maria Elena de 'Vicky Cristina Barcelona', dirigida pel geni Woody Allen, una interpretació histèrica que absorveix el pes de la pel·lícula i crea màgia a on no hi ha, li ha valgut per a aquest reconeixement tan absolut...Arriba l'evident Culturàlia dels Oscars 2008...Un Culturàlia per a valorar la victòria de l'actriu espanyola i de 'Slumdog Millonaire', la gran sorpresa (menys, tenint en compte l'esperit del nou happylooby de l'administració Obama...).

La Pe, tot i no ser sant de la meva devoció, és una autèntica força de la natura. El talent i la bellesa només son dues evidències que no eclipsen la intuïció interpretativa, l'astúcia davant la comèdia i el desgavell ordenat de les seves seleccions...Des de que la va descobrir Bigas Luna ja fa setze anys per a protagonitzar 'Jamón Jamón' juntament amb Javier Bardem, la seva carrera no ha fet més que ascendir. Resulta increïble la repercussió futura del film de Luna i la Cuca Canals...el debut del que acabarien sent els dos primers Oscars per a actors del nostre país...

Per què va ser la nit de 'Slumdog Millonaire'? La cinta dirigida per Danny Boyle (juntament amb Lovedeen Tandan, tot i que s'ha cregut convenient apartar-la de la promoció per a major glòria anglosaxona de l'anglès, qui es deu creure mereixedor d'alguna mena de privilegi diví...) és una meravellosa pel·lícula sobre la vida als barris marginals de Bombay. Un doble joc de flashbacks ens situa a Jamal Malik, un jove i eixerit rodamons, a punt de guanyar 20 milions de rúpies a la versió hindú de '¿Quiere ser millonario?', sense tenir idea de res, a més d'aconseguir la noia dels seus somnis...La pel·lícula és il·lusionant total, un cant alegre i somrient al destí en temps de recessió...Va guanyar 8 guardons perquè la seva simplesa i el seu sentit totalment optimista convida a enamorar-se perdudament d'ella...Però també hi ha un cert aperturisme subterrani dels nordamericans, ara amb la cara neta desprès de l'aplastant victòria electoral de Barack Obama; poètica d'ONG; victòria multicultural...i tothom a ballar! Lagarto, lagartooooo...

I per què va perdre 'El Curioso Caso de Benjamin Button'? El destí com a meravellosa història d'amor, igual que els joves Latika i Jamal, però amb la particularitat dramàtica difícil de digerir per les simplistes (que no simples) ments nordamericanes. La relació entre Button i Daisy està trufada per l'amargor de dos rellotges que van al revés...la poètica és abrumadora i un projecte de tal dimensió a nivell de producció mereixia més premi que les tres estatuetes tècniques que es va embotxacar...Però aquest any tocava alegria, i només li han tocat minúcies a aquest autèntic prodigi artístic; una altra obra mestra sense Oscar...

Kate Winslett va rebre, a la fi, l'Oscar que mereixia, tot i que jo li hagués donat per 'Revolutionary Road'. Sean Penn (que es tornava a enfrontar amb Nixon! Quina paradoxa...) va guanyar el seu segon Oscar, també merescut i va posar la nota autènticament americana i obamista. 'Mi nombre es Harvey Milk' és una altra gran pel·lícula sense el premi gran, però era més previsible i s'ha emportat un parell de dallonses ben macos. 'Wall-E', Millor Pel·lícula d'Animació i res més. No Comment...

Hugh Jackman, el malabarisme del 'Man on Wire' (Millor Documental), els vint actorassos presentant les candidatures d'interpretació, l'Oscar Honorífic a Jerry Lewis i Ben Stiller van ser de lo milloret d'una gala novedosa, fresca, senzilla i original...El fred homenatge (per la seva previsibilitat) a Heath Ledger, Oscar al millor Actor Secundari, la poca repercussió dels films de Clint Eastwood, l'excés de protagonisme i de simpatia de la comitiva de 'Slamdug Millonaire' i el (covard) Oscar a la millor Pel·lícula Estrangera per a la japonesa 'Departures' (tienda una mano amiga a Oriente en tiempos de crisis...mmm...i 'Vals con Bashir'?..i 'La Clase'?..), van ser les notes més fredes...bbbrrrrrrr....La divertida reclamació de Cuba Gooding Jr. a Robert Downey Jr., pel seu paper de negre a 'Tropic Thunder' va posar el toc Obama a una nit amb més vocació d'ONG pro-India que de reflexió sobre l'esperit polític, la vida i la mort...i això que faltava, per primer cop, Paul Newman...

Bigas Luna els hi va dir (a la Pe, al Javi i a Jordi Mollà, mentre rodaven 'Jamón, Jamón'): 'Vosotros tres sereis tres actores importantes de nuestro cine'...'Eso lo dices para infundirnos moral' me contestaron...No. Yo lo veia clarísimo'...No s'equivocava...Enhorabona Pe...Fins aviat, incrèduls!