Pinzellades d'història balear

Redacció
Maó
Situades a la conca occidental mediterrània, davant les costes orientals de la península ibèrica, les Illes balears han estat poblades des de temps remots. Fins ara, sembla ser que els primers indicis de presència humana daten del III mil·lenni a.C., encara que hi ha vestigis de pobladors a Eivissa i Formentera durant l'Edat de Bronze, que després van quedar despoblades durant diversos segles fins l'arribada dels fenicis al segle VII a.C.. Per la seva banda, Menorca i Mallorca, estaven habitades per cultures antigues que anomenam talaiòtiques i abans, pretalaiòtiques.

Grecs, fenicis i cartaginesos van passar per les Illes en l'antiguitat. I van ser els romans, el 123 a.C. els primers en organitzar tot l'arxipèlag sota una mateixa administració i una mateixa cultura.

El nom "balear" prové de l'antic púnic, que era l'idioma dels fenicis, i significa literalment "mestres de llançament", o dit d'una altra manera, "foners". Els primers grecs que van arribar a les nostres Illes anomenaven "Kromiusa" a Mallorca, que significa illa de les cebes, "Meliussa" a Menorca que vol dir illa del animals, "Pitiusa" a Eivissa o illa dels pins i "Ofiusa" a Formentera que significa illa de les serps. Els fenicis, anomenaren Balears a les dues illes grans, on reclutaven els foners, que també van lluitar devora els romans, i que tenien fama de ser els millors de tota la mediterrània. Més endavant, els grecs anomenaren també "Gimnèsies" a les illes majors, nom que designava els foners.

Vàndals, bizantins i àrabs van poblar les illes durant l'edat mitjana, i va ser amb la corona d'Aragó que va arribar la conquesta cristiana durant el segle XIII i amb ella, la cultura catalana. Amb la unió dels Reis Catòlics, les Illes van ser obligades a integrar-se, com la resta de regnes de la Península, a una nova unitat dinàstica. Arribant l'any 1718 a sotmetre's a un decret, anomenat decret de nova planta, que prohibia el català en l'administració de les Balears. Per la seva banda, Menorca, durant el segle XVIII, va viure un a part de la resta d'illes sota les dominacions angleses.

Direm també de les Illes, fent una referència goegràfica i natural, per explicar-ne semblances i diferències, que durant les glaciacions del cuaternari i degut a l'acumulació d'aigua en forma de gel als casquets polars i a les grans serralades, el nivell de la mar i els oceans va baixar provocant que Menorca i Mallorca quedassin unides per una banda, i Eivissa i Formentera per una altra. La fauna i la flora es van mesclar, però no entre la Gran Gimnèsia i la Gran Pitiusa, que mai van veure sec un canal marí de més de 70 quilòmetres, infranquejables per la fauna terrestre. Açò explica les similituds entre illes i les diferències, i no només en el pla natural, sinó cultural també; amb Mallorca compartim arqueologia i naturalesa que no tenen la resta d'Illes.

El privilegi d'habitar aquest racó de món en ple segle XXI, temps de globalització, ens fa ser conscients de la riquesa que ens envolta. El patrimoni cultural i natural que rebem dels antics en l'actualitat, ens connecta amb quelcom que sobrepassa les èpoques. Han esta moltes les generacions que han vist sortir i pondre's el sol en aquest mar. Somnis de futur i emocions arrelades? amb la mirada posada al mateix horitzó.