El camí de les mans buides

Rosa Carreras
Ciutadella
Una de les màximes del mestre fundador Gichin Funakoshi deia que en el karate no existeix primer atac. Dit d'una altra manera, el karateka mai alimenta una actitud bel·licosa, sinó que es regeix per unes normes de respecte i d'autocontrol a tots els nivells. El karate-do, literalment "el camí de les mans buides" és un art marcial d'origen japonès, reconegut com a tal a principis del segle passat, que es va desenvolupar a l'illa d'Okinawa, i que combina, donant-los la mateixa importància, aspectes físics i mentals. És per açò que a més de ser una disciplina esportiva, és considerat un mitjà d'evolució personal. Un gran sistema d'autodefensa, que amb l'exigència física ajuda a canalitzar la impulsivitat dels més actius. Un esport que treballa la concentració i propicia la confiança, la serenitat i la seguretat de qui el practica.

Aquesta setmana, amb la intenció de respirar karate molt més de prop, hem anat a cercar la conversa i l'experiència al Club Karate Shotokan de Ciutadella, una entitat sense afany de lucre que des de fa trenta anys dóna classes a fillets i filletes, joves i adults. De karate se'n pot practicar a qualsevol edat, però està especialment indicat per a filletes i fillets, perquè la seva pràctica exercita la concentració i promou el respecte cap als altres i cap a un mateix, creant hàbits que es traslladen també a la vida quotidiana. A Shotokan avui en dia hi ha 140 alumnes, els més petitons tenen quatre anys, i alguns d'ells han assistit a cursos a nivell balear, arreu de la Península i a l'estranger. Des de fa vint-i-vuit anys, els alumnes de Pere Calafat i Jesús Triay participen a campionats de nivell insular, autonòmic, nacional i internacional. I vol dir que amb tots aquests anys de presència i experiència s'han aconseguit un nombre important d'èxits i bons resultats, entre ells, tretze medalles en campionats intenacionals, tres en campionats d'Espanya, més de cent a autonòmics i més de tres-centres a nivell insular.

Els alumnes de karate treballen dos aspectes de l'art marcial. Per una banda es fa feina amb les kates; kata és una paraula japonesa que descriu una sèrie o seqüència de moviments preestablerts. Com si es tractàs d'una coreografia, cada gest, cada moviment, combinat amb la respiració, la modulació de la força, la velocitat, la coordinació de cada una de les estremitats i músculs i tot conjugat amb una bona tècnica, forma part de l'entrenament amb un adversari imaginari, per al combat. Per altra banda, el kumite és el combat amb un adversari real, la lluita en la qual la tècnica s'executa amb les mans buides, sense armes. En el kumite, són bàsiques la tècnica i l'estratègia tàctica amb la finalitat d'aplicar la força controlada, el contacte apropiat. Es tracta d'un esforç tant físic com mental que cerca bloquejar la reacció de l'oponent.

L'uniforme de pràctica del karate, són dues peces, jaqueta i calçons blancs, i un cinturó que varia de color en funció del nivell del practicant. Simbolitzant la puresa, es comença amb el cinturó blanc, passant al groc, al taronja, verd, blau, marró i negre. Dins del cinturó negre, hi ha diferents nivells que s'anomenen dan. A Shotokan s'hi han format setze cinturons negre infantils, quaranta-vuit cinturons negre 1r dan, devuit 2n dan, sis 3r dan, un 4t dan, i un 6è dan, únic a Menorca i dels quals en el conjunt d'Espanya només n'hi ha una vintena.

Les relacions humanes a Shotokan, que en japonès significa "sala dels pins ondulats pel vent", són un dels pilars del club. S'organitzen més enllà del dia a dia, trobades familiars, es fan celebracions i convivències, es va de viatge a campionats de fora de l'Illa? L'educació esportiva traspassa el "dojo", la sala d'entrenament, i esdevé part important en el desenvolupament personal, a la vegada que s'està en contacte amb nocions d'una cultura diferent, la japonesa en aquest cas. Des de fa un parell d'anys, s'organitza l'Escola d'estiu per a fillets d'entre 3 i 14 anys, oferint un espai lúdic, cultural i formatiu. I també des de fa un parell d'anys, es manté un acord amb el club Vidalba i es fa feina per la integració amb persones amb discapacitat. Actualment, quatre membres de Vidalba participen representant Shotokan a esdeveniments i campionats per tot l'Estat espanyol.

Nosaltres vam tenir l'oportunitat d'entrar com a observadors a tres classes de karate. Amb els petits, els joves i els més grans. I ens van impressionar la concentració i la tècnica, però també el respecte mutu i la convivència. Diuen que com més grans són l'experiència, l'habilitat i la potència del karateka, major són també la prudència i la humilitat.