Impactes vius i de colors

FiTXASomÀlex Espí, tenc 27 anys i vaig néixer a Ciutadella.Vaig estudiar Batxiller Artístic a Maó i vaig anar a fer escultura a La Llotja de Barcelona. Els hiverns em dedico a l'art i els estius treballo de temporada.M'agrada escoltar música, com Pink Floyd o Godspeed; el cine i passejar. M'encanta fer fotos de qualsevol cosa, des de captar els instants de la vida com el típic paisatge.

Raquel Marqués
Ciutadella
Acabat d'arribar de la City, Àlex Espí torna a l'Illa amb aquella mirada de qui ha sortit a alenar a fora i ha aprofitat per conèixer els espais culturals de referència. Parlem amb el pintor menorquí de la seva passió per Jackson Pollock, una inspiració de la que ha pogut gaudir aquests dies a la Tate Modern de Londres. A diferència de l'artista americà, el seu camí comença ara. Les portes expositives se li obriren el passat gener amb la mostra "Colors amb vida pròpia" al local Si véns, cafè de Ciutadella. Una primera presa de contacte amb el públic de la que n'està més que satisfet i rere la que espera arribi l'oportunitat de mostrar la seva obra a una galeria.

Àlex Espí s'inicià seriosament al món de la pintura fa deu anys. De ben petit ja no perdia ullada del seu germà Jaume, al costat de qui dibuixava. Amb els anys comencà a experimentar amb tèmperes i aquarel·les per acabar creant a l'oli. Avui és precisament la tècnica mixta que emplea, (a on també inclou resines o guix) la que dóna un especial caràcter als seus quadres. Treballa damunt fusta perquè "és més fàcil d'aconseguir, és més barata i no té res a envejar a la tela".

D'estil suggeridor
El color i la recerca d'un primer impacte visual marquen la seva producció. Després, les sensacions ja depenen de cada espectador. L'expressionisme abstracte d'Espí és ric amb tonalitats vives, a partir d'aquí un interpreta les línies que amb la mirada atenta reflecteixen un horitzó, muntanyes, el mar, el camp, l'home... Els títols captivadors que posa a cada obra ajuden a aprofundir en el seu univers d'esquitxos, relleus i pinzellades. "Formigues d'hivern", "Conspiració", "Fronteres naturals" o "La innocència de l'ametller" són sols la lletra d'un joc entre materials i textures.

Espí aspira a poder viure de l'art. Amb la seva constància així ho demostra. A l'hivern s'enfronta a diari al repte de crear a un taller-estudi habilitat a una cotxeria del carrer Domingo Savio de Ciutadella. Els recursos són pocs, però les ganes guanyen. Allà, envoltat de fustes, pintures, llibres d'art i fotografies, viu l'expressió a la seva manera, i sense oblidar altres influències com les de Miquel Barceló o Pacífic Camps, a qui també admira.

Evolució
"Primer vaig començar amb la figura més realista, vaig passar pel surrealisme i per la figura més abstracta, i ara estic immers en l'expressionisme abstracte perquè m'hi trobo molt còmode", explica. Del seu procés evolutiu, comenta com "el quadre surt tot sol, és com si la pintura t'ajudés i et digués el que has de fer. Intento que cada cosa que faig expressi sentiments", diu. "Al principi el més difícil és perdre la por a pintar".
"Per a mi l'art és la millor forma d'expressió, és necessari que existeixi, de fet és el que explica la història de la Humanitat, si no fos per l'art, per exemple, no sabríem com eren les antigues civilitzacions", senyala. En aquest sentit, Espí també expressa amb l'escultura. Si bé li agradaria poder fer peces de gran format, de moment s'ha de conformar amb volums molt més petits que fa amb ferro, fang, fusta, pedra i resines, i que s'inspiren en la naturalesa.
Com a artista novell que és una de les seves properes passes és la d'aconseguir més promoció. "A Menorca és molt complicat quan s'és pintor jove i desconegut com jo". En aquest sentit proposa la creació d'un espai municipal per poder pintar i exposar l'obra dels autors ja formats. "Açò seria de gran ajuda perquè sempre ens fan falta recursos".

D'ART

1.La darrera exposició que ha vist
L'obra de Pollock a la Tate Modern de Londres. Em fascina aquest pintor.

2. Un llibre
"El pintor de batallas" de Arturo Pérez-Reverte, no és un escriptor que m'apassioni, però aquest llibre està molt bé perquè explica com es mesclen les pintures, cada pinzellada... sembla que hi era dins el quadre.

3.Una obra
El Guernica de Pablo Picasso, a partir d'allà vaig descobrir l'art abstracte.

4.La millor hora per pintar
M'agrada fer-ho als vespres que és quan estic més lúcid, però ara m'he acostumat a treballar tot el dia, encara que jo som més nocturn.

5.Un viatge amb itinerari artístic
A Nova York, perquè és l'epicentre de l'art mundial. Tots els creadors desitgen viure allà.

alexespiart.blogspot.com