TW
0

Ben mirat hi veig
el món dins un forat,
ben mirat hi veig
reflexes del no res.

D'aigua i fang he fet
l'amor, el temps i un mar,
d'aigua i fang he fet
un rostre que he somiat.

Quan res sembla el que és
recorda el que no has vist,
escolta l'aire diferent
d'una cançó que porta el vent.

Quan res sembla el que és
oblida el que has sentit,
escolta aquest aire distret
d'un so que està en la
teva ment.

Sobre el cel hi veig
records d'un astre ocult,
sobre el cel hi veig
reflexes dels teus ulls.

Ja no tinc res més
tornaré el que no he tingut,
ja no tinc res més
que tot el que he perdut.

Quan res sembla el que és.

Ben mirat, hi veig!


Quan res sembla el que és.
Menaix a Truà

Autor imatge: Xavi Sastre
www.xavisasphotobook.blogspot.com www.photobloggersmenorca.org www.mediteart.com