L'entrenament, ha de ser entretingut?

Amb tota seguretat la pregunta, que encapçala aquest escrit, es refereix, a si les sessions preparatòries, han de ser animoses, distretes, recreatives o alegres. No suggereix en cap cas, que hagin de ser còmiques, burlesques, humorístiques, jocoses, amb bromes i gresca... . Emperò el que es segur, es que ningú vol, que exercitar-se per millorar en la pràctica d'un esport, sigui avorrit, cansós o pesat.

Resulta que segons diuen les enquestes, una de les causes principals d'abandonament de la pràctica esportiva pels joves, es que aquesta no es divertida, no els complau ni satisfà, no hi troben al·licient i les il·lusions es van esvaint.

Caldrà constatar , la inseguretat i volatilitat en una edat tan difícil com l'adolescència i el poc amants de l'esforç, la superació i la disciplina, que son alguns pocs joves, mes disposts a jugar, que a entrenar-se. Aquets factors també influeixen en la dimissió com esportistes, del jovent.

Les sessions d'entrenament dels clubs federats, no son nomes un divertiment, una distracció o un passatemps, sinó que es fa necessari, el mateix clima de serietat dels partits, ja que en bona part, el que volen reproduir, son les actituds, les formes habituals de comportament, que son necessàries, per superar els obstacles competitius.

L' entrenament, pot ser una activitat dura i exigent i requereix dedicació a les feines que marca l'entrenador. Tot aprenentatge ha d'estar rodejat de la necessària serietat, atenció i rigor, per part del futbolista. La falta d' entreteniment, no hauria de ser mai una excusa, per no dedicar-se amb responsabilitat en la preparació.
Ara bé, quan els fiets comencen la seva activitat esportiva, assistir als entrenaments ja els basta per divertir-se.

Amb l'augment de la duresa la carga física i la competitivitat es quan probablement es fa mes necessari l'equilibri entre xalar, gaudir i el treball, el sacrifici o l' esforç, de manera que l'entrenament sigui feixuc, però gratificant i atraient alhora. Una feina feta amb amenitat.

Si un equip es un estat d'ànim, com en qualsevol ocupació, serà necessari un clima de satisfacció, estar a gust i també acceptar la duresa, la intensitat i l'exigència

Darrerament es habitual veure reportatges de futbolistes professionals, practicant diferents jocs en l'entrenament. Entrenadors considerats amb mal caràcter, els inclouen en la seva programació aconseguint que s'exercitin de manera alternativa. I es que tots -apreciat lector -, treballem millor, si el nostra estat d'ànim es satisfactori. Si la càrrega es feixuga, millor traginar-la contents i motivats