La beguda de fillets i de déus

Redacció
Maó
Quants de vosaltres, en llevar-vos de bon matí o abans d'anar a dormir us bebeu una escudella calenta de cacau amb llet? Aquest hàbit alimentari, que passa de generació en generació és molt més antic del que sembla, i és que l'arbre del cacau, que fa quatre mil anys ja creixia silvestre a les selves tropicals d'Amèrica, va començar a ser cultivat com a aliment preuat pels habitants d'Amèrica central al voltant de l'any 1000 a.C.

Des d'antic, la xocolata s'ha emprat amb finalitats terapèutiques també. Els metges maies l'aconsellaven tant com a substància estimulant, com a relaxant. Els guerrers en consumien com a beguda reconfortant, i fins i tot, per curar ferides, s'emprava la manteca de cacau, com fem avui en dia si tenim els llavis secs.

Us en parlam aquesta setmana perquè un estudi recent de la Universitat de Nuevo México, publicat el passat mes de febrer a la revista de la National Academy of Antropology, diu que els habitants del Cañón del Chaco, als EEUU, ja bevien xocolata líquida fa mil anys durant els seus rituals, demostrant per una banda, que el comerç de cacau arribava molt més enllà de les selves tropicals, i per una altra, que el cacau des dels orígens era considerat un aliment quasi sagrat.

La prova definitiva de la presència de cacau al Cañón del Chaco va arribar després de diverses excavacions realitzades entre 2004 i 2007, que es sumaven a les que ja s'havien fet entre el 1989 i el 1999, i més enrere encara, entre el 1920 i el 1927. Es van localitzar, aquesta darrera vegada, milers de fragments de vasos de fang que contenien teobromina, un element present en el cacau i la xocolata.

És interessant pensar, que algunes de les coses que mantenim avui com a hàbit, ja era pròpia de persones que van viure milers d'anys abans que nosaltres. La propera vegada que us begueu una escudella de xocolata degustau-la pensant que és una beguda antiquíssima que deien els indígenes d'Amèrica era un regal dels déus.