Les dones de la meva vida

Conec i he conegut dones increïbles. Alegres, fortes, creatives, cooperants, apassionades, inquietes. Dones lluitadores. Dones valentes. Dones que són capasses de reinventar-se el món si fa falta, de mossegar el llop si se'ls atraca, d'arriscar-ho tot perseguint un somni. Conec dones que admir profundament i amb les que el temps passa volant vestit de complicitat.

Diumenge passat que es va celebrar el Dia Internacional de la Dona, vaig aturar-me un moment a pensar en les dones de la meva vida. I em va omplir una sensació de gratitud molt difícil de descriure amb paraules. "En moments de dificultat -em van dir un dia- visualitza les dones que t'estimes darrere tu, com si t'acompanyassin, pensa que elles són aquí per donar-te força". Hi he pensat moltes vegades. Realment, és una imatge poderosa amb un gran efecte reconfortant. I és que les dones de la meva vida, de la família, amigues, professores, companyes d'estudis i de feina? m'han donat, tot sovint sense elles saber-ho, les pistes més útils per sortir amb èxit dels petits i dels grans laberints vitals.

El Dia Internacional de la Dona es celebra des de principis del segle XX amb les arrels posades en la lluita històrica per participar en la societat en igualtat de condicions que els homes. Les primeres dones que van celebrar el Dia Internacional parlaven del dret a vot, al treball, a la formació professional? parlaven de drets i llibertats socials que molts països avui tenim bastant conquerides, gràcies precisament a aquelles reivindicacions.

Diumenge vaig pensar també, que moltes de les dones que conec, al món occidental i a finals del segle XX hem tingut l'oportunitat de créixer en situacions d'igualtat normalitzada, sense ser-ne conscients. Vivint en democràcia, caminant pel camí que van obrir altres, hem anat trencant tòpics de generacions passades, sense que fos la nostra pretensió. Hem estudiat carreres universitàries, fins i tot compartint pis amb al·lots, hem cercat feina, hem tingut fills moltes vegades decidint quan i com. Hem anat a votar. Hem tingut amics i amigues per igual. Ens hem vestit i pentinat com hem volgut, hem viatjat, hem administrat les nostres finances... hem viscut amb la certesa que no érem menys pel fet de ser dones. De fet, ni ens ho hem plantejat.

Tanmateix, aquesta realitat que és la meva i la de moltes altres dones del meu voltant, no és ni de bon tros la tònica general al món sencer. Només cal fer una mirada crítica al present i comprovar com l'opressió, la discriminació i l'abús es manifesten més a prop del que voldríem. És per açò que encara té sentit la lluita per la igualtat, celebrar un dia Internacional com aquest. La contundència del missatge interpel·la homes i dones per igual, quan som totes i tots responsables de les societats que habitam i que projectam cap al futur. Quan és mitja humanitat la que reclama un tracte igualitari.

Les pioneres posaven damunt la taula una cara de la discriminació, la desigualtat d'oportunitats a l'escola, a la feina i a la vida política i econòmica. Avui empram un altre llenguatge. Ja no parlam de sufragi universal, però sí de violència masclista contra les dones, en totes les seves vessants. I seguirem fent denúncia mentre faci falta. Fins que algun dia a les dones i filletes d'arreu del món ens sembli que hem crescut en situacions normalitzades on no han existit ni la violència ni la discriminació.