La filera més peluda

Redacció
Maó
Si heu sortit pel camp i els boscos aquestes darreres setmanes (a cercar espàrrecs, per què no?) us haureu adonat, segurament, que com cada finals de febrer, principis de març, l'eruga processionària ha baixat dels arbres i fa fileres per enterra. Comença a ensumar-se la primavera, i amb la llum més intensa i la temperatura més càlida, els animalons silvestres surten dels seus caus d'hivern cercant aliment o parella, reiniciant el cicle de la vida una vegada més.

La processionària del pi (thaumetopea pitycampa), abunda en els boscos de pins de la Mediterrània i d'Europa central, on és considerada una plaga força estesa. La trobam en climes d'hivern poc rigorós i concretament a Menorca hi és present des de fa només uns cinquanta anys, quan es van fer repoblacions forestals amb pins de la península ibèrica.

El cicle vital de l'eruga, a pesar de tot el que representa, és apassionant. La transformació, passant per un estat de pupa o crisàlide, la porta de ser una larva a una papallona. Les papallones s'aparellen durant l'estiu. Les femelles posen els seus ous dalt els arbres i trenta o quaranta dies després neixen les erugues, generalment entre els mesos de setembre i octubre. Són les mateixes erugues les que construeixen els nius per passar-hi l'hivern i s'alimenten de les fulles tendres dels arbres on s'instal·len, provocant, si són moltes, que els arbres es desfullin. I és ara, entre febrer i abril, que baixen dels nius i caminen en característiques fileres. Finalment, s'enterren i passen a l'estat de crisàlide que dura fins l'estiu quan, les càpsules enterrades fan eclosió i en surten les papallones, que s'aparellen, iniciant de nou el cicle.

Quan s'oculten i s'enterren per protegir-se, els òrgans juvenils de les erugues es reabsorbeixen i l'organisme adopta una estructura diferent. Es pensava fins no fa gaire, que aquesta reorganització era simple i tanmateix, existeixen proves, diuen els biòlegs, que aquest és un estadi de desenvolupament molt actiu. Durant l'estat de pupa, l'insecte roman immòbil i no pren cap tipus d'aliment. Progressivament desenvolupa potes i ales i el seu cos adopta la característica estructura de cap, tòrax i abdomen. El procés pot durar un parell de setmanes o, en cas de mal temps, servir com a fase de repòs en la qual l'insecte espera que les condicions ambientals es tornin favorables.

La bellesa i complexitat biològica de l'eruga processionària no li resta però, aquesta faceta antipàtica i molesta que fa que en parlem. Els seus cossos llargaruts estan coberts de pèls urticants que es poden despendre i viatjar en suspensió, provocant en contacte amb la pell i les mucoses irritacions en humans i altres espècies animals, així com també fortes reaccions al·lèrgiques. És per açò que la lluita, ja sigui química o biològica contra elles és cada any notícia, com també ho són els danys que ocasionen als nostres boscos de pins.