Liberto Callejas, l'anarquista (i III)

En aquella època, entre 1935 i 1936, Callejas està temptat a deixar la ploma i l'agitació intel·lectual i dedicar-se a ensenyar. Segons explica García Oliver, fins i tot li va anunciar que estava a punt d'acceptar un lloc de mestre en una escola racionalista i retirar-se de la primera línia.

No ho farà. El mes de juny de 1936 és anomenat novament director deSolidaridad Obrera, encara que només durant uns mesos, fins el novembre del mateix any. En un moment cruïller per l'esdevenir de la Guerra Civil i la Revolució Social, els dirigents cenetistes, que han decidit entrar a formar part del Govern central de la República, amb quatre ministres (J. García-Oliver, F. Montseny, Joan Peiró i J. López), necessiten tant justificar-se davant els seus afiliats com el recolzament i seguiment d'aquestes bases d'acord a les noves condicions. Aquest fet provoca la destitució de Liberto Callejas; ja que el director mantenia una línia relaxada i de plena llibertat als seus redactors, i el substitueixen per algú capaç d'imposar una disciplina dins el diari i que estigui disposat a seguir les directrius marcades pels líders del sindicat, com així succeeix amb Jacinto Torhyo. Poc després seguiran el mateix camí que Callejas, els seus principals col·laboradors: Jaume Balius i Fontaura. En aquest moment, Callejas es manifesta obertament en desacord amb la línia col·laboracionista governamental dels anarquistes i es decanta. El mateix 1936, Liberto Callejas participa en la creació del setmanari anarquistaIdeas, a Hospitalet de Llobregat. La publicació és bel·ligerant contra la participació de la CNT en la política i defensor de les tàctiques i principis clàssics anarquistes. En van sortir 33 nombres, fins al 30 de setembre de 1937.

En aquesta època passa a treballar d'acomodador de cinema. Aviat, Liberto Callejas formà part de l'Agrupación Amigos de Durruti, com efectivament ell era, i on es reunien els anarquistes contraris a col·laborar amb el Govern de la República i decidits a provocar la Revolució Social en el marc de la Guerra Civil. Aquell grup va arribar a tenir uns 5.000 simpatitzants i 400 homes armats, a Barcelona. La primavera d'aquell any 1937 van desenvolupar una amplia campanya d'agitació amb l'objectiu fracassat de substituir el Govern de la Generalitat per una Junta revolucionària. Un dels actes principals d'aquella operació va tenir lloc el 3 de maig de 1937, al teatre Goya, de Barcelona. Es projectà la pel·lícula19 de julio, que era un documental sobre la reacció contra el cop d'estat militar feixista del 18 de juliol. Van intervenir destacats dirigents de la CNT, com Jaime Balius, va parlar també Francisco Carreño, que presentà Durruti com un màrtir per la causa. Liberto Callejas va glosar la personalitat del dirigent anarquista, amb el qual havia compartit moltes lluites.

El juliol de 1937, Liberto Callejas entra en la direcció de la Federació Nacional de la Indústria de l'Espectacle Públic a Espanya. El sindicat va muntar els seus fronts en sis camps: cinemes, teatres, varietats i circs, parcs i atraccions, frontons i canòdroms. Al seu entorn es van crear una productora i una distribuïdora pròpies que es van centralitzar en una delegació del Comitè Nacional. Callejas va ser Delegat de Propaganda. Al Comitè també hi havia Manuel Lara, secretari d'exterior, Marcos Alcón, secretari nacional, Jesús Varona, comptador, Evaristo Rodríguez, tresorer, i els vocals Manuel Rivas i Evaristo Navarro (15). El maig de 1938 torna aSolidaritat Obrera.

És un activista d'hàbits bohemis, que mai no va tenir una feina fixa, i es guanyava la vida en oficis ben variats, entre els que també trobem el de fosser. Era seguidor de Francesc d'Assís. Quan García Oliver parla d'un altra personatge, Jaime Balius, ens mostra una cara humana de Callejas: "...su estancia (de Balius) en cierta forma en la CNT se debía a Liberto Callejas que en su bohemio deambular por Barcelona tropezaba con gente de lo más raro, frecuentemente sospechosa. Fue Callejas quien empezó a publicar en CNT de Madrid artículos de Balius, muy radicales (...), casi nihilistas (...)" García Oliver el recorda uns anys després del primer encontre a la Presó Model, en 1919. Amb els anys, l'opinió del dirigent ha canviat:

"Callejas y yo nos conocimos en 1919, en la Cárcel modelo de Barcelona. Nunca más le perdí de vista. Poseedor de una pluma fina, autodidacta, hijo de un republicano federal y masón, poseía una formación libertaria sólida, de la que dio constantes pruebas en nuestras publicaciones. Nos encontramos en París en el año 1925. También tuvo mucha participación en la creación del grupoLos Solidarios" (16).

L'exili mexicà
Segons sembla, Liberto Callejas va poder passar a França el gener de 1939, amb milers i milers de refugiats catalans. No sabem el temps que hi va residir, però aviat devia embarcar cap a Amèrica. L'exili mexicà va ser un dels preferits per a molts militants i dirigents republicans, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes. Just arribar, no van perdre temps per a reorganitzar-se i crear noves publicacions.

Segons Soriano Jiménez, seran unes 1.300 persones relacionades amb l'anarquisme espanyol que s'assentaran a Mèxic en aquells primers anys, la xifra representa un percentatge petit del total de refugiats. Pocs i esquinçats. Prest fet, l'anarquisme es va dividir en diferents faccions i va perdre efectius. El 1961, quan es va fer l'assemblea d'unitat, únicament es recullen unes 350 adhesions, de les quals es produeixen algunes baixes en setmanes posteriors, fins que la xifra final és inferior a la centena.

Alguns exiliats van decidir fundar el grupTierra y Libertad, en record de la revista espanyola. Prest van crear revista pròpia amb el mateix nom, i en Liberto Callejas va ser el primer director (de fet, el nostre personatge és l'autor de la pràctica totalitat d'editorials entre el juliol de 1944, data de la sortida del primer nombre, i la seva mort, en 1969). El mateix novembre de 1944, Cano Ruiz, membre fundador del grup, va passar a dirigir una nova revista,Inquietudes, del Consell d'Administració de la qual participaria Liberto Callejas. La direcció era de Floreal Ocaña amb l'ajuda de Severino Campos, i més tard Ricardo G Guilarte. Cap al 1964 és Adolfo Hernández qui s'ocupa de la direcció, i després l'històric Josep Viadiu amb el seu fill, Ismael. El servei de llibreria era a càrrec de Jaime Riera, i entre els redactors-col·laboradors més assidus ens trobem durant molt temps a Liberto Callejas. Una altra publicació de l'exili mexicà en la què el menorquí va prendre part va ser laRevista Humanidad. El mateix 1944 participa, juntament amb Hermoso Plaja, en unes jornades internacionals de les Joventuts Llibertàries de Mèxic.

Tanmateix, l'activitat d'aquells primers anys a l'exili no es reduïa a la producció literària, la propaganda anarquista i el pensament, sinó que també intervenia en la lluita política. A Mèxic es va reproduir, més o menys, el mateix debat que durant la guerra. Davant l'anunci de la creació d'un govern a l'exili, els anarquistes es van dividir entre els col·laboracionistes i no-col·laboracionistes. Entre aquests darrers, menors en nombre i recursos, hi trobem novament Liberto Callejas. El gener de 1945, Callejas presenta una proposta davant l'Assemblea, contrària a l'elecció de ministres entre els exiliats per a entrar en aquest Govern, i a favor de donar la paraula i decisió als anarquistes de l'interior. La seva tesi va guanyar, però això no va fer altra cosa que donar lloc a una reiteració d'escaramusses entre els dos grans sectors.

1947 substitueix Hermoso Plaja a la direcció del periòdicSolidaridad Obrera México. No obstant, potser el nivell de feina de Callejas ha baixat, ja te 63 anys. Mesos abans de prendre la direcció, Plaja, amic i company d'idees, s'havia queixat que Callejas col·laborava poc en la marxa de la publicació.

En 1954, revisa, corregeix i prologa el llibreLa virgen roja, una biografia sobre l'activista francesa Louise Michel. El llibre, de Fernand Planche, va constituir un gran èxit. En 1957 prologa una obra d'Hermoso Plaja,El sindicalismo según sus influencias, escrita tres anys abans. En 1958 participa al suplement literari deSolidaridad Obrera, que edita la CNT a París, amb un article intitulatPasión y muerte de García Lorca.

Durant els anys seixanta, ja vell, Liberto viu retirat a Mèxic i, com recorda Plaja, participa cada dissabte a les tertúlies de Cafè do Brasil, amb en Navarro, en Campos i el propi Plaja.

"(...)Murió, anciano, por tierras mejicanas, arrastrando el peso de la enorme tristeza de ver España sometida a la dictadura que tanta sangre ha hecho derramar al Pueblo. Podríamos decir mucho sobre el. Fuimos varios los bisoños de entonces que, bajo sus consejos, nos atrevimos a escribir los primeros párrafos de nuestra vida" (17).
Fins aquí el resum d'aquest capítol de 10 exilis. M'ha de servir per expressar la satisfacció que suposaria si qualque jove historiador, amb temps i coneixement, reunís, classifiqués i analitzés, l'extraordinària i diversa obra escrita per Liberto Callejas al llarg de quasi 50 anys.
---------------------

(14) Ferrer Quesada, Fernando. "Sobre la historia contemporánea de Menorca y el anarquismo". Editorial Menorca. Maó, 1980. (Pàgina 38).
(15) Sanz Alonso, J. Carlos. Revista "Sin Fronteras"Solidaridad Obrera. Barcelona, 1986.
(16) García Oliver, Juan. Obra citada, pàgina 201.
(17) Ferrer Quesada, Fernando. Obra citada, pàgina 40.