Ignasi Pons Moll, estudiant de Comunicació Audiovisual

FITXASom n'Ignasi Pons Moll, estudiant menorquí de tercer de Comunicació Audiovisual al Centre d'Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG) a Palma. Som d'Alaior i vaig néixer el 1987. He format part de l'equip de producció del curtmetratge "¿Qué será de Baby Grace?", dirigit per Armand Rovira i produït per Tresques Comunicació, a on la cap de producció del rodatge ha estat Carmen Acero. Jo era l'únic menorquí de l'equip, però amb jo també hi havia dos estudiants més, Albert Mella i Antoni Jaume Morey. El curt s'estrenarà al voltant del proper setembre. Aquí he tingut l'oportunitat de treballar amb l'actor Álex Angulo.

Raquel Marqués
Maó

Què sabia de Grace Kelly fins sumar-se a l'equip d'Armand Rovira?
La veritat és que no sabia massa cosa, ja que no som de prínceps, ni de monarquies, ni de coses per l'estil... D'ella sabia que era actriu, però resulta que es va casar amb el príncep Rainiero i que fou la princesa de Mònaco... Amb l'equip de rodatge férem reunions i ens ho van haver d'explicar tot, sobretot per saber quina idea cercaven ells.

Quina nota es posa com a part de l'equip de producció?
Posar-se nota a un mateix és molt mal de fer. En general tot l'equip hem fet una gran feina, però en el cas de producció, com succeeix a qualsevol rodatge, és la feina més gris i menys vistosa pel públic. L'aprovat el tenim tots perquè la cosa ha anat bastant bé. Durant cinc dies treballàrem des de les sis fins a les deu del vespre. Érem els primers en arribar i els darrers en partir.

Quina fou la seva tasca?
Coordinar i organitzar l'equip tècnic i humà, que no falti material, controlar els horaris, tenir recursos i cercar alternatives. Quan hi ha problemes la gent ho atribueix a l'equip de producció i, per sort, no n'hi va haver gaires...

El rodatge fou a Mallorca?
Sí, perquè hi ha un reportatge del NO-DO a on es relata la visita de Grace Kelly i Rainiero a l'Illa, a on assistiren a una correguda a la Plaça de Toros de Palma. La història gira al voltant del personatge de Cosme Garau, qui està obsessionat amb Grace Kelly i fa tot el possible per apropar-se a ella.

A quines localitzacions varen rodar?
A Calvià; al centre antic de Palma; la Plaça de Toros d'Inca, a on ens convidaren a dinar un arròs brut boníssim; i a una casa de Vilafranca.

Com és fer feina amb Álex Angulo?
Genial! És encantador i un professional. Jo no és que tengui molta experiència ja que aquesta és la meva primera pel·lícula professional però poder fer feina amb Álex Angulo és un luxe, un privilegi i un gust. Ens ha ajudat en tot i mai s'ha queixat, és una bona persona.

Quin avantatge considera que té un curtmetratge enfront d'una cinta de llarga durada?
Un curtmetratge és un format diferent, no és per anar al cine a fer dues hores i menjar crispetes... Un dels seus atractius és que no és tan llarg i no necessita de tanta inversió. A més, al ser més lleuger et conta una història en menys temps i tal vegada més interessant que una pel·lícula llarga.

Després d'aquesta experiència li agradaria continuar el seu camí professional pel món del cinema?
Precisament vaig entrar a Comunicació Audiovisual pel cinema. És un món complicat, car i inestable, per això s'hi dedica poca gent. Si tingués una altra oportunitat el més segur és que digués que sí i més si es tractés del mateix equip amb el que he tingut la sort de treballar ara.

Rere la càmera, tot és tan divertit com sembla?
El que hi ha és una feinada que la gent no es pot ni imaginar. Hi ha més feina preparant un pla que rodant, pots estar una hora i mitja preparant-lo per rodar uns vint segons. És un procés lent que necessita de molta preparació.

La darrera pel·lícula que ha vist?
No és la darrera, però l'he de dir, "Slumdog Millionaire", de Danny Boyle, una meravella. Som un apassionat d'aquest director i tenia moltes expectatives amb aquest film que em va satisfer completament.

Llavors si li demano un director em dirà el mateix...
No, en diré dos. Danny Boyle perquè considero que és genial i diferent. Pel·lícules com "Trainspotting" o "28 días después" són una mostra de la seva visió diferent, els seus films tenen un ritme trepidant. I Paul Thomas Anderson perquè és un director a qui li agrada molt la càmera i que et conta històries molt dures i que només et pot contar ell d'aquesta manera, com "Boogie Nights".

Com valora les ajudes al cinema a Espanya?
Les ajudes estan bé fins un cert punt. A Espanya, malgrat les dificultats, s'hauria de crear una indústria del cine perquè es professionalitzés i hi hagués més mercat.

Creu que s'està fent prou per a la difusió del cinema en català?
Mai n'hi ha prou i menys a les Balears i a Catalunya, així i tot crec que el poc cinema en català que hi ha és de qualitat.

"A Cor Obert" acaba aquí. Gràcies per les seves respostes. Abans, però, el nostre clàssic... I el seu somni és...
Ara mateix que el curtmetratge vagi bé i que a la gent li agradi. I que el ViveMenorca no baixi!