TW
0

Dia 6 d'abril de l'any 1909, Robert Edwin Peary i Matthew Henson van arribar per primera vegada a Pol Nord, havent deixat enrere divuit persones que en principi també formaven part l'equip

Redacció
Maó
Aquests dies es recorda una data en concret i un nom sobretot, el de Robert Edwin Peary, un explorador nord-americà que l'any 1909 va al·legar haver arribat per primera vegada en la història al Pol Nord. Una reivindicació que en aquell moment li va suposar molta fama i prestigi i que tanmateix, es va posar en dubte passant els anys, suposant-li dures crítiques i controvèrsies.

I és que a principis de segle passat, no es disposava de la tecnologia que tenim avui per precisar i contrastar posicions i a més, d'entre l'equip que va aconseguir finalitzar l'expedició, no es comptava amb ningú prou expert com per confirmar els càlculs de Peary.

Alguns historiadors defensen que Peary realment va creure que havia arribat al Pol Nord. Altres, en canvi, el consideren culpable d'haver exagerat a posta la seva fita. Fins i tot hi ha qui afirma, que el grup es va perdre al Pol, arribant a uns 30 quilòmetres del seu objectiu real. De qualsevol manera, el cert és que en el seu diari personal va escriure dia 7 d'abril de 1909 "Per fi el Pol! El premi de tres segles, el meu somni i la meva ambició durant vint-i-tres anys. Meu, per fi!"

Sigui com sigui, després de diversos intents, per a l'expedició final al Pol, va partir de la ciutat de New York juntament amb 23 homes, dia 6 de juliol de l'any 1908. Van passar l'hivern a l'illa Ellesmere i des d'allà, dia 1 de març de 1909 van emprendre la ruta cap al nord. En el darrer tram, només cinc homes l'acompanyaven, entre ells, Matthew Henson, que no va aconseguir ni la meitat del reconeixement de Peary pel fet de ser negre en una època en què el racisme encara era obertament un motiu de discriminació.

El Pol Nord geogràfic terrestre està situat a l'oceà Àrtic i és un lloc inhòspit. Un desert de gel i neu que en l'actualitat centra l'atenció científica per ser un dels ecosistemes més fràgils davant l'augment de temperatures que amb el canvi climàtic experimenta el planeta Terra en els darrers anys. Per la seva naturalesa, la regió àrtica és un lloc únic ple de vida tot i les condicions extremes. El clima es caracteritza per tenir quasi sempre temperatures per davall dels 0ºC, precipitacions escasses sempre en forma de neu, forts vents i una humitat relativa molt baixa. L'Àrtic, és sobretot un oceà cobert de gel, rodejat per terres despoblades d'arbres i subsòls congelats on hi habiten peixos i mamífers marins, gran quantitat d'ocells, ossos blancs, organismes que viuen en el gel i poques, però algunes, societats humanes adaptades a les dures condicions de vida.