Mares universals, l'intercanvi d'experiències

Rosa Carreras
Ciutadella
Dijous de la setmana passada vam acceptar la invitació que un grup de mares ens va fer, per assistir a una reunió força especial a l'escoleta Roser Gener de Ciutadella. Organitzada des de l'Institut per a l'Educació de la Primera Infància (IEPI) del Govern balear, en col·laboració amb l'IB-Salut i coordinada des de l'Equip d'Atenció Primerenca, la trobada tenia una intenció molt clara d'intercanvi entre mares amb nadons i mares gestants. La idea, compartir les vivències i transmetre un missatge tranquil·litzador, passar una estona juntes per aprendre, des de la complicitat, unes de les altres.

El projecte, pioner a les Illes, ha nascut a partir de les "Xerrades de preparació al part" que van donar peu a ampliar l'experiència i organitzar aquesta reunió amb les mares que assisteixen al programa d'Espais Familiars a l'escoleta Roser Gener. El plantejament inicial partia d'una pregunta proposada a les mamàs: "Què t'hauria agradat saber abans de ser mare i ningú et va dir?" Així, amb la posada en comú de les vivències dels primers dies amb el nadó, l'objectiu era transmetre informació tranquil·litzadora i útil, des d'una actitud positiva però posant alhora de manifest les dificultats i també les estratègies que cadascú ha trobat per superar-les. Comptant amb la participació de la comare Assumpta Uris i la mestra de l'IEPI Antònia García, el clima que es va crear entre unes i altres va fer que les converses fossin fluïdes, interessants i sense dubte profitoses. Com no podia ser d'altra manera, amb les mares van venir els seus nadons, que col·locats en rotllana i tenint a l'abast material per jugar, van fer la seva particular trobada i descoberta.

Passa en l'actualitat, que la criança dels nadons no es comparteix tant com antigament. La nostra estructura social fa que moltes dones no tenguin altres dones a casa, com passava abans quan es compartia llar amb diferents membres de la família. Així, els dubtes, les dificultats pròpies dels primers dies, poden agafar una dimensió que desconcerti més del necessari. Per altra banda, també existeixen molts de mites que envolten el part i els primers mesos de vida, mites que cauen i s'esmicolen quan són cada mare i cada pare qui té el seu fill en braç. Parlam per exemple del vincle afectiu i l'amor, que no tenen perquè ser automàtics, sinó que s'alimenten del contacte, la mirada, la interpretació del plor? en definitiva, de la coneixença del propi fill que fa cada mamà i cada papà. Totes aquestes coses que semblen secrets que es descobreixen quan es viuen en primera persona, resulten d'allò més útils per a les mares i els pares que estan esperant el naixement del seu nadó.

Durant l'hora i mitja que va durar la trobada, mentre fillets i filletes jugaven, es miraven, es tocaven, dormien, menjaven, reien? les mares amb nadons van parlar sense tabús i les mares gestants van escoltar amb atenció, demanant tot el que van voler saber. Una de les idees principals va posar damunt la taula que el moment del part és molt important però no determinant i que quasi mai sol ésser com una se l'havia imaginat. Va quedar bastant clar que passen coses imprevisibles que tanmateix no han de restar alegria al naixement. Es va parlar també de la "tempesta d'hormones" que sovint provoca plors aparentment sense sentit; de la pressió social que reben moltes mares primerenques del seu entorn més proper, que amb tantes opinions, sovint contradictòries, dubten i desconfien de les seves capacitats; de la lactància, el sacrifici i el plaer que comporta; i dels primers dies a casa, quan realment te n'adones que hi ha una persona nova a la teva vida. Les conclusions van fer referència als moments d'alegria i a la superació de les dificultats.

És evident que en aquesta trobada hi van mancar el cinquanta per cent dels implicats, els pares. Així que es va decidir que la propera reunió es faria en un horari més assequible per a tots.

L'experiència va ser una mostra real de sensibilitat i vam poder, com a observadors, entreveure la "mare universal", aquella que amb l'amor i l'energia pròpia és capaç d'emocionar-se, estimar i tenir cura de tots i cadascun dels nadons, independentment de la identitat.