Sufragisme i feminisme,una història de lluita

Mónica Gomila Barber
1r Batxillerat B
IES Josep Miquel Guàrdia Alaior
El primer que hem de tenir clar quan parlem de sufragi femení, és que nosaltres som el que som gràcies a la lluita que han anat fent al llarg dels anys totes aquelles dones que en una societat repressiva i dominada pels homes, varen tenir el coratge d'enfrontar-se a ells per tal de fer-se sentir i reclamar uns drets que per naturalesa els pertanyien.

Des del principi dels temps, les dones sempre havien estat infravalorades, tractades com a objectes de possessió en lloc de com a persones, venudes al mercat de matrimonis entre comerciants paterns i compradors marits, formant part del negoci de patrimonis i d'obtenció de poder, sense comptar en absolut amb el que elles opinaven o sentien, atorgant-les després el paper de màquines reproductores, sense donar cap tipus d'importància a la seva mort a causa del part o a la necessitat d'ajuda per criar els seus fills. Sempre tractada de pecadora i temptació de tots els mals, apareixia en totes les expressions de la cultura i la religió com un animal impur, culpable, sense ser mereixedora de cap tipus de compassió.

Quan parlem d'història sempre feim referència als "grans homes de la humanitat", a reis, soldats, revolucionaris, catedràtics, papes, científics, artistes, emperadors...rara vegada apareixen els noms de grans dones. Molta gent creu que les dones som menys aptes, menys intel·ligents, que només servim per a les tasques de la llar i per criar nens, però ens hem aturat a pensar mai que si els hi haguessin donat una oportunitat a les grans dones del passat, possiblement avui dia no estaríem en la situació en què ens trobem? Hauríem passat per tantes guerres, conflictes, crisis...? No ho sabrem mai, perquè mai els varen permetre estudiar una carrera, ni anar a treballar lliurement, ni tenir llibertat econòmica, ni opinar sobre assumptes polítics, ni moltes coses que sí podien fer els homes.

Per sort, a principis del segle XX, amb la Primera Guerra Mundial, aquestes grans dones varen demostrar la seva vàlua salvant l'economia del país, treballant a les fàbriques i alhora criant els seus fills i ocupant-se de les seves cases, cosa que molt dubtosament haguera pogut fer un home sol. Després d'això, en acabar-se la guerra, els homes varen pensar que podien tornar a enclaustrar les seves dones, no obstant, ja era massa tard, la lluita ja s'havia començat, una que no tenia cap tipus d'interès polític, ni econòmic; una que no utilitzava armes ni dividia estats i territoris, sinó que unia un grup de persones sense fronteres amb un mateix somni, arribar per fi a tenir drets.

La humanitat ha tingut vertaderes heroïnes que mereixen ser nombrades:

Kate Sheppard, líder del moviment a favor del sufragi femení a Nova Zelanda, primer país on va ser aprovat, l'any 1893.

Susan Brownell Anthony líder del moviment en els Estats Units per aconseguir els drets civils i el dret a vot de la dona. Va viatjar milers de quilòmetres al llarg d'Amèrica del nord i Europa, donant de 75 a 100 discursos anuals, durant 45 anys.

Maria Deraismes ciutadana francesa pionera i autora dels Drets de la Dona. L'any 1866, va entrar a formar part d' una organització d'activistes feministes d'avantguarda, que promovien l'educació per a les dones i , més tard, va fundar la seva pròpia "Associació pel dret de les Dones".

Durant l'imperi de Napoleó III, va lluitar perquè el feminisme no fos sufocat per les noves classes de poder masculí que anaven sorgint.
L'any 1882 va ser nombrada "primera masona" de la història, entrant en la Lògia "Les Libres Penseurs" i onze anys més tard, va fundar la primera Lògia de maçoneria mixta.

Finalment, va lluitar per aconseguir el dret a la candidatura política femenina, declarant-se candidata simbòlica durant les eleccions franceses de l'any 1885.

Gràcies a elles i moltes altres, la dona a poc a poc ha anat adquirint aquests drets que li havien estat negats. A pesar d'això, encara hi queden moltes situacions de discriminació de la dona en la societat, algunes molt camuflades, casi sense ser vistes; i d'altres molt notables, com les que sofreixen les dones d'Afganistan o d'Aràbia Saudí, aquestes darreres ni tenen dret a vot.
En conclusió, hauríem de prendre aquestes grans dones com a referent per seguir amb la nostra lluita, i poder arribar a veure una societat vertaderament igualitària on cap home es senti amb el dret d'estar per sobre d'una dona en cap situació ni circumstància. Perquè les grans dones del passat( i del present) també mereixen ocupar un lloc important en la història i ser anomenades com a tals.