TW
0

Un magnífic espectacle, dirigit per Joan Taltavull, per celebrar el Dia Internacional de la Dansa amb la figura de Charles Darwin com a eix central

Rosa Carreras
Maó
Divendres de la setmana passada ens vam asseure al pati de butaques del Teatre Principal de Maó amb prop de quatre-cents alumnes de Secundària de Maó i Ciutadella. Per celebrar el Dia Internacional de la Dansa, la companyia de dansa de la Fundació Sa Nostra i la FundacióTeatre Principal ha presentat enguany "Darwin i la dansa de la vida", també ofert a estudiants com una part més de la seva formació acadèmica; un espectacle dirigit per Joan Taltavull, ple d'art, fins i tot impactant, i alhora molt entenedor, que aconsegueix explicar amb el llenguatge de la dansa, el moviment continu i evolutiu que va descobrir i descriure Darwin a la naturalesa. Però no només. De fet, un dels atractius principals de l'espectacle és la figura del mateix Charles Darwin i el procés personal, vital, que fa, embarcant-se en el viatge a bord del Beagle. La màgia del muntatge radica en submergir l'espectador en un univers de llums, sons, textures, personatges i paisatges fascinant, de formes i colors extraordinaris, on tot, fins i tot les roques, descobrim que està en moviment. Música. Imatges. Veus en off. I dansa. Pura dansa per explicar-nos que Charles Darwin va veure i saber interpretar amb ulls de ciència la màgica dansa de la vida.

Per muntar aquest espectacle, s'ha posat en marxa un gran equip de persones. No és gaire habitual donar una estructura narrativa als espectacles de dansa moderna, que solen resultar bastant abstractes a l'espectador, i tanmateix, en aquesta ocasió, amb guió de Juan Elorduy, s'ha aconseguit comptar amb principi i final, com el jove Charles Darwin va esvair els dubtes i les inseguretats apostant per la ciència com a manera d'entendre la vida, fugint dels conceptes preestablerts de la seva època. Així, a través dels ulls de Darwin se'ns desplega davant un món natural desconegut i fascinant, que amb la llum, la música i els colors pren forma damunt l'escenari.

Joan Taltavull ha comptat amb ballarins i ballarines de diverses escoles de Menorca, seguint amb l'experiència conreada l'any passat amb l'espectacle sobre "El amor brujo" de Manuel de Falla, també per celebrar el Dia Internacional de la Dansa. En aquesta ocasió Aurore Gracient, Carla Cruells, Júlia Portella, Marcela Hoffman, Ismael Marcé, Ariadna Aguilar, Doryan Suárez, Alejandro Porto, Aura-Iris Canet i el mateix Joan Taltavull són els ballarins que durant aproximadament una hora, encarnen l'univers darwinià. L'escenografia, de Març Rabal i Juan Elorduy, els audiovisuals de Macià Florit, el disseny de la il·luminació, a càrrec de Trifàsic, la música, creada expressament per Guillem Soldevila i interpretada per un gran nombre de joves músics menorquins i amb la col·laboració també de veus com Ricard Bosch o el Cor de la Capella Davídica dirigida per Biel Barceló? tots i cadascun dels elements que entren en joc a "Darwin i la dansa de la vida" s'encaixen amb encert per impactar l'espectador i transportar-lo a través de l'oceà a la selva, al desert, als fons marins, a cultures llunyanes...

Un dels moments més impactants del muntatge ens conta per exemple, una de les grans tempestes que a bord del Beagle va sortejar la tripulació. S'aconsegueix corprendre el públic amb l'anar i venir de llums, sons i ballarins llençats per la força del mar d'una banda a l'altra de la coberta del vaixell. I són deliciosos cadascun dels episodis que se'ns mostren de l'observació natural que féu Darwin. Tantes formes i colors que l'espectador es veu immers i fascinat per les decobertes.

"Dawin i la dansa de la vida" és una obra plena de valors com per exemple la recerca de la veritat, el plantejament de dubtes existencials, les reflexions sobre els processos que conformen la nostra personalitat i el sentit de les nostres vides. També el compromís amb la ciència i el mètode científic. El respecte a la naturalesa i a les persones. Els resultats obtinguts de la dedicació i la constància. Fins ara teníem una visió estereotipada de Darwin, amb barbes blanques i edat avançada, però amb aquest espectacle ens hem pogut acostar al jove Charles ple d'inquietuds i de somnis de futur. Una manera molt bona de celebrar juntament amb el Dia Internacional de la Dansa, l'Any Darwin, en què recordam el dos-cents aniversari del seu naixement i els cent cinquanta anys de la publicació de la seva revolucionària teoria sobre l'evolució i la selecció natural de les espècies.