"Riu i el món riurà amb tu... plora, i el món, girant-te l'esquena et deixarà plorar..."

Benvinguts incrèduls!! Charles Chaplin va néixer el 16 d'abril de 1889, tot just fa cent vint anys. Charlot fou un talent del cinema inqüestionable, però la seva vida privada era plena d'entrebancs legals i escàndols sexuals... L'any 1992, Richard Attenborough va realitzar una pel·lícula biogràfica sobre aquest mite... va buscar actors britànics per al paper principal, però va ser als Estats Units a on va trobar al autèntic alter ego de Chaplin. Es va decidir pel semi desconegut Robert Downey Jr., perquè va veure als seus ulls la capacitat de transmetre els sentiments de passió, d'intel·ligència i de dolor d'aquell gran geni. Potser perquè dins aquest intèrpret es mouen contradiccions similars, potser per ser dos esperits (massa) lliures... La manera de caminar de Charlot o les bufonades que feia amb el bastó les podia imitar qualsevol. La seva mirada i la foscor interior del comediant, no... Benvinguts al Culturàlia de Robert Downey Jr., vida, mort i resurrecció d'un dels actors més carismàtics de la seva generació! Benvinguts a un culturàlia molt especial per a algú molt especial! I és que fa quasi 32 anys que el món és més bonic que mai... no ho sabíeu?

Quan va aconseguir el paper de la seva vida, Robert Downey Jr. tenia 27 anys. Era considerat el millor talent de la seva generació (un 'Brat Pack' de segona fila), desaprofitat fins a aquell moment en pel·lícules mediocres. L'excés d'arrogància i de drogues era (i seria posteriorment) el seu pitjor enemic. Però tot sempre salpebrat amb una bona dosi d'ironia i, sobretot, una fe cega en si mateix. En realitat Downey Jr. sempre ha irradiat una canallesca entremaliada, però definint una integritat actoral i personal admirable. No ha amagat mai la seva condició d'outsider i sempre s'ha sentit orgullós de fregar amb la punta dels dits l'abisme... Un autèntic rei cràpula... Una intuïció natural... Un homenatge a la dimensió humana de la fragilitat...

Si Chaplin simbolitzava la llàgrima esborrant el maquillatge d'un clown, Robert Downey Jr. simbolitza com ningú l'autodestrucció del geni, el somriure congelat de l'amargor de l'artista i l'estrellat com a camp de proves lisèrgiques. Nascut el 4 d'abril de 1965, sempre va demostrar un talent per a l'actuació des de ben petit. El seu pare, el director independent Robert Downey Sr., el va rodejar d'un ambient familiar artístic i volat. De fet, les primeres incursions en el món de les drogues eren des de casa mateix...També els seus primers papers infantils, tots ells a les ordres del seu excèntric progenitor... La seva primera frase al cinema: 'Got any hair on your balls?'... he, he, he... Era a 'Pound' (R. Downey, 1970) i tenia 5 anys. Feia de gos i la pregunta era per a un altre gos...

El seu primer paper clau, fora de les comedietes per a adolescents quasi obligades als 80's, va ser a 'Golpe al Sueño Americano' ('Less Than Hero', 1987) de Manek Kanievska. El seu personatge, Julian Wells, estava molt a prop a la seva experiència personal en aquell moment. En una de les moltes declaracions que va fer arran de l'èxit de 'Chaplin', va dir: 'La meva vida estava saturada de porros, cocaïna i festes, moltes festes i moltes nits de discoteques i clubs buscant la 'felicitat'. Era una bogeria.(...) Puc considerar-me afortunat d'haver passat per tot això conservant la meva carrera i un sistema respiratori que encara funciona...' El pitjor encara no havia arribat...

'Chaplin' (Richard Attenborough, 1992) va ser un dels punts claus d'inflexió en la carrera del actor. I, coneixent tant l'intèrpret (a posteriori) com l'interpretat, va resultar un curiós exercici metacinematogràfic. La imatge inicial de Chaplin desmaquillant-se davant el mirall, obvia referència a 'Candilejas', és la poètica del farsant despullant la seva ànima davant si mateix, la màscara amable que amaga la foscor que sí alimenta el monstre que hi ha a dins... La pel·lícula és superficial i molt convencional, dins la parafernàlia dels 'biopics', però mostra amb claredat l'origen de la comicitat i el sentimentalisme en el cinema de Charles Chaplin, el perfeccionisme obsessiu posterior al inicial frenesí creatiu de l'etapa muda i l'impuls humanista que el va portar a realitzar 'Tiempos Modernos' i 'El Gran Dictador'...

Però tot és secundari al costat de la brillant transmutació de Robert Downey Jr. en aquesta absoluta personificació del setè art... És probable que ens trobem davant una de les més complexes interpretacions cinematogràfiques de tots els temps... La simple teatralitat, l'harmonia gestual, l'homenatge mímic... tot esdevé pretext de formalitat davant l'autèntic repte: aconseguir apropar-se al mite real, al clima interior que amaga la ingenuïtat del Charlot... Robert Downey Jr. va saber trobar i manifestar a l'home que plora mentre tothom riu quan el veu... va saber exterioritzar els seus temors i les seves inseguretats per a interpretar al geni... I sobretot va saber trobar un vincle entre sí mateix i el propi Chaplin, vàlid i suggerent alhora, que li va permetre no només realitzar aquesta impressionant actuació, sinó agafar essències de la personalitat polièdrica del comediant per excel·lència per a la seva llançada carrera...Però un futur incert li esperava al malcriat i esbojarrat actor...
Seguirem viatjant pels inferns d'aquest interessant intèrpret. Més drogues, més presó, més rehabilitacions... i el definitiu establiment al Star System! Des de 'Ally McBeal' fins a 'Tropic Thunder', passant per l'edat de ferro, és clar. Serà al pròxim Culturàlia,of course. Fins a la setmana que ve, incrèduls!