TW
0

Entrevista amb el dissenyador Borja Llabrés

Raquel Marqués
Maó

Fitxa

SomBorja Llabrés, vaig néixer a Maó l'any 1987. Fa 3 anys que vaig anar a viure a Barcelona amb la idea d'estudiar elGrau Superior de Gràfica Publicitària a l'Escola d'Art i Superior de Disseny Serra i Abella de l'Hospitalet de Llobregat. El meu nom professional és "endingle designer". La promoció al meu àmbit és molt difícil així que disposo de la webwww.endingledesigner.com. Fins aleshores treballo com a freelance. Sóc un dels més culés de Menorca, enguany és impressionant com està el Barça!

Què és i-dream?
Sorgeix com a proposta del projecte de final del cicle de Gràfica Publicitària que vaig cursar a Barcelona. El tema era lliure i l'objectiu era crear un producte. Sols comptava amb un mes i mig de temps, així que durant un vol de Barcelona a Amsterdam, a una d'aquestes revistes que reparteixen a l'avió vaig llegir un reportatge sobre els somnis.

I aquest article el va inspirar?
Em va fer pensar amb el problema que tinc de no recordar el que somio cada dia, per això vaig decidir crear un producte que et permeti recordar els somnis, així no ens perdem una font de coneixement més. L'origen de i-dream parteix de la pròpia incapacitat de recordar els somnis, i conseqüentment de l'angoixa de voler-los recuperar i no poder. Si bé és cert que mai no ha existit cap producte que permeti recordar els somnis, cal dir que malgrat tot existeix un bon grapat de tècniques que, tot i que no són cent per cent efectives ni tampoc fiables, sí poden ajudar a determinades persones en estats excepcionals.

Com funciona?
Són pólvores de colors dins un tub d'assaig de laboratori que es presenten en una gamma de 6 tipus amb tonalitats i temàtiques oníriques diferents. La textura o material que he triat vol representar la seva puresa. Podria haver estat una pastilla o una xocolatina, però amb el fet de que es dissolgui amb aigua cerco que el consumidor interactuï amb el producte. Mig got d'aigua una cullera, ho mescles tot i a somiar.

Quantes hores?
Està pensat per una durada de 8 hores. Tampoc es plan de que la gent s'hi enganxi. No té additius ni efectes secundaris.

A quin tipus de públic va dirigit i-dream?
En principi a un públic universal, però sobretot adult ja que els fillets ja són prou feliços inclús sense somiar. Amb i-dream podrem viatjar a tots els països del món, practicar esport, viure altres vides, transgredir les lleis de la gravetat,... i tot sense pensar amb els doblers o la lletra de la hipoteca de cada mes, és a dir, fer tot el que el ritme de la societat actual ens impedeix. S'adreça fonamentalment a totes aquelles persones que pretenen viure la seva vida nocturna tant intensament com la seva vida diürna, i-dream s'ha creat per recordar els somnis quan es vulgui, convertint l'acte de dormir en una activitat conscient fascinant. Si cada persona és única al món, també ho són els seus somnis. Es tracta per tant, de fer possible que cada individu pugui experimentar per si mateix l'extraordinària vivència del record. D'aquesta manera es farà possible que una part de la vida humana que fins ara restava ignorada, sigui una dimensió tant valuosa i rica com la vivència diürna.

Haurà hagut de fer un curs intensiu de somnis.
Sí, aquest estudi ha estat una de les parts més importants del projecte. Vaig fer una documentació i un anàlisi dels referents, vaig estudiar el son -l'acte de dormir-, com a estat fisiològic i el somni -l'acte de somiar- des dels grecs, que com molts pobles amerindis, animaven a incubar somnis (provocant-los) per comunicar-se amb les divinitat, passant per Sigmund Freud, com a màxim representant de la teoria que els somnis tenen significat, o el seu deixeble Carl Gustav Jung.

En què l'han influenciat els pintors surrealistes?
En molt perquè el surrealisme és la demostració pictòrica de les idees de Freud o Jung, per exemple. Des d'una perspectiva diferent a la psicologia, el surrealisme com a moviment cultural i estètic, preconitza també l'observació dels somnis. Amb açò també m'ha influenciat l'obra "Los vasos comunicantes" d'André Breton, "Un mundo feliz" d'Aldous Huxley, "La loca de la casa" de Rosa Montero, la pel·lícula "L'escafandre i la papallona" del director Julian Schnabel, basada en el llibre de Jean-Dominique Bauby o els tests de Rorschach.

Precisament la imatge de l'i-dream és una papallona.
Sí, al principi no trobo cap imatge en concret que pugui representar el món oníric i inicialment decideixo optar pel rostre de Freud com a imatge del producte. Però finalment, trio aquest insecte perquè per una banda, expressa de manera instantània la noció de llibertat associada als somnis; i per altre esdevé un grafisme de gran potencial estètic.

D'on ve la idea del nom amb el que batia el producte?
I-dream, en la seva etimologia original, prové de l'anglès a través de la unió del prefix "i" associat al substantiu "dream". El seu origen ve de la marca "iPod" d'Apple. Quan el primer "iMac" fou introduït, la "i" feia al·lusió a Internet, amb la intenció de publicitar que aquella computadora portava tot el necessari per a l'accés a Internet.

Quin és el seu eslògan?
"És quan dormo que hi veig clar", del poeta Josep Vicenç Foix.

Què el va decidir a triar la sortida professional de dissenyador gràfic?
Quan estudiava Batxillerat Artístic a l'Escola d'Arts de Maó vaig fer l'optativa de disseny amb el professor Javier Delgado que en va motivar a seguir per aquest camí.

Cap a on vol encaminar la seva tasca?
Cap al disseny de branding, d'editorial i d'identitat. Imatges corporatives, marques, cartells o revistes.

Quina és la clau d'un bon disseny?
El més important és el concepte que hi ha al darrera del disseny. El concepte i la funcionalitat prima davant l'estètica del producte.

DE DISSENY

1. Un dissenyador
A l'àmbit internacional, Neville Brody. És una de les peces claus del disseny gràfic. Va ser reconegut pel seu treball revolucionari com a director d'art. La seva generació de dissenyadors tenien uns objectius diferents als d'ara: sentien que podien cambiar moltes coses d'aquest món. I de la terra, el català Enric Jardí. És un gran dissenyador i utilitza molt bé la tipografia en els seus projectes.

2. La millor campanya publicitària de la història
Em quedo amb aquell anunci de Coca-Cola de l'any 2005 titulat "Coca-Cola para todos" en el qual aquella veu argentina deia: "?para los gordos, para los flacos, para los altos, para los bajos. Para los que se ríen. Para los optimistas?" I també el darrer spot de Coca-Cola, titulat "Estás aquí para ser feliz", i en el qual apareix l'avi mallorquí Josep Mascaró. Era molt emotiu i pregnant. I per estètica, em decanto per la campanya que fa Vueling.

3. Un llibre de disseny
"Como ser diseñador gráfico sin perder el alma" d'Adrian Shaughnessy, i "Diseñar hoy" de Raquel Pelta. Ambdós han sigut de gran importància per la meva formació com a dissenyador. Són els manuals teòrics que m'han influït més i que m'han ajudat a trobar el camí que vull seguir. Sobretot el primer, és una bona guia sobre les qüestions ètiques i pràctiques a les que els dissenyadors hem d'enfrentar-nos avui dia.

4. Fins a on li agradaria arribar?
Bona pregunta. Doncs fins el més lluny que pugui. De moment no em vull marcar cap fita en concret. Sé que vull treballar molt i aprendre encara més, però tot té el seu lloc i el seu temps. "Com més frises més tropisses?".

5. Un producte que li agradés redissenyar
Mai m'ho havia plantejat. Però potser un parell de productes que veig que no són un bon disseny. Per un costat, la típica garrafa d'aigua de 5 litres, és tan gran que pessa massa i alhora de transportar-la hi ha dificultats, ocupa tant espai que no pots comprar moltes coses més. A més, no millora l'ús del consumidor ja que quan arribes a casa tens doble feina i has de canviar l'aigua d'envàs per a un millor i pràctic ús (sobretot pel seu emmagatzematge a la nevera). I per una altre banda trobem les tabletes familiars de xocolata que un cop obertes no es poden tancar més i la xocolata va perdent les seves qualitats.

Més informació a:

www.endingledesigner.com