Kabbo, les històries que arriben amb el vent

Kabbo fou un bosquimano ¡kun que habità la mateixa terra que els seus avantpassats havien habitat al llarg de més de vint mil anys. Quan Kabbo tenia seixanta anys, fou acusat de formar part d'una banda de lladres de bestiar. Ell i la seva família foren apressats, i conduïts al penal de Ciutat del Cap (Sudàfrica). Corria el mes de gener de l'any 1871. El govern sudafricà aplicava aleshores una genocidi obert contra els bosquimanos, desposseint-los de les seves terres, prohibint-los la seva cultura, traslladant-los a presons i reserves especials.

Kabbo, a més de bon caçador, era un excel·lent narrador d'històries. Ell, juntament amb d'altres bosquimanos, es convertí en un dels informadors de l'antropòloga anglesa Lucy Lloyd i del seu cunyat Wilhelm Bleek. Entre els mesos de febrer i octubre d'aquell mateix any, Kabbo els va fer nombroses visites per explicar narracions tradicionals de la seva comunitat.

Bleek i Lloyd li havien dit a Kabbo que la seva intenció era fer un recull escrit dels contes orals bosquimanos, per evitar que aquests caiessin en l'oblit. I ell va acceptar, sabent, tal vegada, que mai més no tornaria a trepitjar la seva terra.
Existeix almenys una fotografia de Kabbo, feta a la mateixa presó de Ciutat del Cap. En ella es veu a un home amb el front solcat d'arrugues, uns ulls petits i incisius que miren directament a la càmera amb un aire desafiant. L'expressió del seu rostre sembla la d'un home que ha perdut alguna cosa, però que pensa recuperar-la prest.

"Tu saps que jo m'assec esperant que la lluna em vengui a buscar, que he de tornar al meu lloc", es lamentava Kabbo durant les nits solitàries, quan sortia a fumar davall les estrelles.
Segons Bleek, Kabbo devia ser quelcom semblant a un xaman o un sanador de la seva comunitat (en dialecte ¡kun, Kabbo significa "somni"). Tenia una extraordinària memòria visual, afirmà Bleek, de manera que quan es disposava a explicar històries, començava descrivint un paisatge de la seva terra. Cada indret del paisatge tenia un nom, i darrera cada nom s'hi amagava una història. Kabbo s'endinsava en un estat de semiconsciència o de trànsit hipnòtic, fins que la història brollava a partir d'una paraula, d'un record, d'una imatge.

La saviesa, deia Kabbo, resideix als llocs reconeixibles. Allà es troba l'ànima de la història, aquells són la font del coneixement. La mateixa Lucy Lloyd el va ajudar a traçar un mapa del territori que ell ja no tornaria a veure.
Kabbo fou condemnat a realitzar treballs forçats a la carretera de Victoria. Tot i les humiliacions que va patir, tot i ser obligat a viure en un lloc que li era estrany i rodejat de gent que no coneixia, Kabbo mai no va deixar d'explicar històries. Segons Lucy Lloyd, ell deia que quan un ha viatjat per la carretera, i va i s'asseu, un espera a que la història viatgi fins a ell, seguint-lo a través de la mateixa carretera.

Com la resta d'informadors bosquimanos, sabia que les seves històries els sobreviurien, a ell i a la seva comunitat. El govern sudafricà podia esborrar-los de la faç de la terra, però els seus relats els donarien un lloc al món, passés el que passés. Sempre sabrien que haurien viscut en una terra que els era pròpia.

Les històries són fetes de vent, va dir Kabbo en una ocasió. A les històries els agrada viatjar d'una banda a l'altra. Així com arriben se'n van, segueixen el seu camí. Asseu-te. Asseu-te una estona, i espera...