Miquel Pons

Ho notava a la teva mirada, sabia que seria l'última vegada que estaria a les teves mans.

Com podies fer-ho, després de tants moments junts, tants records, no m'ho podia creure, em deixaries de costat, abandonada com si res hagués significat per tu, sospirant vas tancar aquella capseta de records deixant-me a les fosques.

Com vaig poder dubtar de tu, em sap greu, vaig sentir-me tan feliç quan vas donar amb tot el teu amor la capseta al teu fill, un raig de sol va il·luminar-me a l'hora que unes manetes innocents m'agafaven amb delicadesa i una dolça veu emocionada deia:
-La teva càmera, és per a mi?-i responent al teu somriure va cridar-gràcies papà!

Jo també te don les gràcies, per transmetre al teu fill la teva afició, ara junts vivim amb renovada passió el món de la fotografia.

Text: Toñi Bosch

http://reflexosllum.blogspot.com
www.photobloggersmenorca.org
www.mediteart.com