Cronistes de la ciutat desapareguda

Anar als arxius a cercar documents és com anar a pescar oblades. Hi ha ­dies que te pots tirar el dematí sencer damunt una roca, veient com la sabonera s'envest a la vorera.

Els arxius de la guàrdia civil i de la delegació de govern que es guarden a l'Arxiu Històric de Maó són uns feixos polsegosos, fermats amb cordill blanc, molts dels quals es desfan amb la mirada. (Segons l'arxivera, aquests papers han sobreviscut les successives inundacions de l'antiga seu de l'arxiu, als anys vuitanta o noranta, abans que fossin traslladats definitivament). Són informes de la guàrdia civil, comunicacions internes escrites a mà pels mateixos agents, amb ploma i tinta, que narren històries sorprenents d'uns personatges ja oblidats que habitaven els baixos fons de la ciutat a finals del segle XIX i començaments del XX.

Tenint en compte que en aquella època molt pocs sabien escriure i llegir, i que es vivia encara en una cultura de tradició oral, els relats de l'arxiu s'han convertit, sense que aquesta fos la seva intenció, en els darrers testimonis de la crònica negra d'una ciutat extingida.

Antoni Maurin és el nom d'un d'aquests personatges anònims i gairebé fantasmagòrics que apareixen amb certa freqüència als arxius policials de l'època. Maurin era un personatge dostoievskià, un endimoniat que havia abandonat la seva dona el febrer de 1891, just quan aquesta havia parit el seu segon fill, una filleta. Sense feina fixa, vagarejava pels carrers de la mala vida del barri 15, fins que al cap de poc es va ajuntar amb una alaiorenca molt més jove que ell i se'n va anar a viure amb ella i la seva mare.

Quatre anys més tard, els tres malvivien a una casa llogada al carrer des Bastió. Passaven fam, i per si el panorama no era prou desolador, na Margarita es va quedar embarassada del primer de cinc fills. Per endur-se'n un mos a la boca, sortien caminant de la ciutat i manllevaven tot el que podien dels horts i llocs de la zona.

Rafel Guardiola era, en aquell temps, agent del servei d'incursions de la guàrdia civil. A continuació es reprodueix l'informe que va adreçar, l'hivern de 1895 al jutge instructor de Maó, i en el que es detalla, de manera un poc còmica, el robatori d'una gallina per part d'Antoni Maurin:

"Realitzant ahir el que això subscriu i (...) d'aquest port Bartomeu Mut, el servei d'incursions pels Vergers de Sant Joan, tingueren notícia que farà com a cosa d'un mes entraren de nit a n'aquesta ciutat per la carretera nova d'Alaior, el subjecte vesí de la mateixa Antoni Maurin, juntament amb les dones Maria Piris i la seva filla Margarita González, ambdues nascudes a Alaior, domiciliats els tres al carrer del Bastió, nombre 11, duent l'esmentat Maurin una gallina segons manifestació del guarda de Consums Joan Bonet; practicades diligències referents al cas han donat com a resultat que l'esmentat Maurin ha manifestat que va trobar la gallina a n'aquesta ciutat farà damunt un mes i que li entregà la Maria Piris, dient-li que li havia regalat un germà seu des Mercadal; aquesta ha manifestat que dita gallina la trobà dins una mata pels voltants dels vergers d'aquest terme municipal i la filla que no sap res de la procedència de la indicada gallina, si bé el dia següent de l'ocurrència se la menjaren entre els tres.

"El subjecte del qual ha sigut posat a disposició del Senyor Jutge Instructor d'aquest partit per als efectes que es creguin oportuns, no fent-ho amb les expressades dones per estar-ho pel furt d'un gall d'indi.
"El que m'honora de participar a la respectable autoritat de N. S. per a la seva superior i deguda notícia.
"Déu el guardi molts d'anys
"Signat, Rafel G."