Tula, conte saharià

Un bon dia, el noi i la noia volien anar a jugar desert enllà i li van dir a la negra:
- Si heu d'aixecar el frig feu-nos una senyal amb un bastó ben llarg, que el puguem veure de lluny. Si no "ni t'hem trobat ni t'hem vist".
I van marxar.

Però, mentrestant, la seva família va plegar les haimes i es va preparar per anar a acampar en un altre lloc on els havien dit que feia poc havia plogut.

La negra no va voler avisar-los i els dos germans van continuar jugant.

Quan, al cap d'una estona, van tornar només quedaven les emprentes de la seva família al lloc on havia estat el frig. Es van posar a plorar i van decidir de seguir les petjades del camells per veure si aconseguien trobar-los, fins que van arribar en un gran bassal i es van aturar per beure aigua, perquè feia estona que caminaven i tenien molta set.

Quan van haver begut i descansat una bona estona, van seguir el seu camí. Després d'haver recorregut un bon tros, la Tula es va adonar que havia perdut el seu amulet, segurament al costat del bassal on s'havien aturat.
Ahmed va dir-li:

- Tu continua caminant, que jo aniré a buscar-lo i ja t'atraparé. Però si veus que tardo molta estona i t'arriba un vent calent, voldrà dir que m'ha passat alguna desgràcia i que m'he mort. Si t'arriba un ventet fresc no t'has de preocupar, voldrà dir que tot va bé, que sóc viu

L'Ahmed va refer el camí fins que va arribar, va veure l'amulet i en anar a agafar-lo, s'hi va acostar un gran ocellot que va voleiar per sobre d'ell, se li va tirar a sobre i se'l va empassar amb amulet i tot.

En el mateix moment la Tula va sentir com li arribava un aire calent. Es va adonar que al seu germà li havia ocorregut alguna desgràcia i potser ja era mort. I es va posar a plorar desconsoladament.

Però no va plorar gaire, perquè de seguida va sentir un airet fresc que li arribava a les galtes i va tornar a somriure, convençuda que el seu germà ja era fora de perill.

Va continuar caminant i va trobar un bassal molt més gros que l'anterior. Com que tenia molta calor va decidir banyar-s'hi.

Quan era a punt d'entrar a l'aigua va veure que des de lluny s'acostava un home acompanyat de la seva gossa. I es va amagar.

Quan la gossa va arribar, la Tula la va escorxar i es va posar dintre de la seva pell. Menstrestant l´home estava bevent i no es va adonar de res.

Quan va haver calmat la seva set, l'home va continuar el seu camí seguit per la Tula, com si fos la seva gossa.

Així que van arribar al frig on hi havia la família d'aquell home, la Tula es va posar a sota els vents de la haima i allà es va quedar. Si li donaven menjar no el tocava si no estava ben cuit o bé si algú l'estava mirant.

Un dia que estava mig adormida, en el lloc on acostumava a posar-se, es va despertar de cop en sentir els crits d'un estol d'ocells. N'hi havia un de molt més gros que els altres i va sentir que deia:

- Tula!, Tula! Què vas menjar ahir al vespre?

- Clofolla, clofolleta! I asseguda entre els vents d'una haima! - va contestar la gossa.

Al cap d'uns quants dies l'home va tornar a anar a caçar i ella el va seguir com de costum.

Quan van arribar al bassal la Tula es va quedar enrera perquè es volia banyar. Va esperar que l'home fos prou lluny i es va treure la pell de la gossa.

En aquell moment l'home es va girar i es va quedar molt sorprès en veure la bellesa de la Tula i els seus cabells tan llargs i brillants. Va baixar del seu camell i es va acostar a poc a poc, sense fer gens de soroll. Es va amagar al darrere d'un matoll i va esperar que la Tula sortís de l'aigua i es tornés a posar la pell de la gossa.

Es va esperar una estona més en silenci i va tornar tot capficat al frig on vivia la seva família.

En arribar va anar a veure la seva mare i li va dir:

- Mare, m'heu de preparar una haima ben equipada que em vull casar amb la gossa.

- Tingues temor de Déu, fill meu! Això que dius es imposible -va contestar-li.

Però ell va insistir:

- Mare, si us plau, feu el que us demano!

La dona va preparar una haima nova i la va ben equipar perquè es pogués celebrar el casament.

Un cop va estar tot a punt, l'home va convidar les persones més honorables del frig i va matar una cabra per ells. Tot seguit va començar la cerimònia i l'home va demanar a la seva mare que li portés el vestit per la núvia. La pobre dona no sabia si fer-li cas o no. Però va portar el vestit.

Aquell vespre tots van cantar i ballar fins ben tard. Quan tothom va ser fora, l'home va dir a la seva mare que portés la gossa a la seva haima.

Va entrar i va dir-li:

- Escolta, t'has de treure la pell de la gossa, ara ets la meva esposa.

La Tula no va contestar ni va treure's la pell. L'home va tornar-li a dir una vegada i una altra, fins que a la fi, la Tula va contestar:

- Si em portes el meu germà Ahmed, em treuré aquesta pell.

- Te'l portaré si és viu, tant si és al cel com a la terra -li va prometre.

L'endemà va anar a veure un vell molt savi i li va comentar amb preocupació:

- No he pogut dormir per culpa d'uns estranys éssers. Cada nit sento unes veus que criden: "Tula! Tula! Què vas menjar ahir al vespre?" I una altra veu que contesta: "Clofolla, clofolleta! I asseguda entre els vents d'una haima". No sé què pot significar.

El vell li va contestar:

- Queda't fins demà al matí i mata un camell. Has d'escampar la seva carn a l'est de la teva haima i clavar una estaca a terra. Hi lligaràs una tira ben llarga de pell de camell amb el tros més gran a la punta. Veuràs que vindran uns ocellots a menjar-se-la. El més gros de tots agafarà el tros que està lligat. Tu estaràs amagat fins que l'ocell se l'hagi empassat. Espantes els altres i l'agafes. Després l'obres en canal i a dintre seu hi ha el noi que busques.

L'home ho va fer tot tal com li havia dit el vell i del ventre de l'ocellot va sortir-ne l'Ahmed, amb l'amulet a dintre la mà tancada.

Quan la Tula els va veure arribar tots dos sabia com expressar la seva alegria.

Al cap d'una estona va dir el seu marit:

- Has complert el que vas prometre, i t'estic molt agraïda. Però voldria fer-te una pregunta, com vas saber que jo no era una gossa?

- Perquè tenies molts bons costums -va contestar-li amorosament- només menjaves el que estava ben cuinat, i també vaig sentir com parlaves entre els vents de la haima.

- Estàs alerta de tot, no se t'escapa res.

L'Ahmed va somriure, tot mirant la seva germana i va preguntar-li:

- I tu, com has pogut, sota la teva disfressa de gossa aguantar els mals tractes, els insults diaris de tothom, sense contestar-los?

- Igual que tu, germà meu, que has passat tot aquest temps al ventre d'aquell ocellot, guardant el meu amulet a la mà.

Tots van riure i la Tula va continuar:

- Gràcies a la benedicció de Déu, ara tornem a ser tots junts. Aquest vespre ho celebrarem i convidarem a tothom del frig.

Vocabulari
Negra: nom que es donava a les esclaves, pel color de la pell.
Haima: tenda de nòmades del desert feta amb pèl de camell.
Frig: grup de haimes que acampen i viatgen juntes.
Ni t'hem trobat ni t'hem vist: frase feta que significa que no hi ha cap novetat.
Clofolla, clofolleta i asseguda entre els vents d'una haima: frase feta que significa ser maltractat o menyspreat.