El viatge a Itàlia dels alumnes dels IES M. Àngels Cardona i Cap de Llevant

Alumnes dels Instituts
M. Àngels Cardona de Ciutadella
i Cap de Llevant de Maó
Quan els nostres professors de grec i llatí Xavier Botella i Xavier Patiño ens van oferir la possibilitat de fer un viatge a Roma no ens ho vam pensar ni un minut. Era l'oportunitat de veure "en directe" tot allò que havíem estudiat a classe durant aquests dos anys de batxillerat: el Fòrum, el Coliseu, Pompeia, i també les obres de Miquel Àngel, Bernini etc.

Vam decidir que la millor manera de fer la recaptació del doblers seria fer aportacions mensuals a un nombre de compte, perquè no teníem massa temps per festes o vendre paperetes. Així, a poc a poc, comptant primer els mesos, i després els dies i les hores que faltaven per al gran dia va arribar el desitjat dia 23 de març.

Aquell dia ens va costar molt fer classe. Estaven ben nerviosos i nervioses, i a més els professors ens acabaven de mostrar en imatges tot el que veuríem. Volíem marxar ja a casa per acabar d'aclarir les maletes, però vam fer un gran esforç, i vam aguantar a l'insti fins a les 15.00.

A les 19.30 ens vam trobar els dos centres a l'aeroport i vam tenir la primera presa de contacte. En un primer moment estàvem "empagueïts", però, a poc a poc, vam començar a fer relacions. Finalment el grup estava format per 15 alumnes de l'IES Cap de Llevant i 10 de l'IES M. Àngels Cardona, més els dos profes. Llàstima dels companys que per un motiu o per un altre no van poder venir. Però segur que l'any que ve no deixaran escapar el viatge.

L'avió va sortir puntual a l'hora indicada i a les 22.00 ja estàvem al Prat, i ara cap a l'alberg. Entre una cosa i l'altra eren més de les dotze que marxàvem a dormir, i...al dia següent ben prest aixecats!

Dimarts 24 ens vam aixecar amb molta il·lusió, perquè al cap d'unes quantes hores ja voltaríem per Roma. El problema és que el bus ens va venir a cercar a les 4,30 per sortir a les 7,30. Ja us podeu imaginar el trajecte: tots callats, i dormits a l'avió.

Quan vam posar els peus a Roma, ràpidament ens va venir a recollir el bus, vam anar a l'hotel (a prop de Termini, l'estació de Roma), i a voltar, perquè a les 11,40 ens esperava la guia per a la visita del Fòrum i el Coliseu. Però vam enredar molt pujant les maletes a l'habitació i sortint de l'hotel, i encara que el profe de Ciutadella ens havia fet un plànol molt "xulo" de la ciutat, vam haver de córrer per arribar fins al centre. Les paraules més sentides en aquells moments van ser, "vinga, vinga, vinga!".

L'arribada al Coliseu va ser impressionant. No ens imaginàvem que podia ser tan gros. I li vam fer fotos des de tots els costats i en totes les postures possibles, i així encara vam arribar més tard. Som uns enredons!.

La visita va començar pel Fòrum: la Cúria, on es reunia el Senat; els Rostra, la tribuna dels oradors; les Basíliques i els Temples, o el que quedava d'ells; la casa de les Vestal; el Palatí, la residència dels emperadors, etc. Ens sentíem com a veritables patricis romans passejant per la ciutat.

Posteriorment vam visitar el Coliseu. Ens van mostrar per on s'entrava a l'edifici (vomitoria, se'ls diu. Quin nom, eh?) a través d'uns passadissos que conduïen a cada part de les graderies. També ens van explicar un mica la història de l'amfiteatre. Que havia estat construït sobre una part de la residència imperial de Neró, i que rebia el nom de Coliseu per una estàtua imponent del mateix emperador que hi havia al costat. Que va ser pagat amb el botí portat des de Jerusalem, per Tit, fill de l'emperador Vespasià, tal com commemorava un arc de triomf al costat. Ens van impressionar moltíssim les fosses, situades sota l'arena, gairebé com una ciutat subterrània. Fotos, fotos i més fotos.

Era l'hora de dinar i d'assaborir la famosa pasta i pizza d'Itàlia. Els professors ens van deixar una estona lliure i també vam poder fer les primeres compres: "I love Roma", va ser l'eslogan del viatge per a algunes.

Al capvespre vam anar a conèixer la ciutat. Els "profes" ens van prometre un ritme més "tranqui" i així vam començar a les 16,00, primer pels fòrums imperials fins a la famosíssima Columna Trajana. Després per la Piazza Venezia on es troba el monument al primer rei d'Itàlia, que els italians han batejat amb el nom de "màquina d'escriure" o "pastís de nata". La veritat és que el monument impressionava, però es troba en una localització poc adequada. Vam passar per davant l'escalinata de M. Àngel que porta al Capitoli, i hi vam pujar (bé, la veritat és que només alguns van pujar, els que no estaven massa cansats), per tal de veure una magnífica vista del Fòrum i de la rèplica de l'estàtua de Marc Aureli (llàstima que no teníem més dies per poder veure l'original als Museus Capitolins). Vam arribar fins al teatre de Marcel, el pòrtic d'Octàvia i el barri jueu, i caminant, caminant fins al Tíber. A l'altra banda quedava el Trastèvere, però açò ja seria per a un altre dia, perquè els peus ens feien ja molt de mal. Tot i així vam visitar el Campo di Fiori, la Piazza Navona (l'antic circ de Domicià), on vam poder descansar una mica i gaudir de la música, les paradetes i de la font de Bernini.

Ara venien el plats forts del capvespre: el Panteó, la Fontana di Trevi, i la Plaça d'Espanya, fent així un recorregut de tornada cap al l'hotel. Arribar a la Plaça de la Rotonda pel darrere, caminar fins al mig de la plaça i girar-se va ser impressionat de veure allà ben plantat el Panteó d'Agripa. Ens va deixar a tots amb la boca oberta. Què impressionant! Quina cúpula! Quines columnes! I de dins, igual de magnífic amb l'obertura central per on passa la llum i ...la pluja, perquè, mala sort, en aquell moment es va posar a ploure. Per sort portàvem tots paraigües, tal com ens havien aconsellat els professors a Menorca, i els teníem tots dins de les maletes a l'hotel. Ja us ho podeu imaginar, ben banyades i amb unes sabates super-aptes per caminar i per a la pluja com són les ballarines (fashion total) vam haver de tornar ràpidament cap a l'hotel. Sort que ja eren gairebé les 20.00 i les forces ja no donaven per gaire més. El que ens va fer més ràbia és que vam passar per davant de la Fontana di Trevi, sense ningú!. Però bé ja tornaríem abans de marxar un altre dia. L'arribada tots cruixits a l'hotel va ser apoteòsica: un tros de pizza "al taglio" i a dormir.

Al dia següent visitàvem Pompeia, la ciutat a prop de Nàpols que va quedar sepultada pel volcà Vesubi l'any 79 d.C. Els professors ens havien dit que seria com fer una visita real a una ciutat romana i realment fou sorprenent. La sortida la vam fer a les 7,45, o sigui que vam poder dormir una mica més que el dia anterior, i vam trigar 3 hores a arribar-hi. A les 11,00 ens esperava la guia, molt italiana ella, amb el seu vestit verd i la floreta, i ens va guiar molt bé durant gairebé quatre hores per la ciutat. Ens vam endur una bona idea, perquè diuen que per veure Pompeia del tot s'ha d'estar un dia sencer. No sabem si les nostres bufetes haurien aguantat tant! Vam recórrer la ciutat des de l'amfiteatre fins al Fòrum passant pels indrets més importants: la fullonica (una bugaderia) d'Estephanus, el carrer de l'abudància, amb els seus curiosos passos de vianants, les cases més importants, les inscripcions del carrers, el temple d'Apol·lo, la casa del Faune, el prostíbul, amb les pintures eròtiques a les parets de les prostitutes que s'oferien, i dues coses que ens van impressionar molt. Primer els motllos dels cadàvers de la gent que va quedar sepultada per la lava. La veritat és que era molt impressionant veure la posició dels cossos tal com van quedar fa gairebé dos mil anys. I la segona cosa és el símbol que tenien els antics romans per fer fora la mal sort. És un símbol que es trobava per tots els carrers, i que no podem dir el nom perquè no és gaire pudorós. Us ho imagineu?

La tornada a Roma va ser tranquil·la, i vam decidir anar a fer el darrer sopar a Roma al Trastèvere. El dubte era si anar caminant o en bus, però finalment vam decidir anar i tornar en bus, encara que un grup de valentes va tornar caminant. Això és moral! A l'hora de sopar cada institut va anar per separat, però els dos centres vam sopar la mar de bé, fins i tot hi va haver gent que va descobrir per primera vegada el lambrusco i el limoncelo.

El dia 25 de març al matí vam tornar a la Fontana di Trevi, que no l'havíem pogut veure amb sol i llum, i la veritat és que va la vam trobar magnífica.

Tots i totes vam fer de "guiris" i vam fer-nos la foto tirant les monedes. Com que feia molt bon dia, l'ambient era molt bo i hi havia molta gent.

També vam anar fins a la plaça d'Espanya que també estava plena de gent, i hi vam poder prendre una bona estona el solet. També vam poder visitar la famosa obra de Bernini l'Èxtasi de Santa Teresa, que es troba a l'església de Santa Maria de la Victòria. Vam tenir un parell d'hores lliures que vam aprofitar per dinar, menjar un gelat i anar una mica més de compres, i a les 14.00 ja estaven en els Museus Vaticans. La guia sabia moltíssim, però no era gaire simpàtica i al cap d'una estona poca gent li feia cas. La veritat és que per fer una visita completa es necessita molt de temps i nosaltres comptàvem només amb un parell d'hores. Vam poder veure les coses més importants, especialment pel que fa a escultura grega i romana. Va ser una llàstima no poder veure la zona de les pintures. La culminació va arribar en visitar la Capella Sixtina. No hi havia gaire gent i vam poder estar allà amb tranquil·litat i contemplar la magnificència dels frescos. La nostra estada a Roma va acabar amb la Basílica de Sant Pere, i ja cap a casa. Quina pena!

Aproximadament a les 21.00 agafàvem l'avió cap a Barcelona i a les 24.00 tots ja dormíem ben acabats. No teníem ja forces per res més...bé sí, per anar de compres l'endemà.

Com que el nostre avió no sortia cap a Menorca fins a les 19,35 vam tenir gairebé tot el dia lliure per Barcelona. I no us penseu que vam dedicar el dia a descansar no. Les nostres targetes de crèdit van acabar traient més fum que els nostres peus. Estem segures que moltes botigues van quedar sense existències després que passessin per allà les menorquines. I ja està, en un moment ja ens trobàvem de nou a Menorca, com si no haguéssim marxat mai.

Bé aquest ha estat el relat d'un viatge inoblidable, en què tot va anar molt bé i en el que un grup d'alumnes de dos centres de banda i banda de l'Illa van compartir uns dies de coneixença i amistat a Roma. I sembla que no acabarà la cosa aquí, perquè els professors ja han començat a preparar el viatge de l'any que ve, en què segurament anirem a conèixer una altra part del món clàssic, Grècia.

I si ens aproven els deixarem venir amb nosaltres.