Com ser el més rockero del parking de Binimel·là

Dissabte passat vaig estrenar l'estiu anant a Binigaus a nedar una estoneta, jeure al sol i bàsicament estar molt content de viure a aquest trosset de terra que li diuen Menorca. Sempre em passa igual, quan arriben els primers rajos de sol m'agafa un deliri per anar a la platja, nedar i lluir tatuatges i pèls de l'esquena (ej!). Però prest arriba juliol i si tenc un parell d'hores lliures les invertesc en dormir una mica a casa mirant algun DVD dels Rush, amb una gerra plena de Coca-Cola i amb l'aire condicionat a tot drap. Coses de l'aburgesament, supòs. I de les pantalles LCD.

Però que us importarà tot això a vosaltres? Certament, us importa ben poc, com la meitat de coses que escric a aquests articles, però avui, per variar, us servirà d'alguna cosa aquesta lectura dominical: aquí va una llista de les millors cançons per conduir cap a la platja, perquè ja ho deia Homer (o en Lluís Llach, però més baixet): en un viatge el que importa no és el destí, sinó el viatge en si. Així que més val tenir bona música preparada.

Com que aquí passam d'obvietats en la mesura d'allò possible, evitarem cançons amb les paraules "summer" o "sun" o coses així. També haurem de deixar de banda grandíssims grups com els Beatles, els Beach Boys i els Ramones, que cadascun d'ells dóna per omplir un cd amb cançons "playeres". Sense més preàmbuls, allà va el meu CD de cançons molonguis per ser el més rockero del parking de Binimel·là.

1.- YOU REALLY GOT ME (VAN HALEN).Començam amb aquest himne del rock'n roll que, a pesar de ser original dels Kinks, la versió que Van Halen van fer al seu primer disc ha transcendit de tal manera que avui dia els Kinks restants la toquen amb aquest groove. Un riff immortal, un ritme ideal per arrancar el cotxe i baixar les finestretes, una guitarra insuperable cortesia del millor músic de rock de tots els temps (Eddie Van Halen) i la veu del senyor David Lee Roth que fa ganes d'emportar-se una nevera "dominguera" plena de "margaritas", muntar una bona party a la platja i enrollar-se amb alguna socorrista.

2.- RAMBLIN' MAN (THE ALLMAN BRO­THERS BAND). Ok, baixem a la terra amb una mica de southern rock de primera qualitat. En aquest cas és bastant difícil decidir-se per un tema, ja que gairebé tota la seva discografia setantera (exceptuant el seu excel·lent directe al Fillmore, per la seva naturalesa nocturna) funciona perfectament sota un sol de justícia. Un dels meus rituals estiuencs preferits és ordenar els meus cd's (o llibres, o dvd's, o revistes) amuntegats per tota la casa posant en rigorós ordre cronològic els quatre primers cd's d'estudi d'aquesta incommensurable banda, a poder ser un dissabte capvespre o diumenge matí. Però aquesta cançó en concret, per la seva lletra i perquè surt a "Big Fish" quan atraquen un banc, la triarem com la més apropiada per la nostra excursió a la platgeta.

3.- OCEAN SIZE (JANE'S ADDICTION).La música alternativa de la primera meitat dels noranta no era molt estiuenca i alegre que diguéssim, però hi ha excepcions com la que ens ocupa. En aquest cas també ens serveixen qualsevol dels seus dos primers discos d' estudi, "Nothing's Shocking" i "Ritual De Lo Habitual", amb temàtica mística, surfera (en el bon sentit) i políticament incorrectíssima. Rock'n Roll!

4.- DON'T STOP BELIEVIN' (JOURNEY). Una mica d'AOR pur per seguir el nostre periple. Un tema que fa poc va gaudir d'una renovada popularitat gràcies a aparèixer a l'última escena de "Los Soprano", i que amb el seu irresistible groove de bateria, les línies de piano i la melodia ensucradíssima cortesia de Steve Perry, doncs és perfecta per canturrejar i fer bateria d'aire. D'aquest grup també serveixen "Anyway You Want It" o "Wheel In The Sky".

5.- COLD WATER (TOM WAITS). Una espècie de worksong bastarda del millor disc dels anys 90: Mule Variations, del mestre entre mestres Tom Waits. Lletra divertidíssima, tonada gospelera, solo desafinat del grandíssim Marc Ribot (que té cognom de ciutadellenc però és americà) i la veu més poderosa del planeta terra.

6.- I BELIEVE IN A THING CALLED LOVE (THE DARKNESS). Què va passar amb aquest grup? Record la meva tremenda excitació amb el seu primer disc, el concert seu que vaig veure a Razzmatazz 2 amb un 95% de públic format per guiris beguts (que va ser una mica dolent, tot sigui dit, per els hi perdonàvem) i les seves portades a revistes de tota Europa. Després d'un segon disc també excel·lent que només vaig comprar jo, la inevitable separació per problemes de salut (ja, ja) i l'oblit més cruel. Una llàstima, però ens queden temes com aquest single, que sona com si els AC/DC i els Thin Lizzy armin una baralla a un bar d'ambient i en Freddie Mercury ho gravi amb la càmera del mòbil.

7.- FAT BOTTOMED GIRLS (QUEEN). I xerrant d'en Freddie, aquí va una de ses cançons més caloroses, amb aquest ritme countryós i aquests cors tan únics. I si la combines amb "Bicycle Race" tens quasi 10 minuts dels Queen més estiuencs.

8.- UNDER THE BRIDGE (RED HOT CHILI PEPPERS).Baixarem una mica les revolucions amb aquesta balada del millor disc dels Red Hot Chili Peppers, "Bloodsugarsexmagik", que ja té quasi... 20 anys! Quina llàstima el que ha passat amb aquest grup, de ser una de les coses més fresques, úniques i meravellosament estranyes del rock, a convertir-se en un grupet de baladistes cremats amb un directe vergonyós. Encara que el seu bateria ha muntat un supergrup amb Joe Satriani i Sammy Hagar que val la pena escoltar (Chickenfoot es diuen).

9.- COME BY ME (HARRY CONNICK JR.). Aquesta cançó més que estiuenca o platgera és simplement de bon rollo màxim. Per casualitat vaig descobrir aquest crooner-pianista virtuós-guaperes amb el disc "Come By Me", i el tema títol, des de la seva introducció amb piano boogie woogie i veu, a l'esclat d'una big band lúbrica i grandiosa, dóna unes ganes de botar i ballar que no es poden aguantar. Recomanadíssim si encara no el coneixeu!

10.- WILD HORSES (THE ROLLING STONES). La millor balada dels Rolling Stones, possiblement. Es troba al millor disc dels Rolling Stones, (Sticky Fingers). Guitarres acústiques, ritme pausat, sense pressa, com un capvespre d'estiu, molt bones vibracions a pesar de ser una cançó de ruptura... Aquesta us la reservau per tornar cap a casa, a poder ser amb la posta de sol. Perfecte.

Res més. Aquestes són algunes de les meves cançons preferides per fer el camí cap a la platja. Quines són les vostres? Enviau-me algun email o buscau-me pel face­book, que jo no m'he tornat un jipi com na Raquel! Bon estiu i molt de Rock' n Roll!

T'interessa la música? Escriu a "The Song Remains The Same":
psthesongremainsthesame@gmail.com