Víctor Petrus: "El procés de composició implica la soledat i estar amb un mateix"

Fitxa
Som Víctor Petrus, vaig néixer a Alaior el 1980. Vaig començar amb 11 o 12 anys a estudiar solfeig i guitarra clàssica al Conservatori de Maó. Entre els 15 i 19 anys sonava amb grups de Menorca. Des que visc a Barcelona em dedico més seriosament a la música. Per composar em tanco a casa a l'habitació amb la guitarra, l'ordinador i els teclats. Som cantautor i també faig bandes sonores. Llicenciat en Filosofia i Documentació, treballo a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Clàssic, indie i, ara, folk rock nord-americà, com creix Víctor Petrus el músic?

Hi ha una evolució musical molt clara. Abans escoltava el que durant l'època estava de moda com Mudhoney, Nirvana o Soundgarden, i fins i tot estils més canyeros com Metallica o Sepultura. De fet procuro escoltar tot tipus de música, però en els últims anys m'han influït molt els cantautors nord-americans com Johnny Cash, Jason Molina o Bonnie Prince Billy, entre d'altres.

Què hi veu a aquest gènere per haver fet un canvi tan radical?

El vaig descobrir amb els amics de Barcelona. Són cantautors que tornen als orígens, que fan el que feia Dylan als 60 però aportant ingredients nous.

De què xerren les seves lletres?

Els tres primers temes giren al voltant d'un moment determinat de la meva vida, d'amor, d'una relació que vaig tenir... Les noves cançons són més optimistes, però sense deixar de ser intimistes. Xerren d'emocions, de situacions viscudes per jo.

Un menorquí, vivint a Barcelona i que canta en anglès, no s'ha plantejat composar els seus temes en català?

Sí, però suposo que tot és una qüestió d'inèrcia, perquè escolto música en anglès. Tenc previst fer cançons en català o castellà. Ho he de provar...

Bé, hi ha músics que defensen l'anglès per la seva sonoritat...

Sí, ho sé. En el meu cas ho faig d'una manera natural, m'hi sento molt còmode perquè la música que faig té els seus orígens als Estats Units.

Quan un és cantautor i composa sol a casa, ¿no té por a tancar-se dins un mateix i no obrir-se a altres influències que puguin enriquir la seva música?

El procés de composició implica soledat i estar amb un mateix, estar al teu món però sense renunciar a altres coses...

Té aspiracions de projectes discogràfics?
Ara per ara he editat uns temes amb el segell Bon Vivant i he participat al recopilatori "Menorca Remixes". Amb la banda, que vàrem començar fa un parell de mesos com a Petrus, estem centrats en el directe, primer ens volem consolidar dalt l'escenari i després ja veurem...

Quedar semifinalista del "Proyecto Demo", organitzat per Radio Nacional de España, la MTV i el FIB Heineken, anima, desanima... o aquestes coses fan pensar que hi ha "tongo"?

La veritat és que t'obre les portes bastant perquè és un certamen de referència a nivell nacional. Quedar semifinalista és important per difondre la teva música. Arran d'açò, la discogràfica de Barcelona Sinnamon Records m'ha fet una bona crítica i això fa que et coneguin més. Però la música és més que guanyar un concurs.

Pocs grups de Menorca tenen referències com les seves de n'Elvis Perkins o Bon Iver, creu que ha nascut al lloc equivocat?

No, estic molt content d'haver nascut a Menorca. Hi ha més grups de l'Illa amb els meus referents, com Delên o Leonmanso...

Ja, però a Menorca sempre prima un estil de grup més "popero".

Bé, jo sempre xerro del rock balear com un estil que li és propi a les Illes. Grups com Ja t'ho diré o Antònia Font fan ús dels recursos poètics a on citen els aspectes més mediterranis. Són bandes que també m'agraden i que escolto.

Com recomanaria al públic el folk nord-americà?

Per a jo és un tipus de música que permet expressar moltes emocions, és intimista i personalment em relaxa molt, em permet desconnectar d'altres coses, sol o acompanyat...

Parli'm del seu alter ego Long Showers com a creador de bandes sonores.

Va sorgir arran de la meva germana Anna, llicenciada en Comunicació Audiovisual. Ella em va demanar de composar la música a dos projectes seus: el documental "L'oblit a l'oli" i el vídeo per a l'exposició "Arquitectura i paisatge". I a partir d'aquí, començo a desenvolupar aquesta vessant. Actualment tenc un parell de coses en ment que s'han d'acabar de concretar.

Sense la guitarra, és sent orfe?
Sí, està clar que és el meu instrument per excel·lència.

I més música...

1. La seva major influència
En el projecte de Petrus sens dubte que és Johnny Cash, que és el referent de la música coun­try i del folk nord-americà.

2. Un disc per passar el capvespre de diumenge
"For Emma, Forever Ago", de Bon Iver.

3. El seu millor concert (com a públic)
El de Damien Jurado, enguany a la sala Sidecar de Barcelona.

4. A favor o en contra de baixar-se música a través de la xarxa
Aquest és un tema inevitable en la societat actual en la que vivim. Hi estic a favor perquè en el fons és un mitjà de promoció per als grups que avui per avui viuen del directe.

5. Un lloc a on li agradaria sonar
Allà a on em deixin.

http://www.myspace.com/vicpet