- Així que aquest és el regust de la mort... - És el principi d'alguna cosa meravellosa

Benvinguts, incrèduls! La setmana passada vam donar bon compte d'aquell llunyà 'The Terminator' de James Cameron, l'embrió d'una espectacular saga cinematogràfica que continua avui en dia a les nostres sales per obra i art de McG i la seva 'Terminator: Salvation'... El desenvolupament d'aquesta sèrie ha propiciat un estrany univers temporal en el qual el peix s'està mossegant constantment la cua; un estrany i fascinant joc de causes-efectes ininterromput...Toca parlar avui de les seqüeles d'aquella petita obra mestra de la ciència-ficció... A on va a parar l'ideari de James Cameron, sorgit d'una mala nit italiana? Quin sentit agafa la franquícia desenvolupant-se en el seu teòric present, és a dir, el nostre futur? Hi ha vida després d'Arnie? Qui és Marcus Wright?... Petites i grans reflexions sobre això a aquest segon Culturàlia sobre els Terminators d'ahir, avui i demà...

Amb l'inqüestionable eix dramàtic de l'existència (o no) i la supervivència (o no) de John Connor, personatge al qual ja han donat vida fins a cinc actors diferents, la trama dels films segueix un ordre cronològic normal des de 1984... Potser per això, a l'hora de reprendre la saga, els productors de The Halycon Company han volgut dotar el protagonista absolut de la saga d'una personalitat consagrada en la figura d'un actor definitiu i de característiques molt definides i personals. És evident que Christian Bale respon sobradament a aquest perfil. Però recordem que a 'Terminator 2' ja apareixia el Connor adult breument, amb un pegat a l'ull (potser veurem pròximament els motius pels quals aquest es queda tort), sota les faccions del actor Michael Edwards... tornem enrere...

Resultava obvi que després de l'èxit dels seu primer film, James Cameron, el canadenc d'or, realitzés una continuació... però resulta estrany que 'Terminator 2' aparegués set anys més tard (el realitzador argumenta que fins llavors no tenia la tecnologia suficient per a escometre la magnitud visual del film... lagarto!!). Tot i així (88 milions de dòlars més tard...), T-2 profunditza sobradament en el tema del destí que s'havia apuntat a la primera pel·lícula. Els déus-robots de l'any 2029 envien a un missatger-cyborg per a eliminar l'home que amb els anys acabarà amb el seu poder. Per la seva part, els homes compten amb un reprogramat semidéu-exterminador que ha de defensar el seu salvador. Amb aquesta senzilla premissa, Cameron juga amb la força del destí com Júpiter a l'Olimp: manipula passats per a canviar futurs...

T-2 va ser, a principis dels 90, tot un embolcall de luxe i fins al darrer dòlar invertit es pot apreciar a la cinta... una bona mossegada d'aquests amb la presència de l'actor de moda Arnold Schwarzenegger i una altra bona part amb els fascinants efectes especials encarnats en el dolent de la funció, el T-1000, un impressionant Robert Patrick autorenegeratiu i mercurial, el 'putuamu' de la galeria mítica de cyborgs assassins de la saga. Moments com l'enfrontament entre el duplicat vigilant de la institució psiquiàtrica o la conversió de l'executor líquid en rajoles només troben un nivell equivalent a l'onírica devastació de L.A o en l'indigest berenar dels pares adoptius del pubèric John Connor... Edward Furlong es va posar en la seva pell i es va convertir en el rebel rebel de moda i Linda Hamilton es va consagrar definitivament com a Sarah Connor, el personatge que més fanatisme desperta entre els seguidors de la saga... Schwarzenegger va quedar, inicialment, com a simple recordatori de l'embrió de la saga; personatge simpàtic, intrascendent dins la trama global, però amb un bonic taló bancari plegat de zeros...

A l'any 1999, amb un hipotètic 'Terminator 3' al cap, Cameron es va desvincular definitivament de la saga. La productora Carolco, responsable de la franquícia, va fer fallida i divergències amb Andy Vajna, nou propietari dels drets, el van excloure. Arnie va dir que mai tornaria a posar-se les ulleres de pasta negres sense el canadenc, però 30 milions de dòlars el van fer canviar d'opinió. Amb el futur 'Gobernator' i la nòrdica Kristanna Loken com a sexy Terminatrix, la darrera paraula en fantasies eròtiques d'alt risc, va acabar constituint-se 'Terminator 3: la Rebelión de las Máquinas' (2003, Jonathan Moskow), sense cap mena de dubte la pel·lícula més gratuïta de la sèrie i, segurament, la més odiada...
Però T-3 justifica una precisa i enlluernadora descàrrega d'acció pura, sense cap tipus de coacció moral de transcendència... Moskow carrega la mitologia del serial amb un episodi més o menys prescindible, i es limita a oferir, més que un refrit, un mercadotècnic exercici de déjà vu. Amb Cameron segurament s'hagués aconseguit un film rodó, però en canvi Schwarzenegger va aconseguir patir la vergonya de la seva vida... Aquí John Connor és l'intèrpret Nick Stahl, un jove abatut i resignat amb el seu destí... El més ombrívol de la sèrie, sense cap mena de dubte...

'Terminator: the Sarah Connor chronicles' (2008) va ser una sèrie per a la televisió de la Fox que va fer un punt i a part dins la saga. Sarah i John Connor (Lena Headley i Michael Rekker) acaben de fugir del T-1000 líquid, però troben un munt d'obstacles en el seu camí de desesperació cap a l'in(cert) futur com a fugitius. També tenen robots enemics (i amics), però la sèrie es centra en els aspectes de la mitologia poc explicats i s'emfatitza també la terrible dificultat per a distingir un humà d'un cyborg, retornant a l'ideari filosòfic de Cameron, és a dir, l'home ha de ser maquinal per a vèncer la màquina i la màquina ha de ser humana per a vèncer l'home... sembla fàcil, però els matisos i les aristes són inesgotables...

I com a exemple, Marcus Wright.­ L'antagonista de Chris­tian Bale, és a dir Connor, a 'Terminator: Salvation' és un personatge força peculiar. Segurament un dels millors que hi ha en tota la saga. És sobradament misteriós i accentua de nou la terrible ambigüitat entre la robòtica i la humanitat, l'eterna font d'inspiració de l'univers Terminator. Sam Worthington, actor australià a les antípodes de la popularitat d'Arnie, va camí d'emular l'austríac i ser una gran estrella de Hollywood gràcies a aquests films... Realment, i després de veure aquesta pel·lícula (crítica dimarts 16), crec que queda saga per a estona. Els fans del fantàstic ho agrairíem, of course. I això és tot... Sayonara, babys!! (uufff... tenia tantes ganes...)
Fins a la setmana que ve, incrèduls!

culturalia@menorca.info