Laura Marte: "L'art està lligat al temps, es recrea a cada moment"

Raquel Marqués
Ciutadella

Recorda què la va lligar definitivament al món de la creació?
Vaig estudiar diferents arts aplicades com disseny, interiorisme, ceràmica, restauració... Però finalment el que vaig acabar cursant és la llicenciatura de Belles Arts a la Facultat de Barcelona perquè no em lligava a una sola disciplina i podia explorar en el camp de la teoria de l'art i l'estètica que és el que més m'interessava.

Són durs els començaments per a una jove autora?
Ser una jove creadora no depèn de l'edat sinó de l'actitud, i aquesta és molt interessant a nivell d'experimentació, investigació i col·laboració amb altres projectes d'art d'arreu del món. Econòmicament parlant, no és que sigui dur, és que és gairebé nul...

L'art vol resoldre els interrogants de l'existència humana?
L'art contemporani no intenta resoldre els interrogants de l'existència humana sinó fer-hi més preguntes, planteja interrogants a nivell estètic.

Què hi ha de percepció poètica a la seva obra?
Espero que molt, perquè és el que sempre em plantejo a l'hora de treballar, assolir poètica visual i discurs crític.

Què l'ha portat a crear a Menorca?
Vaig venir a Menorca amb el meu company Guillem Busquets, que és professor de piano del Conservatori de Música de Ciutadella. Aquí he trobat molt bona acollida. Aquest hivern vaig fer una exposició "Entorns i voleibols" a la sala vip de la Copa de la Reina de Voleibol de Ciutadella i ara a la galeria Encant de Maó amb la proposta "El límit com a punt de partida", conjuntament amb l'artista mallorquí Martí Monjo.

Parli'ns de "El límit com a punt de partida": Quin és el simbolisme de la carretera Me-1?
Amb Martí Monjo ens vàrem plantejar elaborar un discurs visual entorn a Menorca. Martí va optar per treballar els contorns físics de l'Illa com a límits d'informació. I per la meva banda em va interessar molt la línia que es dibuixa sobre el mapa de la carretera Me-1. Aquesta és com un eix transversal, una espina dorsal de l'Illa que la divideix en dos, de nord a sud i la comunica entre l'est i l'oest, on hi ha les dues ciutats més importants: Maó i Ciutadella. Aquestes dues ciutats són molt semblants: son portuàries i tenen gairebé la mateixa densitat de població, però, simbòlicament parlant Maó té un tarannà molt masculí (política, economia, administració...), en canvi Ciutadella és una ciutat molt femenina (més subtil i arreglada). Aleshores, la carretera Me-1 esdevé un fil conductor, fosc i silenciós, on s'hi difonen les relacions entre aquestes dues ciutats.

Com tracta l'abstracció?
Menorca és una illa hiperrepresentada: fotografies, dibuixos, pintures..., el seu paisatge es pot veure arreu. Jo he intentat cercar allò intangible, quasi no manifest partint de fotogra­fiar des de la carretera Me-1. He cercat justament l'abstracció per fotografiar allò que hi ha sota l'aparença del paisatge.

Com creu que influeix la insularitat a la trajectòria d'un artista balear respecte a un altra que pugui viure a una de les grans capitals del món?
Físicament no hauria de ser cap inconvenient però ho és perquè malauradament la Cultura s'ha deixat de banda. El problema és que a Balears s'ha fet molt poca feina en el camp de l'experimentació artística i gestió de la Cultura. Manquen centres culturals, beques i ajuts a la creació, sales independents, tallers de creació i pensament... Només que hi hagués un lloc a Balears (tipus Hangar o Can Xalant a Catalunya) ja es dinamitzaria la creació contemporània per als artistes residents oferint tallers de creació, seminaris, work­shops, beques de producció... Jo mateixa som artista resident a Can Xalant, a Mataró, un centre destinat a ajudar a produir discurs als artistes becats.

Coneguda també per la seva tasca com a comissària, li és difícil destriar aquesta vessant de la de creadora o considera que és precisament açò la que pot fer-li entendre millor la proposta artística dels altres?
La feina del comissari i de l'artista és conjunta. El comissari genera discurs crític a partir de les obres dels artistes, és un treball molt creatiu però a on també hi ha una part important de coordinació, gestió i comunicació de tota l'exposició. És un treball molt complet que m'ha ajudat a entendre altres parts molt importants del món de l'art, a banda de la creativa. La darrera exposició que he comissariat, "Temptacions de Sant Antoni" va ser al Museu Can Planes de Sa Pobla amb 40 artistes, on també vàrem preparar un cicle de conferències i de cinema entorn a la temptació.

A l'hora d'expressar, amb quines disciplines es sent més còmode?
Fotografia i vídeo principalment per l'ampli ventall de possibilitats que et dóna. Per exemple, en vídeo he treballat en formats com: vídeo-documental, vídeo acció, videoclip, vídeo instal·lació i animació. El proper mes de setembre presentaré dins l'exposició "Camuflajes" a La Casa Encendida de Madrid, tres vídeos que enregistren unes accions de guerrilla i una fotografia mural de dos per tres metres.

Comenti la notícia: "El fitxatge de Cristiano Ronaldo es discuteix al Congrés".
M'agraden només les notícies positives. L'última notícia positiva que he sentit és que han atorgat el Premi Príncep d'Astúries a la Universitat de Mèxic. Crec que està molt bé oferir un guardó tan prestigiós a un país culturalment tan interessant i que ara mateix està passant un moment difícil. La veritat és que prefereixo llegir la secció cultural dels diaris com Babelia, Culturas o el vostre Culturàlia.

En l'art ja està tot inventat?
L'art està lligat al temps, es recrea a cada moment.

I més ART...

1. Un lloc a on li agradaria exposar
Al Festival inSITE, a la frontera entre Tijuana (Mèxic) i San Diego (EUA). Per la qualitat dels projectes que es presenten i el tipus de temes que plantegen: límit, immigració, frontera, territori, economia, política, cultura... Generalment són intervencions a l'espai públic i es fan als dos països.

2. Una exposició que la deixà meravellada
"La comunitat inconfessable" al pavelló de Catalunya a la darrera Biennal de Venècia. Comissariada per Valentín Roma amb els artistes Daniel G. Andújar, Pedro G. Romero i SiteSize.

3. Un o una artista que descobrí fa poc
La veneçolana Antonieta Sosa.

4. Un disc
"Play Bach", obres de J.S. Bach interpretades en clau de jazz per Jacques Loussier i el seu trio.

5. L'obra d'art que li hauria agradat fer
"Fountain" de Marcel Duchamp. 1917.