El reclam de la Gioconda

Qualsevol intent per satisfer l'interès que provoca la Gioconda és avui tristament inútil. El Louvre, magne museu de París, com molts altres museus del món, s'ha convertit en una espècie de parc temàtic que rep l'afluència de multituds que es deixen endur per indicacions i itineraris anunciats en fulletons que dirigeixen al personal en massa per "gaudir" de les obres de referència obligada, com la Gioconda. Però quan després de passar per passadissos i sales girant el cap a banda i banda per "no perdre's res important" un arriba al punt indicat, es troba una massa de gent davant el quadre, tancats de diferents tipus i un vidre protector que protegeix la pintura dels centenars de flaixos que es disparen a cada moment. De lluny que no és veu, i per tant no es percep, res que tengui a veure amb quelcom que respongui a l'interès per l'Art. La decepció és gran. L'únic consol que podrà trobar l'expert serà una petita postal que podrà endur-se a casa seva.

Sempre queden alternatives, n'hi ha que valen la pena. Els amants més entusiastes de la Monna Lisa tenen l'opció en aquests moments d'emprendre un altre viatge. La ciutat natal de Leonardo, Vinci, acull al Museo Ideale Leonardo da Vinci l'exposició "Joconde da Monna Lisa alla Gioconda nuda" en la que es recullen reproduccions i versions de l'obra més enigmàtica mai pintada. Mentre la massa venera l'obra original blindada les alternatives són l'opció que l'amant de l'art haurà de buscar.