"Creo en los fantasmas terribles... de algún extraño lugar... y en mis tonterías... para hacer tu risa estallar..."

Benvinguts. incrèduls! Seguim sintonitzant amb les cançons que ens han emocionat a les sales de cinema...La setmana passada vam poder veure com una simple melodia podia canviar el destí popular d'una pel·lícula, ja des dels inicis del sonor... Però a les darreres dècades s'ha popularitzat de tal manera l'estil 'soundtrack' que no hi ha gran producció que no tingui la seva cançoneta de marres... ara ja van agafadetes de la mà... 'Pretty Woman', 'Titanic, 'Philadelphia'...haguessin tingut el mateix ressò mediàtic sense Roy Orbison, Celine Dion o el Boss? Coneixeríem clàssics del soul com Aretha Franklin, James Brown o Sam Cooke sense les revisitacions cinèfiles actuals? Aquest Culturàlia diu que no... Música i cinema, segon round. Tenim opinions diverses i coincidències sorprenents... Podeu seguir enviant les cançons de la vostra vida a la nova direcció específica de la secció: hevistcoses@yahoo.es... som-hi!!

Anys 70. 'M.A.S.H' (Robert Altman, 1970). Una sàtira antimilitarista que va tenir, com a tema principal, una conegudíssima balada, contestatària i irònica, en la qual es pregonaven, no sense evident tristesa, les bondats del suïcidi... 'Suicide is Painless' va marcar una època i l'atrevida lletra va resultar escrita pel fill d'Altman quan tenia només... 14 anyets! Criatura! L'esperit comercial de les bandes sonores s'havia iniciat als 60, però als 70 començaven a ser habituals les escenes del film destinades nomès a satisfer el 'hit' pertinent. Així, a 'Dos Hombres y un Destino' ('Butch Cassidy and the Sundance Kid', George Roy Hill, 1969) es va rodar, per primer cop, una escena per a poder incloure en ella una cançó que, d'una altra manera, no hagués tingut cabuda al metratge. Paul Newman i Katha­rine Ross van fer unes voltes i unes rialles en bicicleta perquè el genial Burt Bacharach pogués regalar-nos la mítica 'Raindrops Keep Fallin' On My Head'...

'Willkommen... Benvenue... Welcoooome... Im Cabaret... Au Cabaret... To Cabareeeet'

Com a musical, 'Cabaret' (Bob Fosse, 1972) poseeix escenes de gran força, qualitat i vistositat, dins un quadre oníric d'exageració artística i amb peces meravelloses com 'Money, Money' o la mateixa 'Cabaret'... Com a pel·lícula, aquest gran musical amb la gran Liza Minelli va cometre una de les grans injustícies de la història del cinema: emportar-se vuit Oscars i deixar 'El Padrino' de Francis Ford Coppola amb tres...Una desfeta històrica sense desmerèixer la genialitat de Fosse...Per a la posteritat el gran clàssic de la faràndula i el petardeig entre bambolines d'Alan Cumming: 'Willkommen'...

I als 80? La dècada més hortera de la història de la humanitat va tenir les seves entranyables perles. Un parell d'exemples serviran per a corroborar l'eclecticisme d'aquells dies: 'We don't need another hero' de 'Mad Max. Más allá de la cúpula del trueno' (George Miller, 1985)... Amb les mires posades als rendiments comercials, però sense abandonar l'ambient futurista i mecanitzat de la saga australiana, Tina Turner va contribuir amb la seva interpretació i amb aquesta contundent cançó de tall apocalíptic... També contundent, però amb aires més reivindicatius és 'Let the River Run' o l'aferradissa cançó plasta de la Carly Simon per a la cansina 'Armas de mujer' (Mike Nichols, 1988)...

Però el cinema no només es nodreix de temes musicals creats a propòsit del film en qüestió. Una altra eina creativa a l'hora d'elaborar les pòcimes màgiques dels 'soundtracks' és la popularització de cançons ja editades anteriorment. De fet, d'entre l'opinió dels nostres incrèduls (cal destacar en Sergio i en Xisco), n'he trobat un munt de tot color: Des del 'Sonny Boy' d'Al Jolson, que pertany a 'La Escalera de Jacob' (Adrian Lyne, 1990), potser el millor moment del film entre tant Maurice Jarre i confusions bíblico-conspiratives al servei de Tim Robbins; fins al 'Fly like an Eagle' de Seal o el 'I Believe I can Fly' de R. Kelly a la inefable 'Space Jam' (Michael Jordan vs la teràpia de grup Warner de Bugs Bunny i companyia...sniff.. sniff...); passant per les meravelloses 'Stand By Me' , tema del 61 d'un tal Ben E. King, i 'My Girl' dels Temptations per a les cintes homònimes 'Cuenta Conmigo' (Stand By Me, Rob Reiner, 1986) i 'My Girl' ( Dan Aykroyd i Macauley Culkin a les ordres d'Howard Zieff, a l'any 1991)...

Comentari a part mereix la pel·lícula 'The Blues Brothers' (John Landis, 1980) i el seu cascarrell de temes mítics del soul i del funk... L'esmentat Aykroyd i el prematurament difunt John Landis... Moltes cançons i moltes aparicions estel·lars, com Aretha Franklin, Ray Charles i John Lee Hooker... fins i tot el guitarrista Hiriam Bullock (habitual de l'illa) es deixa veure per allà... però la cançó per excel·lència ( o potser per defecte... tothom coincideix en la mateixa...) és 'Everybody needs Somebody to Love'... Però la unanimitat total és per a Sam Cooke i la preciosa 'Wonderful World'... 'Único Testigo' (Witness, Peter Weir, 1984) va ser testimoni d'aquell ball, d'aquella entremaliada seducció, per part d'un atractiu Harrison Ford al compàs del tema de Cooke... L'amish Kelly McGillis poc o res podia fer per a no caure als braços d'Indiana Jones...

I arribem al perquè de tot plegat! Una gran sorpresa ha sigut la coincidència d'opinions entre na Paula Irigoyen i en Toni Olives (moltes felicitats! Na Iolanda tindrà un dimoniet)... Serveix com a exemple de fins a on arriba el poder de la música, fins i tot a latituds cinematogràfiques inversemblants... I serveix d'homenatge al recentment desaparegut Antonio Vega... Les notes i la veu del malaurat Vega a 'Lucha de Gigantes' és el moment culminant de la pel·lícula 'Amores Perros' d'Alejandro González-Iñárritu (2000) i un dels moments musicals més recordats de les nostres vides... Al pròxim Culturàlia, acabarem aquest passeig per la discoteca cinematogràfica... Espero els vostres e-mails... Fins a la setmana que ve, incrèduls...
Opina incrèdul... Pots fer-ho enviant un e-mail ahevistcoses@yahoo.es... Gràcies, txulos...