Ciutat d'Illa. Vagó flotant

Vaig amb tren,
de la gran ciutat a la no tan gran ciutat.
Miro per la finestra i veig estacions inundades,
el vagó es gronxa nerviosament,
com ho faria la barca tornant de pescar.

La noia que llegeix en el seient del davant,
la veig amb els mateixos "topless",
com la miraria entremig d'un llibre
en una cala tranquil·la però nerviosa
d'uns pits plens de sorra.

El tren segueix passant estacions,
i jo només veig aigua sobre les vies,
rellotges aturats, fars que es confonen
amb dues ciutats com dues illes.

M'amago pel vidre humit,
t'amagues quan et miro de reüll,
el rellotge gira pel teu melic
i s'atura en el centre dels teus ulls.

M'aturo per no tornar
on vas deixar de deixar anar,
i buscar-te allà on vas començar
a saber oblidar per saber marxar.

M'enfonso en les teves llàgrimes,
ja no em queden pàgines
per inventar-te, per tirar balcons.
Sota l'aigua, circulen els vagons...

M'enterro en el record,
ens trobem en aquell port
on encara ressona el teu silenci,
au revoir, adieu, arriverdeci...

PD: Quan el tren viatgi sobre el mar, m'ofegaré per buscar-te a cada estació.

marcriera@benmirat.net