Art en situacions inesperades

Ens comenta la imatge que ens ha projectat a les nostres pàgines?
Sempre és complicat quan et demanen fer una imatge que representi l'essència del treball d'un mateix. Aquí he volgut combinar dues passions, dissenyar i treballar amb imatges en moviment. He volgut reproduir gràficament el que a vegades passa quan utilitzo el Quarz Composer, un gran error general. He jugat amb la bellesa de l'error, i de com tantes vegades els errors ens proposen alternatives. He volgut crear un paisatge a partir d'alguns paràmetres que prèviament he definit i després combinar-los, copiar-los, pervertir-los. En molts dels meus treballs el resultat no és tan caòtic, però la manera de treballar és similar, estar atent a l'imprevist.

Què hi ha de fer projeccions a llocs públics, edificis I altres indrets? Què hi cerca? Què hi troba?
Venc de penjar cartells al carrer, peces serigrafia-des a mà. Donar moviment a les imatges va ser una evolució bastant lògica, ara es pot dir que feim grafits immaterial. És tot molt més efímer i inesperat.
M'interessen les conversacions que es creen entre espais públic i la gent que els habita. Nosaltres hi afegim el vídeo, i alliberar-lo dels marcs físics en que habitualment se'ns presenta. Així combinam natura, arquitectura i imatges en moviment d'una manera interessant tant per a l'artista com per al públic donant la possibilitat de veure art en situacions inesperades i a llocs quotidians.

Qui és Xploitec? Són qui ha declarat la Guerrilla Vj?
Xploitec és una col·laboració de diferents artistes que funciona com a paraigües d'altres projectes. El nucli estable som dos finlandesos i jo, i depenent dels projectes altres companys es van incorporant. La part més visible és com a grup de video-jockeys, va començar far 10 anys, i té un bagatge de més de 200 concerts. Després es va muntar Guerrilla Vj, que és una furgoneta modificada per mostrar imatges en moviment en espais públics. El projecte va ser presentat per primera vegada al festival d'art i new media Pixelache 2007 i funciona com a plataforma pública per a diferents artistes, on poden controlar i manipular el seus treballs a temps real. I després Muralmedia, que serveix per pagar el lloguer. És la part més comercial i que permet de fer els projectes més grans. Mitjançant plantilles definim l'espai arquitectònic on projectar per tal de crear una simbiosi entre el contingut i les superfícies on es projecta.

Juguen a fer una mica de "gamberros" oficials pel carrer?
Ha! És una bona manera de definir-ho, i sí, és un joc que ens el creiem.

Què hi guanyen a nivell personal?
Per exemple fer turisme gratis, ens han convidat a París, Riga, Viena, Tallink, Estocolm...

I és gratuït?
El producte sí, nosaltres no.

Com art efímer, es senten contrapunt a la voràgine comercial?
No. Em sembla que estem a un punt en què tot és susceptible de ser comercialitzat. I els productes efímers formen part del mercat des de fa temps. Sent conscients d'això, agafam el que ens interessa per desenvolupar els nostres projectes, i la gent que ens contracta també té les seves pròpies agendes i motius per fer-ho. Si ens posam d'acord, perfecte.

L'art hauria de ser sempre gratis per ser lliure de debò?
No crec que l'art sigui lliure. Segueix els mateixos patrons que qualsevol altra història. El que sí que té és més facilitat per arriscar i per trobar solucions creatives.
Que sigui gratis o no és indiferent, l'important són els propòsits de per què es fa el que es fa. I cadascú ha de vetllar per trobar l'equació que més el convingui. Jo he escollit que sigui públic perquè em convé a mi. I crec que si m'inspir-ho amb idees i tècniques existents, trobo lògic que la meva interpretació torni a l'espai social sense barreres.

Quina és la reacció del públic?
De vàries maneres, quasi sempre amb sorpresa. Després dubte. No acaba d'entendre el propòsit del que es presenta. Com a contrapunt, la publicitat crea microrelats en què la referència al producte funciona com a final de la història. I saber el final ens allibera d'una certa tensió.
Quan interferim, a llocs semblants on abans hi havia publicitat, utilitzant llenguatges semblants però sense principi ni final clars, ni amb un propòsit aparent, es fàcil crear el dubte. Així hi tot altra gent reacciona amb indiferència, que també ho trobo bé.

Vindrà prest a "actuar" i il·luminar alguna part de Menorca?
Quan ens convidin, venim encantats.

Me tem que haurem d'esperar, idò...