TW
0

Hi ha amistats destinades a durar més enllà de la vida de les persones. Malgrat els obstacles, els malentesos, interpretacions equivocades, la desconfiança i la decepció, les circumstàncies alienes a nosaltres que taquen la manca de prejudicis i l'estimació franca. A despit de la distància provocada, l'autoprotecció per evitar-se ferir amb la veritat, quan silenciem la nostra ment en el dilema de voler saber o no, els petits egoismes voluntaris o involuntaris, l'orgull que ens construeix, ens defineix i ens tanca. Sovint es prefereix fugir de la veritat, quan realment no hi ha lloc més segur que vora d'ella... Tanmateix, la lleialtat soterrada, pura i simple intuïció, ens xiuxiueja insistent que tot allò que sembla, en realitat no és com el nostre orgull ens fa creure. Fins que un dia aquestes amistats tan dolorosament enyorades són reconegudes en el seu just valor, catalitzades inesperadament per estranys fets casuals, gairebé impossibles.

Reencuentro, de Fred Ulhman, parla d'una amistat així, un enriquiment mutu, generós i exclusiu entre en Hans, un noi jueu de família burgesa, i en Konradin, jove hereu dels comtes de Von Hohenfels. Una amistat nascuda per ser eterna i inesborrable en el Karl Alexander Gymnasium d'Stuttgart, però escapçada brutalment per l'entrada del nazisme a l'educació i la vida quotidiana de l'Alemanya dels anys trenta, estenent-se com una taca d'oli entre les generacions més joves.

Dins de l'horror i l'absoluta manca d'ètica d'aquells capaços d'hipotecar la vida i el futur d'infants i joves en les insensateses de la Història més recent, aprofitant-se de la seva docilitat, energia i lleialtat cega, Ulhman traça en poc més de cent pàgines un retrat lúcid, íntim i nítid d'una amistat adolescent força autobiogràfica.

Recomanable per: aquells que creguin en les amistats per tota la vida, purs i rars descobriments de persones afins fins i tot en el silenci i la distància. Per als qui es van emocionar amb El nen amb el pijama a ratlles. Per aquells que els agradin les novel·les ambientades en l'Europa d'entreguerres.
No recomanable per: en realitat no té cap objecció. Intensa i sensible en línies netes, és un cant a l'amistat incapaç de no despertar emocions.