"A la pedrera m’hi sent bé, tranquil..., aquí no hi ha estrès"

Visitar una pedrera de marès és entrar en una mena d'úter de parets llises i reflectants, que llueixen fondes ferides de tall perfecte. És submergir-se en un espai natural tancat i obert al mateix temps, on una persona es pot trobar amb si mateixa, sota la immensitat del firmament.

Fèlix Olives Tudurí (35, Maó) fa vint anys que davalla diàriament a l'antiga pedrera d'Alcalfar Nou, avui anomenada de s'Algar, l'única activa al Llevant de Menorca, on es va iniciar en el món del treball, al costat del seu avi, quan tenia 15 anys.

La regenta des de 1995 i es mostra molt satisfet amb la seva tasca. "Fas feina a l'aire lliure i es pateixen les inclemències del temps", explica, "però, crec que m'hi he acostumat, i em sembla que l'hivern ja no és tan fred, ni a l'estiu pas tanta calor com al principi. També pot aparentar una feina molt feixuga", continua, "però no ho és quan coneixes les eines i saps com moure bé les pedres, no cal tant de sacrifici físic com abans, avui en dia tot està mecanitzat".

Els capvespres, Olives juga a bàsquet as Castell i entrena un equip de fillets, a Alaior. Quan té temps, li agrada anar a pescar amb el seu germà.
Està casat amb una alaiorenca i estrenarà paternitat la propera tardor, amb l'arribada de bessons a la seva llar. "El futur es presenta diferent", expressa somrient, "a casa canviarà quasi bé tot".

El jove trencador organitza la seva jornada laboral, ell és el cap i el treballador. Maneja dues màquines, una picadora-replanadora amb la que extreu les rodones (grans blocs de mides 40x33x60 cm i 150 Kg de pes) i una serradora, amb la que divideix les rodones en quarts, terços o pedres de pam, que serviran, segons la grandària, per fer les parets d'una casa, tapar el sostre, empedrar un pati, folrar una paret, fer les cantonades d'un portell o les voravies d'una piscina, entre d'altres utilitats.

Disposa de dos models de carretó, pales diverses, càvecs, manuelles (per fer palanca), escodes (una mena de pic de dues puntes aplanades), i tot tipus de tascons, tubs i ganxos per estirar o acomodar els rails per on correrà la màquina talladora. Amb una picassa (martell gros per picar pedra) i molta habilitat, arrabassa del terra les pedres que no volen sortir. Ell mateix fa el manteniment i arranja, si està al seu abast, les màquines que va heretar de l'avi quan deixen de funcionar.

Olives coneix la pedrera pam a pam. Actualment treballa al que es podria anomenar cinquè eixample, les altres quatre zones estan esgotades, tot i que, encara, n'extreu sauló. Empeltant estima pel lloc on es troba, mostra pacient les diferències del terreny. "Hi ha trossos on la pedra té pèls", explica, "i, quan la talles, de dalt cap a baix, es romp. També fa fulls horitzontals", continua mentre assenyala una veta de color diferent, "hi ha capes més compactes i n'hi ha que ho són menys, és geològic, de quan es va formar la pedra, i s'ha de tenir en compte a l'hora de l'extracció".

A Menorca, on el món de l'arquitectura està edificat amb marès, tan sols queden quatre pedreres actives, una a Alaior, dues a Ciutadella i la de s'Algar. La mecanització del treball i els nous materials utilitzats en la construcció l'han convertit en un objecte poc emprat, "quasi bé és considerat un material d'artesà", comenta Olives, qui defensa l'edificació amb marès, ja que "a l'estiu és més fresc i a l'hivern aguanta més la calentor". També desmitifica que sigui un material conductor d'humitats, ja que "actualment hi ha bons aïllants per tractar-lo".

De tant en tant, visita les cases que es construeixen amb les pedres que ell extreu, "perquè un dia em vull fer una casa de marès i m'agradaria triar el millor mestre", confessa somrient.

Actualment, la producció és d'unes 2.500 rodones anuals i la venda és directa. Els clients són empreses de construcció, particulars que reformen les seves llars o residències rurals, i algun escultor.

En Fèlix Olives Tudurí no s'ha cansat de treballar a la pedrera, vint anys després, ni s'ha penedit de deixar els estudis, sense fer cas als consells del pare, perquè li agrada molt el seu treball. "A la pedrera m'hi sent bé, tranquil..., aquí no hi ha estrès", afirma de forma convincent.

Abandonar la pedrera de s'Algar és sortir d'un forat immens que conjuga passat i present. Sortir de la pedrera és pujar, lentament, una costa de peltret, amb els ulls entelats de sauló, mentre la figura enfarinada del jove trencador amb xibit i ulleres de sol perpetus, es perd, una dotzena de metres avall. Amb el silenci romput pel tucutuc, repetitiu i tronador de la vetusta màquina que, rosegada de rovell, encara batega, inesgotable.

Mentre una s'allunya de la pedrera, recorda les paraules de la mare del trencador: "en Fèlix és un espíritu libre", i s'imagina que, a l'antiga pedrera d'Alcalfar Nou, hi té un bon cau.