Fragments de virtuosisme

De Giuseppe Tartini, a violí i piano, interpretaren una bella composició amb tota l'ornamentació que caracteritza l'època barroca. Una melodia i harmonia perfectes en un estil lúdic i de perfecció tècnica dels dos primers moviments de piano i violí, condueixen a un "largo" a violí sol, intimista i solemne expressat en adequat sentiment, acabant amb un "allegro ma non tropo" frenètic i vibrant. Continuà a violí i piano el magnífic "Preludi i Allegro" de Pugnani, encara que sembla que fou composada per Kreisler, una partitura freqüentment executada per part dels violinistes per la seva bellesa i expressivitat que té un final vertiginós.

Per a flauta i piano es va interpretar una fantasia sobre la òpera "Carmen" del compositor Françoise Borne que consta d'alguns fragments de la cèlebre obra amb difícils i frenètiques variacions de gran musicalitat. I també per a flauta i piano una "Sonata op 14" de Muczynski amb un estil sincopat, molt del segle XX dintre de la estructura del jazz, amb un "Scherzo" lluminós i viu interpretat brillantment pels dos instrumentistes.

Un trio per a flauta, violí i piano de Bohuslaw Martinu va iniciar les dues peces a trio que foren executades en aquesta audició. En ell es nota la renovació de les formes tradicionals, amb un "adagio" melangiós i un final ple d'eufòria i ritme vibrant. Va acabà el concert amb un altre autor del segle XX, Jacques Ibert, amb dos "interludis per a flauta, violí i clavecí" (piano) molt expressius i amb un final vibrant i expressiu. El públic ovacionà els instrumentistes que oferiren com a bis un fragment de la sonata de Muczynski.